Els Estats Units facilitaran l'enviament d'un 68% més de gas liquat a Europa aquest any

Brussel·lesPutin té Europa entre l'espasa i la paret per culpa de l'elevada dependència energètica del Vell Continent amb Rússia, i per això Europa treballa a marxes forçades per desfer-se d'aquest incòmode lligam. En aquesta direcció camina l'acord que han anunciat aquest divendres a Brussel·les el president dels Estats Units, Joe Biden, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, pel qual Washington es compromet a facilitar l'enviament de fins a un 68% més de gas liquat aquest any a la Unió.

Concretament, s'enviaran 15 bcm (milers de milions de metres cúbics) de gas liquat més a la Unió Europea. L'any passat els Estats Units en van enviar 22,2 bcm i, per tant, l'objectiu que ha compromès Biden aquest divendres elevarà la quantitat a 37 bcm el 2023. Segons han explicat els dos líders en una compareixença conjunta, tot el gas que se suma aquest any no vindrà dels Estats Units, sinó que el que farà la Casa Blanca és ajudar a garantir que arriba aquesta quantitat, tant des dels Estats Units com des d'altres països que formen part de la coalició occidental que està fent front a Putin.

"Els Estats Units s'esforçaran per garantir, també gràcies a la cooperació amb socis internacionals, volums addicionals de gas natural liquat (GNL) per al mercat de la UE d'almenys 15 bcm el 2022", diu el comunicat conjunt que ha emès la Casa Blanca amb l'executiu comunitari.

La Comissió Europea ja va presentar fa unes setmanes un pla per reduir fins a dos terços la dependència del gas rus aquest any, amb l'objectiu de rebaixar-la al mínim de cara al 2030. Per això, l'acord entre els Estats Units i la UE implica augmentar les exportacions nord-americanes de gas liquat a la Unió Europea fins a una quantitat de 50 bcm cada any, cosa que duplica la quantitat subministrada aquest 2022. Per poder assumir tots aquests enviaments de gas liquat (un recurs energètic difícil de transportar i que necessita una infraestructura molt específica), els governs europeus hauran de treballar per tenir justament totes les instal·lacions i mitjans necessaris, com ha recordat el mateix Biden. A més, per evitar futurs problemes d'escassetat, Brussel·les ha proposat una legislació que obligui a mantenir les reserves a un 80% de la seva capacitat cada octubre.

Un cost necessari

"Sé que eliminar el gas rus tindrà un cost per a Europa, però no és només la decisió correcta des d'un punt de vista moral, sinó que ens situarà en una posició estratègica molt més forta", ha dit Biden. De fet, els vint-i-set líders de la Unió Europea estan reunits aquest divendres a Brussel·les justament per debatre sobre l'energia, que s'ha convertit en el gran problema per a Europa de la guerra a Ucraïna. Putin ja va començar abans de la guerra a fer servir el gas com una arma geopolítica per collar Europa, i ara el Vell Continent està patint una escalada de preus de l'energia i el combustible que ja està complicant les coses a moltes empreses i llars. Com limitar l'impacte d'aquest encariment és el que debaten aquest divendres uns líders europeus que estan dividits.

Països com Espanya, Portugal, França i Grècia aposten per fixar un preu fix al gas al mercat majorista, però Alemanya i els nòrdics veuen amb molt mals ulls qualsevol intervenció del mercat europeu. Per això els presidents espanyol i portuguès lluiten ara per una resposta específica per a la península Ibèrica, una illa energètica molt poc interconnectada amb el nord d'Europa. Aquesta serà la batalla d'aquest divendres. Fonts de la Moncloa asseguren que Espanya utilitzarà "totes les seves armes de seducció" per aconseguir això com a mínim, i anticipen un debat complicat.