L’Estat accepta pagar 1.300 milions d’euros a Abertis per la caiguda de trànsit de l'anterior crisi
La xifra és menys de la meitat del que reclama la concessionària i es pagarà quan s'aixequin els peatges el 31 d'agost
El govern central ha acceptat pagar 1.291 milions d’euros a Abertis quan aixequi els peatges de l’AP-7 el 31 d’agost, que és quan s’acaba el contracte de concessió. El pla d’estabilitat enviat per l’executiu espanyol a Brussel·les la setmana passada reconeix que aquest any està disposat a pagar a Abertis per l’AP-7, una partida que elevarà el dèficit públic, segons ha avançat El País. Els 1.291 milions que diu el govern espanyol, però, queden lluny dels 3.325 milions que reclama Abertis.
Per què ha de pagar res el govern a Abertis per una concessió originària del 1967, que ha sigut la concessió més rendible d’Espanya i, en definitiva, una gallina dels ous d’or? Tot es remunta al 2006, quan el ministeri de Foment, que aleshores liderava Magdalena Álvarez, va arribar a un acord amb Abertis per posar un tercer carril en alguns trams de Tarragona i Girona. La companyia va invertir 500 milions d'euros en aquesta ampliació de l'autopista. A diferència d’altres vegades, aquest cop Abertis no va demanar allargar el contracte de concessió però sí que va exigir que, en cas d’una davallada de trànsit, l’Estat li pagués una compensació.
Pocs anys després va arribar la gran crisi del 2008-2012, i l’afluència de vehicles va caure amb força. Llavors Abertis va reclamar una indemnització, però l’Estat s’hi va negar. El cas va acabar al Suprem, que va dictar una sentència sorprenent: el cost final de la compensació no es podria establir fins a la finalització del contracte, és a dir, fins al 2021.
Aquest any ja ha arribat i la fi de la concessió està a només quatre mesos. El govern ja ha acceptat oficialment pagar 1.291 milions a l’empresa, però Abertis segueix defensant que té dret a una indemnització de més de 3.000 milions. Previsiblement, un cop més, aquesta disparitat de criteris tornarà a acabar als tribunals, que hauran d’arbitrar el conflicte.
Aixecament de barreres a la vista
Mentrestant, l’aixecament de barreres avança irremeiablement. Aquest 31 d’agost serà el dia en què s’acabaran més peatges simultàniament, i la majoria estan concentrats a Catalunya. D’una banda, s’eliminaran les barreres a l’AP-7 (entre Salou i la Jonquera) i a l’AP-2 (entre Barcelona i Saragossa), que són concessions del govern espanyol. I el mateix dia també s’acaben les concessions de la C-31, C-32 (al Maresme) i C-33 (que connecta Barcelona amb l’AP-7), que són carreteres controlades per la Generalitat. En tots els casos són peatges històrics: l’AP-7 i la C-32, per exemple, es remunten al 1967 i van ser les primeres autopistes de peatge de tot Espanya. En el cas de l’AP-2, es va inaugurar el 1973.
Les dades demostren que, quan s’han aixecat els peatges, el trànsit d’aquestes autopistes ha crescut de forma molt significativa, entre un 20% i un 40%. Fa temps que la Generalitat planteja la necessitat d’establir un sistema de pagament per l’ús de les carreteres. Des de l’arribada del PSOE al govern espanyol, el ministre de Transport, José Luis Ábalos, també ha anat plantejant aquest desig de forma cada cop més explícita. Aquest mateix dimecres s'ha sabut que per primera vegada, l'executiu ha posat data per començar a cobrar per l'ús de les carreteres a tot Espanya. En concret, es planteja implantar-ho el 2024.
Mentrestant, la idea és aixecar els peatges i mantenir les carreteres a càrrec del pressupost públic. Tant el govern espanyol com el català ja han tret a concurs els contractes per adjudicar el manteniment d’aquestes autopistes un cop tornin a ser 100% públiques.