Els estímuls fiscals dels EUA faran créixer més l'economia europea que els Next Generation

BarcelonaEls Estats Units, tant amb Donald Trump com, sobretot, amb Joe Biden com a president, han aprovat un seguit d'estímuls econòmics sense precedents per evitar un col·lapse econòmic amb la crisi del covid-19. La resposta fiscal nord-americana és tan superior a l'europea que fins i tot les institucions de la Unió Europea calculen que aquest any aportaran més al creixement de l'Eurozona que tots els estímuls aprovats a Europa combinats.

La diferència entre la resposta de l'administració nord-americana i les europees és abismal. El Congrés dels EUA va aprovar al desembre 900.000 milions de dòlars d'estímuls directes a l'economia per al 2021, que consistien en part en xecs de 1.000 dòlars per ciutadà. Al canvi actual són 752.000 milions d'euros. És a dir, només aquest paquet inicial quasi dobla la quantitat que es destinarà als països de la zona euro aquest 2021 en estímuls extraordinaris, que serà d'uns 420.000 milions d'euros, xifra que inclou tant els diners que gastin els estats com la part d'injeccions directes previstes per a enguany en els plans de la UE, principalment els fons Next Generation.

Les autoritats nord-americanes, però, van considerar insuficient la primera tongada d'ajudes, per la qual cosa la Casa Blanca va presentar un segon projecte d'estímuls, que es va aprovar al març, aquest cop per una quantitat encara més elevada: 1,9 bilions (un bilió és un milió de milions) de dòlars, o gairebé 1,6 bilions d'euros.

La zona euro només supera els EUA en la quantitat que destinarà a estabilitzadors automàtics, és a dir, la despesa addicional ocasionada per la crisi derivada del coronavirus, per exemple els increments en subsidis d'atur, sanitat i en altres polítiques previstes habitualment als pressupostos públics. Això es deu al fet que Europa té un estat del benestar molt més desenvolupat que els Estats Units i, per tant, té més polítiques socials permanents.

Entre tots els estímuls, automàtics o extraordinaris, doncs, la resposta dels EUA triplica la dels 19 països de l'euro junts, tot i que l'economia nord-americana només és un 71% més gran que la de l'Eurozona.

Les mateixes autoritats europees admeten que la magnitud de la resposta nord-americana és extraordinària. De fet, el governador del Banc de Finlàndia i membre del consell de govern del BCE, Olli Rehn, va explicar al canal financer CNBC que l'ens monetari calcula que els estímuls nord-americans faran créixer el PIB de l'Eurozona entre un 0,3% i un 0,5% el 2021, la qual cosa vol dir, com també apunta l'FMI, que l'impacte serà com a mínim igual que el que tindran els estímuls propis, que la Comissió Europea xifra en un 0,3% per a aquest any.

L'economista en cap del BCE, l'irlandès Philip Lane, va assegurar també a la CNBC que la resposta dels EUA tindria "efectes positius" sobre Europa. "El fet que hi hagi un estímul significatiu als EUA impulsarà el creixement global i les exportacions de la zona euro", va dir. Xavier Ferrer, president de la comissió d'economia internacional del Col·legi d'Economistes, hi està d'acord. L'augment de les exportacions serà la principal via per la qual el creixement arribarà des dels EUA a Europa, tant per la relació comercial ja existent com per "l'aposta de Biden per recuperar el dinamisme comercial amb la UE" i "desbloquejar alguns dels aranzels" aprovats per Trump, explica.

A aquest fet cal afegir-hi les males relacions dels Estats Units amb Rússia i la Xina. "Semblava que amb Biden podrien millorar, però no sembla que vagi per aquí", comenta Ferrer. Això facilitarà encara més els intercanvis comercials amb Europa.

Diferències entre països europeus

La resposta a nivell fiscal està sent molt inferior a la que voldria el BCE, la institució europea que més ha insistit en la necessitat d'augmentar la despesa pública per evitar un col·lapse de l'economia. Ara bé, des de la Comissió Europea, que és qui coordina la resposta fiscal, no es veu igual. "El paquet d'estímuls dels EUA és impressionant i important, però no hauríem d'infravalorar la nostra reacció, que va ser igualment forta", ha dit el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, que destacava també que l'FMI augura que el creixement europeu superarà el nord-americà el 2022.

No obstant, de moment Europa va més lenta. "No és un estat, és una unió d'estats i això li resta rapidesa", diu Ferrer. Els diners del Next Generation no arribaran previsiblement fins a l'estiu o la tardor i, com recorda l'economista, cal esperar que hi hagi "dificultats per distribuir-los entre països", ja que els governs nacionals han de presentar projectes i aquests han de ser aprovats per la Comissió i, a més, els plans d'un estat poden ser vetats per un altre. Ara per ara, el Tribunal Constitucional alemany estudia si el programa d'ajudes europees compleix amb la legislació del seu país.

En el cas espanyol, segurament l'impacte dels estímuls europeus encara superarà el dels nord-americans, ja que la relació comercial entre Espanya i els EUA no és tan intensa com la que mantenen altres països, com Alemanya o els Països Baixos. A més, els fons europeus estan pensats per ajudar economies més afectades pel coronavirus, com l'espanyola o la italiana, que es beneficiaran molt més de les ajudes que no pas els estats més rics de l'euro. Tanmateix, Ferrer assenyala un altre punt, que és que en el total de despesa extraordinària s'hi inclou la despesa dels govern estatals, que "ha sigut molt desigual". En aquest camp, el govern espanyol és un dels que menys gasta de la UE i, per tant, tot i rebre a priori més fons europeus, aquests es poden veure contrarestats pel fet que les ajudes a l'economia de l'Estat són menors.

A això cal afegir-hi un altre aspecte: fins ara una part important dels fons europeus habituals per a projectes públics i privats es perd per mala gestió o errors burocràtics. En el cas d'Espanya, pot arribar a un 30% en alguns casos, cosa que fa pensar que amb els diners del Next Generation pot passar el mateix, diu Ferrer, cosa que implicaria que els diners finals que arribin a l'economia real seran menys dels previstos sobre el paper.