Immobiliari

Els estalvis migren cap al mercat de l'habitatge

El saldo viu hipotecari a Espanya se situa en 494.986 milions d'euros, el nivell més baix des del 2005

Cartell promocional d’una hipoteca en una oficina bancària.

3 min

Barcelona"Les amortitzacions d'hipoteques són un fet, han augmentat en l'últim any", explica a l'ARA una font bancària. Una treballadora d'un dels principals bancs espanyols, rebla: "Molta gent agafa els diners que té al banc i els destina a comprar un immoble". Són dues pràctiques similars que resumeixen una tendència: l'estalvi s'està desplaçant al mercat de l'habitatge.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Ho corroboren les dades: el conjunt de diners que els espanyols deuen a les entitats financeres per pagar les seves hipoteques està sota mínims. És el que es coneix com a saldo viu hipotecari i se situa en els 494.986 milions d’euros. No baixava dels 500.000 milions d’euros des del 2005.

Aquesta reducció ja fa temps que es produeix i respon tant al menor dinamisme del crèdit com a l'elevat nombre d'amortitzacions d'hipoteques: en la primera meitat de 2023, els espanyols van amortitzar el 6% del saldo d'hipoteques vives, segons dades de l'últim informe d'Estabilitat Financera del Banc d'Espanya.

Paral·lelament, el mercat de l'habitatge segueix més dinàmic que el creditici. Les operacions de compravenda a Catalunya han baixat respecte al 2022, però cal tenir en compte dues coses: ho han fet menys que les hipoteques i aquell any el nombre de compravendes va ser el més elevat dels últims quinze anys. Es produeix el denominat efecte base, que fa referència a la xifra amb què es compara l'indicador, com ha passat amb la inflació.

Tipus alts, dipòsits baixos

"Ens trobem que amb les rendibilitats dels dipòsits al 2%, si els clients tenen una oportunitat de comprar un immoble, utilitzen els seus estalvis per fer-ho. Fa temps que ho notem, així com l'avançament dels terminis hipotecaris. S'ha reduït el nostre saldo hipotecari", explica aquesta treballadora.

Fa mesos que la firma d'hipoteques està en caiguda lliure, una tendència que generalment arrossega a la baixa el nombre d'operacions de compravenda: si es firmen menys hipoteques, es venen menys pisos. Però el cert és que des de fa mesos aquests dos indicadors van descompassats.

"Com que les hipoteques baixen, i les compravendes no tant, això ens indica que els actius immobiliaris estan actuant com a valor refugi. Baixen les operacions, però a Barcelona s'estan mantenint", explica a l'ARA el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana, Òscar Gorgues. "També és una qüestió d'oferta, hi ha molta capacitat d'inversió, la prova és com desapareix l'obra nova de mercat", afegeix.

Ara bé, no ha estat un mal any per a tothom: "En el nostre cas hem fet un 64% més d'hipoteques que l'any passat", explica a l'ARA la responsable de l'àrea de crèdits de Banco Mediolanum, Ainhoa Basurko. Cal destacar que el 2021 i el 2022 van ser bons anys per al mercat immobiliari, perquè les famílies tenien estalvi acumulat.

Una inversió alternativa

Segons dades del Col·legi de Registradors d'Espanya, el 34,9% de les compravendes d'habitatge realitzades a Espanya en l'últim any s'han portat a terme sense finançament hipotecari. A Catalunya el nombre d'hipoteques sobre habitatges es va reduir un 18,6% l'any passat, un punt i mig per sobre de la mitjana espanyola.

"Estan entrant inversors a l'habitatge perquè es veu com una bona alternativa a la inversió: és segura perquè els pisos es revaloren. Els que tenen diners dediquen l'estalvi a l'habitatge sense necessitat d'hipoteca i la gent que té hipoteques, a mesura que els han apujat els tipus, han destinat estalvis a pagar la hipoteca", explica Gorgues. En el primer cas, són persones d'alt poder adquisitiu que poden comprar-se una casa al comptat. El Govern espanyol manté fins al juny l'eliminació de les comissions per l'amortització anticipada dels crèdits d'hipoteques variables.

Entre la inflació, que tot i continuar moderant-se va augmentar al 3,4% a Espanya al gener –encara lluny de l'objectiu del 2% del Banc Central Europeu (BCE)–, la baixa remuneració dels dipòsits i l'onada d'augments dels tipus d'interès, que han encarit el crèdit hipotecari, es produeix un còctel que incentiva aquestes pràctiques. "El normal és que agafis l'estalvi, el dediquis a cancel·lar la hipoteca i així deixis de pagar interessos, alhora que no perdrà valor", afegeix Gorgues.

stats