Immobilari

Els estrangers ja compren el 31% de pisos que es venen a les Balears

Les operacions dels forans creixen a les illes en ple debat sobre l’exclusió dels no residents del mercat

Imatge d’arxiu del litoral de Formentera.
i Aina Vidal
29/12/2022
3 min

Palma / BarcelonaEl 31,4% de les vendes d’habitatges a les Balears són a estrangers, segons reflecteixen les dades del Col·legi de Registradors de la Propietat. Aquesta xifra és gairebé el doble de la mitjana estatal, que queda en un 15,9%. Segons va publicar l’Ara Balears, el ritme de compra per part d’estrangers és a hores d’ara de 700 cases cada mes, 23 al dia. 

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Les Canàries lideren aquest rànquing a l’Estat, amb un 33,6% de les operacions immobiliàries fetes per estrangers durant el tercer trimestre d’aquest any. En tercer lloc hi ha el País Valencià, amb un 28,3%. Pel que fa al perfil de l’inversor, la britànica és la nacionalitat que ha comprat més habitatges a Espanya durant el tercer trimestre del 2022, un 9,3% del total, seguida de l'alemanya, la francesa i la romanesa. 

La investigadora en geografia crítica urbana de la UIB Sònia Vives apunta que aquest nivell de compra d’habitatges per part d’estrangers a les Balears és una “quantitat aclaparadora”. “Evidentment, està tenint unes conseqüències terribles en matèria d’accés a l’habitatge per part dels illencs, una realitat que ja era complicada però que ara mateix agafa dimensions desbordants, de manera que la ciutadania es troba que de cap manera es pot plantejar accedir a un habitatge, que no oblidem que és un dret”, insisteix la professora. Per la seva banda, l’agent immobiliari Ferran Font, consultat per l’agència Europa Press, apunta que els motius d'aquest augment de vendes podrien ser “el clima i el nivell de vida”, amb preus molt inferiors als dels països del nord d’Europa. 

El risc del parc temàtic

Durant l'últim trimestre de l’any, s’ha encetat el debat entorn de la possibilitat de limitar la compra d’habitatges per part de persones no residents. De fet, el ple del Parlament va aprovar una iniciativa en aquest sentit. El mateix conseller de Turisme, Iago Negueruela, ho va reconèixer el mes passat en el marc d’un ple: “Les Balears no es poden convertir en un parc temàtic on no càpiga la gent de les nostres illes”. Per això es va constituir una comissió de treball per estudiar la viabilitat legal de la limitació de la compravenda per part de no residents de les Balears, en el marc jurídic europeu. Estava previst que l’estudi es publiqués a finals d’aquest 2022.

A Catalunya, la proporció d’operacions fetes per estrangers se situa en el 15,2%, quan la mitjana espanyola és del 15,9%. Amb tot, la tendència és clarament alcista, perquè en el trimestre anterior els estrangers suposaven el 14,6% del mercat.

En el cas català, la proporció del 15,2% és lleugerament superior a la que s’ha viscut en els últims temps, segons apunta José García Montalvo, catedràtic de la UPF i expert en el sector immobiliari, perquè “en els últims anys s’havia mogut habitualment entre l’11 i el 13%”. 

Montalvo apunta que les compres dels últims anys s’han de situar en un context “atípic” per l’esclat de la pandèmia l’any 2020, que va frenar l’economia, i la posterior represa del 2021, quan el mercat immobiliari va entrar en efervescència pels baixos tipus d’interès, l’estalvi acumulat per les famílies i les noves necessitats d’habitatge que havien aflorat durant el confinament.

Montalvo, però, no aprecia un augment gaire significatiu de les operacions de compravenda que fan els estrangers en cap comunitat excepte les Canàries, la líder del rànquing, on hi ha hagut un salt: s’ha passat dels volts del 27% de compres a més del 33%. 

A la recerca del clima càlid

A la cua del rànquing se situen tres comunitats que no tenen un clima càlid: a Castella i Lleó els estrangers només van comprar el 2,7% dels pisos venuts en el tercer trimestre, a Galícia la dada va ser del 3,2% i al País Basc, del 3,7%. 

Les dades arriben amb el vigor renovat del mercat immobiliari en els últims mesos, quan ni l’augment de tipus d’interès que encareix les hipoteques, ni l’encariment de les matèries primeres, ni el fet que la pandèmia va avançar moltes compres s’han notat negativament encara. El mercat continua amb forts ritmes de creixement d’operacions, fins al punt que els experts han hagut de desmentir que hi hagi risc d’esclat d’una bombolla immobiliària: fins ara, ni els preus ni el crèdit concedit fan pensar que el mercat pugui viure caigudes brusques ni devaluacions d’actius.

stats