Com estalviar amb la factura de l'aigua? Mireu-ne el calibre

BarcelonaAmb les recents pujades de la inflació, el preu de la llum i el del gas són els que estan acaparant més atenció dels ciutadans, però l’aigua també és un servei essencial amb una factura complicada d’entendre. Un dels principals factors que en dificulten la lectura és que, més enllà del consum d'aigua, s’hi afegeixen diversos recàrrecs, que inclouen des de taxes municipals i el cànon de l’aigua de la Generalitat fins al manteniment del comptador.

Una altra diferència amb el gas i l’electricitat és que, en el cas de l’aigua, els consumidors no tenen on triar, ja que es tracta de monopolis municipals gestionats per una sola empresa a cada població. Cada ajuntament decideix com assegura el subministrament d’aigua al seu municipi: en alguns casos opten per externalitzar-lo a empreses privades i en d'altres —una minoria— es gestiona des d'una empresa pública. En el cas de la regió de Barcelona, és l’empresa Aigües de Barcelona (participada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona però amb majoria de l'accionariat controlat per Agbar) qui gestiona l’aigua i, per tant, qui envia les factures als usuaris. En altres poblacions, per exemple, hi ha Sorea, que també forma part del grup Agbar, o Aqualia, filial de la constructora FCC.

Sigui com sigui, tant si es contracta l’aigua amb una subministradora pública com privada, una part del preu de la factura se'n va a pagar la conservació del comptador. En la majoria de casos, el comptador és propietat de l’usuari, que el paga quan l'hi instal·len a casa, juntament amb la resta de despeses de l'alta. Ara bé, el manteniment va a càrrec de la subministradora, que s’encarrega que estigui en bon estat per evitar fuites o altres avaries.

Aquest manteniment es cobra al consumidor a través de la factura i, igual que el preu de l’aigua consumida, varia segons el municipi. No obstant això, en tots els casos el cost del manteniment depèn del calibre que té el comptador: com més elevat és, més car és el manteniment. 

El calibre del comptador es pot consultar a la mateixa factura de l’aigua, i per a un habitatge acostuma a ser de 13 o 15 mil·límetres, tot i que pot ser superior segons el municipi, l’habitatge i el subministrament necessari. Un element a tenir en compte quan es dona d’alta l’aigua d’un habitatge és assegurar-se que el calibre del comptador és l’adequat i que no és més gran del que tocaria, ja que aleshores es pagaria més sense cap necessitat. És per això que és recomanable parlar amb algun tècnic o arquitecte que pugui revisar què és el que toca.

Aquest calibre determina quant paguem pel manteniment del comptador, però en molts municipis també paguem per la quota de servei, que és el preu bàsic que s'abona mensualment independentment del consum —equivalent a la potència contractada en el cas de la factura de la llum—. Hi ha municipis que no fan distincions entre domicilis amb calibres de 13 o de 15 mil·límetres, però d'altres que sí que carreguen una quota més alta entre un i l'altre. 

A més, la quota de servei també depèn del cabal que es contracti, és a dir, la quantitat d’aigua que s’espera consumir. Aquesta dada també és diferent segons l’habitatge i, sobretot, segons el tipus d’electrodomèstics —per exemple, si la casa té rentavaixelles o no— i el nombre de lavabos que tingui.

Taxes municipals i cànon

La factura de l’aigua pot incorporar altres elements aliens al consum, sobretot taxes municipals. El cas més conegut és el tribut de recollida de residus de l’Ajuntament de Barcelona (que se suma al de clavegueram). La capital catalana i altres municipis cobren aquest tribut a través de la factura de l’aigua. Així mateix, l’AMB també afegeix a la factura la taxa metropolitana de gestió de residus. És a dir, una factura a Barcelona conté fins a quatre taxes.

A més, l’Agència Catalana de l’Aigua –que depèn de la Generalitat– inclou el pagament del cànon de l’aigua a tot Catalunya amb la factura. A aquests impostos cal sumar-hi també un 10% de l’IVA.