Els Estats Units volen que Google vengui el navegador Chrome
La petició és un dels intents més agressius per part de Biden contra els monopolis de les tecnològiques
WashingtonEl departament de Justícia dels Estats Units està preparant una petició per forçar que la matriu de Google vengui el seu navegador Chrome per posar fi al monopoli que té sobre el mercat de les cerques a internet. El mes d'agost passat la justícia nord-americana ja va determinar que la companyia tenia un monopoli il·legal sobre aquest sector i ara estava pendent veure quines mesures s'implementarien per corregir la situació. Entre aquestes mesures, vendre Chrome.
La petició és un dels intents més agressius per part de l'administració de Joe Biden per limitar el que considera com a monopolis per part de les grans tecnològiques.
Des del seu llançament al mercat el 2008, Chrome s'ha convertit en el navegador més utilitzat del món i controla més del 61% del mercat dels Estats Units, segons StatCounter. Es calcula que la companyia ocupa dos terços del mercat global de cercadors.
Més enllà de ser un dels navegadors més utilitzats, Chrome és una peça clau dins de l'ecosistema de Google, ja que utilitza la informació de les cerques que fan els seus usuaris per recopilar dades massives sobre els seus gustos i interessos, les quals després trasllada a la seva màquina publicitària. Recentment, les dades que recopila Google a través de Chrome també s'han estat fent servir per als seus projectes d'intel·ligència artificial.
L'estructura que ha muntat Google a través de Chrome és la que els fiscals assenyalen com una pràctica monopolística i que comporta dificultats quasi insuperables per a part dels seus rivals. Per a Google, vendre Chrome suposaria una pèrdua important, ja que a causa de la gran quota de mercat del navegador s'ha convertit en una de les principals fonts d'ingressos de la companyia.
Més enllà de forçar la venda de Chrome, l'informe presentat pel departament de Justícia dels EUA també sol·licita que el jutge imposi mesures relacionades amb la intel·ligència artificial i el sistema operatiu per a telèfons intel·ligents Android. L'empresa té previst apel·lar quan el jutge encarregat d'aquest cas, Amit Mehta, dicti una resolució final, segons l'agència Reuters. Probablement arribaria al mes d'agost del 2025.
Competència deslleial
A banda d'haver posat sobre la taula la possibilitat de vendre Chrome, també s'estan discutint altres accions com ara separar el sistema operatiu mòbil Android d'altres serveis com Google Play i el motor de cerca. Una de les altres mesures que es discuteixen és la de restringir com Google utilitza les dades de cerca i de YouTube per entrenar la seva intel·ligència artificial. Tot es faria amb la finalitat d'obrir espai perquè noves empreses poguessin competir dins del sector. El govern nord-americà també pot optar per esperar a observar la implementació d'alguna d'aquestes altres mesures abans de decidir finalment si Google ha de vendre Chrome o no, segons recull l'agència Bloomberg.
Malgrat que ara l'administració de Biden estigui prenent mesures molt agressives contra la companyia tecnològica, l'evolució de la batalla judicial quedarà sota la nova presidència de Donald Trump. Durant la campanya, Trump va afirmar que perseguiria Google per allò que percep com un biaix en contra seva. Poc després, va mostrar-se reticent a la idea de desmembrar l'empresa.
Diumenge passat Trump va nomenar Brendan Carr, un republicà molt crític amb les grans companyies tecnològiques, com a nou president de la Comissió Federal de Comunicacions, l'agència independent que regula les telecomunicacions per ràdio, televisió i xarxes sense fils. En reiterades ocasions Carr ha promès donar guerra al "càrtel de la censura" que segons ell formen Apple, Meta (Facebook), Alphabet (Google) i Microsoft, a les quals també acusa de silenciar les veus conservadores.