Els Estats Units, una superpotència sense drets laborals

WashingtonAls Estats Units, l'assegurança mèdica, la baixa per paternitat i les vacances pagades no són drets laborals, sinó privilegis. La primera economia mundial és a la cua dels països rics a l'hora de garantir per llei unes condicions dignes als seus treballadors. Un sistema polític impenetrable, format per dos grans partits finançats per grans lobis empresarials, ha bloquejat qualsevol intent de canviar la situació i ha modelat una legislació laboral que deixa desprotegida la majoria social.

Malgrat que la taxa d'atur s'ha situat aquest any en mínims històrics ­–ha caigut fins al 3,4%, un percentatge que no es veia des del 1969–, en gran part a causa de la reactivació econòmica després de la pandèmia, la taxa de pobresa hi continua sent molt elevada. Segons el cens oficial, se situa en l'11,6%, 38,5 milions de persones, la meitat de les quals (48%) en situació de pobresa extrema (és a dir, reben ingressos inferiors al 50% del llindar nacional de pobresa, 13.590 dòlars anuals per càpita).

Amb un percentatge de pobresa extrema més elevat que la taxa d'atur, el càlcul és senzill: tenir una feina al país amb més PIB del món no t'assegura arribar a final de mes. La situació s'ha cronificat i s'explica en gran part per l'absència de drets laborals. A això s'hi suma la dificultat de lluitar per aquests drets, atesa la persecució històrica del moviment sindical, que se situa en aquests moments en mínims històrics: l'any 2022 l'afiliació sindical va caure al 10%.

Aquesta és una de les conclusions a què arriba un demolidor informe d'Oxfam Amèrica, On el treball dur no compensa, que analitza 56 polítiques laborals als 38 països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). La legislació dels EUA se situa “sistemàticament a la cua” en les categories analitzades: ocupa l'última posició en protecció dels treballadors, el lloc 36 en polítiques salarials i el 32 en drets de sindicació.

Per contra, els països de la Unió Europea encapçalen aquestes llistes i Espanya ocupa la cinquena posició en polítiques salarials, la novena en drets de sindicació i l'onzena en protecció dels treballadors. La socialdemocràcia, que viu un moment de qüestionament al bloc comunitari, ha estat capaç de garantir uns mínims que són inexistents als EUA.

“Es miri com es miri, els EUA són una nació d'abundància. I, no obstant això, la xarxa de seguretat social que ofereix a la població, sobretot als treballadors, és molt més feble en comparació amb altres nacions de renda alta”, diu l'informe. “Malgrat tenir una economia poderosa, els EUA fan poc per compartir els ingressos amb els treballadors i fan encara menys per garantir que els treballadors estiguin segurs i protegits mentre treballen. Són decisions polítiques, no inevitables”, afegeix Oxfam.

Sense protecció laboral

Al país nord-americà no s'ofereix per llei cap dia lliure remunerat per baixa paternal o maternal, a diferència dels països europeus, on es reconeixen setmanes i fins i tot mesos d'absència remunerada. La retribució d'aquests dies depèn de la bona voluntat de les empreses. Tampoc s'ofereix ni tan sols un dia de baixa remunerada per malaltia, cosa que comporta que molts treballadors mal pagats optin per anar a treballar malalts i posin en risc la seva salut i la dels companys, abans d'arriscar-se a perdre part del sou o directament la feina, com a represàlia per una possible absència.

Les vacances pagades també són un privilegi que només es poden permetre els treballadors més afortunats, atès que la llei dona dret a només deu dies retribuïts per any: són les festivitats nacionals com el Dia del President, Acció de Gràcies i Nadal. Això converteix els EUA en el segon país del món amb menys vacances oficials. Més enllà d'això, l'empleat depèn del contracte amb l'empresa. Però el 50% dels treballadors no s'agafen cap altre dia de vacances pagades més enllà dels deu oficials, segons un informe recent de l'Oficina d'Estadístiques del Treball. I això que el 73% hi tindria accés per contracte.

A més, als EUA la sanitat no és un dret bàsic universal, sinó que “està lligada a l'ocupació”, recorda l'informe, “i, amb tot, sovint és prohibitivament cara”. Els preus es van començar a disparar a la dècada del 1980, després de les polítiques desreguladores i el desmantellament de la sanitat pública de Ronald Reagan. No obstant això, Oxfam reconeix que en les últimes dècades s'ha progressat a desvincular l'accés a la sanitat de la feina. Esmenta l'Affordable Care Act, també coneguda com a Obamacare, que subvenciona el pagament de l'assegurança de salut a les rendes baixes, així com el Medicaid, que en els últims anys s'ha expandit per diferents estats governats pels demòcrates, com Nova York, mentre que s'ha reduït especialment en estats republicans del sud.

“Als EUA, molts drets bàsics —com l'assistència sanitària— estan directament vinculats a l'ocupació. D'altres, com l'habitatge, l'alimentació i l'accés al transport, requereixen fons individuals, i això requereix una feina. En un país on cal treballar per viure, la protecció dels treballadors és escandalosament escassa”, rebla l'informe, que identifica a més una “desigualtat extrema” que s'acarnissa sobretot en les “persones negres, dones, immigrants i refugiats”.

El llegat esclavista de la desigualtat

L'informe d'Oxfam remarca que “el llarg llegat de l'esclavitud i les subsegüents polítiques d'immigració als EUA posen en relleu la manera com el govern ha redactat lleis i polítiques destinades a crear jerarquies de treballadors en les quals les persones negres, especialment les dones, quedaven excloses de les proteccions, els sous estables i la capacitat d'organitzar-se”.

Una prova d'aquest llegat és la Llei Nacional de Relacions Laborals de l'any 1935, que va facilitar la creació de sindicats per igualar el poder de negociació entre treballadors i empreses. Aquesta llei, una de les peces clau del New Deal de Franklin D. Roosevelt, va excloure del dret de sindicació els treballadors agrícoles, els empleats domèstics i els treballadors de feines dependents de les propines. Segons Oxfam, aquests treballadors continuen rebent una remuneració “molt inferior” i “com que es tracta de sectors en què els treballadors negres són majoria, l'exclusió perpetua la desigualtat salarial i de riquesa als EUA”.