El primer estiu en què l’empresa no pot molestar l’empleat (per llei)

BarcelonaAquest serà el primer estiu en què per llei les empreses no podran molestar els treballadors que estan de vacances ni amb correus electrònics, whatsapps o videoconferències ni amb qualsevol activitat laboral que suposi alguna mena de connexió digital.

La llei que especifica que els empleats, inclosos els de les administracions públiques, tinguin dret al que es coneix com a desconnexió digital es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el 5 de desembre passat. Té per objectiu “garantir” fora de la jornada laboral “el respecte del temps de descans, permís i vacances, així com la intimitat personal i familiar dels treballadors”, tal com deixa clar el text de la nova normativa.

Per assegurar que es compleix aquest dret, la llei estableix que cada companyia ha d’elaborar una política interna dirigida als seus empleats en què es recullin els protocols a seguir. Segons Víctor Ruiz, professor d’EAE Business School, el que fa la normativa és “cobrir legalment el treballador a no respondre cap petició de l’empresa en el seu temps lliure”.

Amb aquesta mesura, Espanya segueix l’estela del que han fet altres països europeus com Bèlgica, Itàlia i França. Aquest últim obliga les companyies de més de 50 treballadors a negociar les condicions perquè els seus empleats no es vegin obligats a atendre trucades o correus i missatges fora de les hores de feina.

Per iniciativa pròpia, alguna de les grans empreses a Espanya també han inclòs aquest dret en el seu conveni col·lectiu abans que l’hagi regulat el govern de Sánchez. És el cas de l’asseguradora AXA, que l’estiu del 2017, de manera pionera, va acordar que els seus treballadors no contestessin correus electrònics o trucades fora de l’horari laboral. Posteriorment van fer el mateix pas el Banco Santander i Ikea, entre d’altres.

Els directius, els més connectats

Segons l’últim estudi publicat l’estiu passat pel portal Infojobs i Esade, la meitat dels treballadors reconeixen haver estat connectats al seu lloc de treball fora de l’horari laboral durant les vacances o el cap de setmana. L’informe també conclou que com més responsabilitat té l’empleat, més connectat està. En el cas dels treballadors rasos, un 45% responen correus o trucades fora del seu horari; entre els càrrecs intermedis el percentatge puja al 68%, i amb els directius ja arriba al 84%.

Els tres principals motius pels quals responen són perquè se senten amb l’obligació de fer-ho (36%), perquè la feina ho requereix (34%) o perquè senten la necessitat d’estar al dia amb tot el que passa al seu lloc de treball. “És un tema de conscienciació i d’acord entre empresa i treballadors”, insisteix Ruiz. El professor d’EAE defensa que la desconnexió digital durant les vacances és un benefici per al treballador i també per a la mateixa empresa. “Per a l’empleat, perquè l’ajuda a agafar energia per afrontar nous reptes, i per a la companyia, perquè tindrà un treballador més descansat, més motivat”.

El principal perill de no desconnectar és el que es coneix com a síndrome del treballador cremat o burnout. Les característiques d’aquesta síndrome són esgotament, reducció de l’eficàcia professional i generació de sentiments negatius respecte al lloc de treball, entre d’altres. Precisament, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va aprovar fa pocs dies incloure’l com a trastorn en la seva nova classificació de l’estadística internacional de malalties i problemes de salut relacionats.

Precedents judicials

Abans que el govern espanyol aprovés la normativa diferents sentències judicials ja havien reconegut el dret dels treballadors a la desconnexió. Una de les primeres va ser l’any 1997 quan l’Audiència Nacional va declarar il·legal que l’empresa obligués els treballadors a tenir connectat el mòbil fora de l’horari laboral per poder ser localitzats. Segons la sentència, fer-ho sobrepassava “les facultats de l’empresa que inclou l’article 20 de l’Estatut dels Treballadors”. El setembre del 2015 una altra sentència del Tribunal Suprem va declarar com a “clàusules abusives” en el contracte obligar un empleat a donar el seu número de mòbil particular o el seu correu electrònic a l’empresa.

Pere Vidal, professor de dret laboral de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), recorda que abans que es publiqués aquesta normativa al BOE ja es podia entendre dels articles 34 i 35 de l’Estatut dels Treballadors que aquests tenien dret a no atendre trucades o correus. “En cas de fer-ho, el temps que hi dediquen s’hauria de comptabilitzar com a hores extraordinàries i, per tant, s’haurien de cotitzar”, explica l’advocat laboralista.

Sigui com sigui, el professor d’EAE Business School manté que aquest primer estiu serà “la gran prova de foc” per comprovar si realment “la normativa es compleix”.