Un estalvi rècord dispara la riquesa de les famílies el 2021

MADRIDLa represa de l'activitat econòmica l'any 2021 va tenir els seus efectes en la riquesa de les famílies, que van situar la riquesa financera neta sense ànim de lucre al servei de les llars (ISFLSH) als 2,69 bilions d'euros, és a dir, un 7% més en comparació amb el 2020, segons ha fet públic el Banc d'Espanya aquest dimarts als Comptes Financers de l'Economia Espanyola. La dada equival al 223% del PIB espanyol.

La riquesa de les llars és resultat de calcular la diferència entre els actius, és a dir, els diners dels quals disposen les famílies, sigui en efectiu, immobles o fins i tot a través d'accions a empreses, i els passius o deute que tenen. Segons el Banc d'Espanya, l'any passat hi va haver un fort creixement dels actius: les famílies han aconseguit acumular estalvis a un ritme rècord, una decisió motivada per la persistència de les incerteses sobre l'evolució de l'economia, i no han consumit al nivell que estava previst –les xifres de consum es mantenen encara allunyades de les d'abans de la pandèmia.

Ara bé, això no vol dir que les famílies no hagin sabut "treure rendiment dels estalvis", apunta el professor d'economia José Garcia Montalvo, que posa d'exemple la inversió en l'habitatge, sigui reformant o comprant, que han fet les famílies. A tall d'exemple, l'Institut Nacional d'Estadística ha registrat fins a 565.523 compravendes d'immobles entre gener i desembre de l'any passat, la xifra més alta dels últims catorze anys. Amb tot, la riquesa també s'explica perquè els passius o el deute consolidat de les famílies va créixer fins als 1,66 bilions d'euros el 2021, és a dir, un repunt d'un 1,4% més en comparació amb l'any anterior. El pes d'aquest deute en relació amb el PIB va ser més moderat (138,3%) en comparació amb el de l'any anterior (146,5%). Això s'explica pel creixement del 5,1% que ha experimentat l'economia espanyola el 2021, mentre que el 2020 el PIB va caure un 10,8% per la pandèmia.

Per components, el gruix dels actius financers de les famílies són els diners en efectiu i els dipòsits (el 38% del total), seguit de les participacions en capitals d'empresa (29%), fons d'inversió (15%) i assegurances i fons de pensions (14%). En comparació amb l'any anterior, la participació a fons d'inversió va ser la que va experimentar un creixement més elevat, mentre que en assegurances o fons de pensions va caure.

Aquest escenari, però, no situa les famílies en una situació prèvia a la pandèmia. De fet, el 2021 les llars van tenir un 3% menys de renda disponible en comparació amb l'any 2019, abans de l'esclat de la pandèmia, segons l'INE. A més, la ràtio del deute sobre el PIB continua estant per sobre de la registrada abans de la pandèmia (128,6% l'any 2019). En ple espiral inflacionista i la guerra a Ucraïna, l'horitzó a curt termini no es presenta favorable per a l'economia de les llars. "Canvia per complet. Serà difícil viure taxes d'estalvi com les actuals amb aquesta inflació [al març va fregar el 10%] i les famílies hauran de tirar més dels diners que ha guardat, perquè els preus dels productes bàsics ja estan pujant", afegeix Montalvo.

A més, aquest dimarts el Banc d'Espanya ha anticipat una contracció del crèdit que es donarà a les famílies i les empreses de cara al segon trimestre d'aquest any i, alhora, constata un enduriment dels préstecs concedits els últims mesos. El motiu principal és la incertesa associada als efectes que pugui tenir la invasió Russa a Ucraïna sobre l'economia espanyola, però també l'expectativa a una política monetària més dura del Banc Central Europeu, segons es recull a l'Enquesta sobre préstecs bancaris publicada aquest dimarts. "Això provocarà que l'augment del deute sigui més lent", apunta Montalvo, que detalla que davant un escenari en què "les coses no es veuen clares", les famílies no tindran tant de marge a l'hora d'accedir a crèdits i tampoc de tenir renda disponible, com apuntava el Banc d'Espanya.

Montalvo també destaca el fet que l'Euríbor hagi tornat a terreny positiu per primer cop des del 2016. "Els que es van comprar una hipoteca, tenen una despesa addicional", sosté, i afegeix que serà més complicat accedir a una hipoteca a tipus fix. "Els bancs voldran variables. Si t'ofereixen un tipus d'interès fix a 1,5% i demà està al 2%, el que voldran serà transformar-lo per poder-se cobrir".