Els Estats Units acoten el joc especulatiu dels bancs
Washington aprova la norma Volcker per limitar les operacions de risc amb els diners dels clients
WashingtonL'administració de Barack Obama sembla decidida a aprendre la lliçó d'alguns dels errors que van provocar l'esclat de la crisi financera del 2008. Si fa un mes i mig va imposar una sanció rècord de 9.000 milions d'euros a JP Morgan -el banc més gran dels Estats Units- per les seves negligències amb les hipoteques subprime, aquesta setmana ha limitat notablement la capacitat especulativa de les entitats.
Després de dos anys i mig de debat, les cinc agències de regulació financera del país van aprovar definitivament dimarts l'anomenada norma Volcker, que és la part més controvertida de la llei Dodd-Frank, creada el 2010 amb l'objectiu de reformar el funcionament de Wall Street després de patir la pitjor recessió en set dècades. A banda de la seva validació, el més destacat és que a última hora s'han endurit els preceptes de la nova norma -anomenada així en referència a Paul Volcker, l'expresident de la Reserva Federal (Fed) i assessor d'Obama que la va promoure inicialment-, cosa que ha fet saltar les alarmes entre els grans bancs.
La clau de la legislació és que a partir del juliol del 2015 -inicialment havia de ser a mitjans del 2014- les grans entitats ja no podran fer activitats especulatives de risc amb els diners dels seus clients, cosa que suposava un negoci molt rendible per als bancs, sobretot abans de la crisi del 2008. "Han guanyat molts diners amb aquestes pràctiques. Per exemple, han arribat a suposar el 17% dels ingressos de Goldman Sachs", explica a l'ARA Jeffrey Manns, professor de dret a la Universitat George Washington.
Aquest expert en regulació financera apunta, a més, que es tracta d'unes pràctiques força segures, ja que els bancs disposen d'un "suport governamental implícit". El motiu és que les entitats tenen l'"avantatge" d'aconseguir finançament amb facilitat i a bon preu -agafen diners prestats amb descompte de la finestreta de liquiditat de la Fed-. Si les operacions que fan amb els fons dels seus clients els surten bé guanyen molts diners -el client no se'n beneficia perquè són inversions del banc-, però si surten malament això repercuteix en l'"estabilitat de tot el sistema financer" i acaba desencadenant, de retruc, una pèrdua per a tots els contribuents.
L'any passat el debat de la norma Volcker estava força estancat al Capitoli per l'oposició del Partit Republicà i l'intens lobi de la banca d'inversió, que alertaven dels seus efectes negatius sobre la sostenibilitat del sector. La campanya d'oposició no ha desaparegut, però ha minvat d'ençà que, la primavera del 2012, va sortir a la llum l'escàndol de l'anomenada balena de Londres : l'oficina de JP Morgan a Europa va registrar pèrdues de més de quatre milions a través precisament d'operacions que feia amb els diners dels seus clients en el mercat de derivats.
Tot i l'aprovació de la norma, la banca no dóna la batalla per perduda. Manns alerta que la clau recaurà en com s'apliqui i sobretot en les seves possibles excepcions. En aquest sentit, preveu que el sector financer i empresarial iniciï una intensa ofensiva judicial per protegir-se. De fet, des de sectors ben diferents -com els editorials del Wall Street Journal i el New York Times - s'ha coincidit a criticar l'excessiva ambigüitat d'interpretació de la norma Volcker.