L’Estat sanciona 2.000 empreses per incomplir la jornada laboral
Les multes s’han posat durant la crisi sanitària i la majoria oscil·len entre els 626 i els 6.250 euros
Barcelona“Treballem 10 hores al dia i l’empresa encara ens exigeix més amb l’argument que no ens queixem perquè no ens han presentat un ERTO. Tenim dret al descans!” “Fa tres mesos que a la feina no em paguen les hores que faig de més i ja me’n deuen 60”. Aquests són només dos exemples d’algunes denúncies per incompliment de jornada laboral per part de les empreses que diversos treballadors han fet a les xarxes socials des que va esclatar la crisi sanitària.
Segons dades del ministeri de Treball a què ha tingut accés l’ARA, de principis de març fins a finals de setembre Inspecció de Treball ha sancionat gairebé 2.000 companyies (concretament 1.916) per incompliments relacionats amb les jornades laborals. Entre aquestes empreses n’hi ha que no han pagat hores extres ni les han compensat amb temps de descans, que han incomplert el màxim de 80 hores extraordinàries que un treballador pot fer a l’any o que s’han saltat el que es coneix com a dret a la desconnexió digital o, cosa que és el mateix, que fora del seu horari o durant permisos o vacances els empleats no hagin de contestar correus electrònics o missatges, per exemple de WhatsApp, relacionats amb la feina. El total de sancions emeses pel ministeri de Yolanda Díaz puja a més de 2.306.000 d’euros.
Tenint en compte aquestes xifres, doncs, el ministeri de Treball ha acabat sancionant gairebé una de cada quatre empreses de les inspeccionades en aquests set mesos sobre aquesta matèria (ha dut a terme 8.730 inspeccions, de les quals un 10% són estrictament per hores extraordinàries).
Menys inspeccions
El nombre de sancions és similar al del mateix període de l’any passat, quan es van posar 2.005 multes, tot i que l’import del 2019 va ser superior: 2.641.000 d’euros. En canvi, les inspeccions sí que han baixat (un 26% menys) perquè, segons portaveus del ministeri de Treball, amb el covid-19 Inspecció està posant el focus en el compliment de les mesures de seguretat i en els possibles fraus en la presentació d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). De fet, en aquesta matèria, tal com va avançar l’ARA, l’Estat ja està investigant 29.000 empreses que podrien haver comès irregularitats en aquests expedients.
Però quina és la sanció que rep una empresa per incompliment de jornada laboral? “La quantitat varia en funció de la gravetat de l’incompliement, però l’habitual és que siguin faltes greus i, per tant, la multa vagi dels 626 als 6.250 euros”, explica l’advocat laboralista d’Augusta Abogados i professor de la UOC Pere Vidal. Només en casos molt excepcionals i que es considerin faltes molt greus la quantitat pot arribar fins als 187.515 euros.
Aquest és precisament l’últim cas fet públic sobre aquesta qüestió, el de la companyia de seguretat privada Prosegur de Tarragona. El sindicat ADN la va denunciar a Inspecció de Treball de la Generalitat el desembre passat perquè el seu responsable enviava correus electrònics i trucava als treballadors fora de la jornada laboral. Els empleats, assegura la denúncia, es veien “obligats” a respondre per por de represàlies i d’un possible impacte negatiu en el sistema d’incentius. Per a l’inspector que va obrir l’acta, tal com ha comprovat aquest diari, aquests fets “són molt greus”, i per això proposa una sanció per “assetjament”. De moment Inspecció ha advertit a l’empresa que rectifiqui i compleixi amb el dret de desconnexió digital; si no ho fa, podria acabar havent de pagar una multa de 187.515 euros. “Crec que la interpretació és desproporcionada”, opina Vidal.
Les normes aprovades en els últims dos anys, com la de protecció de dades del 2018 o l’acabada d’aprovar llei del teletreball, poden fer que augmentin aquest tipus de denúncies, assegura l’advocat laboralista. “El fet que a cada llei s’inclogui que el treballador té dret al descans fa que la gent ho interioritzi”, puntualitza.
De fet, una de les obsessions del ministeri de Treball d’ençà que Díaz en va agafar el timó és defensar els drets del treballador (cal recordar que el seu pare era un membre històric de CCOO a Ferrol). Per això va prémer l’accelerador per aprovar la llei del teletreball tot i les reticències de la patronal CEOE. La ministra va deixar clar el dia de l’aprovació de la norma que el que s’havia viscut durant el confinament no era treball a distància: “Els empleats no poden estar connectats cada dia de la setmana a totes hores”.
