Estagflació: aquest és el nou risc al qual s'enfronta l'economia
El Banc Mundial avisa que la recessió serà "difícil d'evitar" en alguns països el 2022
BarcelonaLa combinació entre l'alentiment de l'activitat econòmica i l'escalada generalitzada de preus –un fenomen conegut pels economistes com estagflació– és el principal risc per al creixement econòmic a escala global, segons ha advertit aquest dimarts el Banc Mundial. La guerra a Ucraïna és la principal font de desacceleració de l'activitat econòmica a tot el planeta, cosa que ha portat l'organisme internacional a revisar a la baixa les seves perspectives de creixement.
Així doncs, el Banc Mundial ha retallat del 4,1% avançat el gener passat al 2,9% la previsió de creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) mundial per al 2022 i augura que en els anys 2023 i 2024 el ritme de creixement es mantindrà a aquest mateix nivell, segons l'informe Perspectives econòmiques mundials presentat aquest dimarts. Entre les economies avançades, el creixement passa del 3,8% al 2,6% aquest any, però s'incrementa del 2% al 2,2% el 2023, segons la institució.
Les xifres són similars a les de la zona euro, on el PIB pujarà un 2,5% i un 1,9% aquest any i l'any vinent, respectivament, mentre que les economies emergents ho faran un 3,4% i un 4,2% aquest any i el que ve. Els ingressos per càpita a les economies en vies de desenvolupament es mantindran el 2022 un 5% per sota dels nivells del 2019, abans de l'esclat de la pandèmia.
La inflació –el creixement de preus de béns i serveis de consum– preocupa especialment al Banc, pel perill que es combini amb un alentiment de l'economia i puntualment amb la recessió en algun país, que és la situació que defineix l'estagflació. No obstant això, l'estudi preveu una pujada de preus moderada el 2023, tot i que encara es podria mantenir, de mitjana, per damunt dels objectius dels principals bancs centrals, que normalment els situen al voltant del 2% anual.
A conseqüència d'aquesta barreja entre inflació i refredament de l'activitat, "per a molts països la recessió serà difícil d'evitar", ha indicat el president del Banc Mundial, David Malpass, que ha reclamat "canvis en les polítiques fiscal, monetària, climàtica i de deute per contrarestar la mala assignació del capital i la desigualtat".
La invasió russa d'Ucraïna és la gran font d'inestabilitat per a l'economia del planeta per l'impacte que té sobre el preu de l'energia, que alhora esquitxa la resta de la cadena productiva. La dependència d'Europa del gas natural rus ha permès a Moscou seguir venent aquest carburant a molts dels estats de la Unió Europea, però no passa el mateix amb el petroli, les vendes del qual han sigut sancionades per la UE i els Estats Units. A més, la guerra també posa en perill el subministrament de cereals com el blat i el blat de moro, cosa que pot provocar escassetat i pujades de preus dels aliments bàsics a països en vies de desenvolupament, sobretot a l'Àfrica.
Inflació provocada per l'oferta
La guerra és, doncs, el principal focus d'inestabilitat, però no l'únic, segons apunta la institució. "La guerra a Ucraïna, els confinaments a la Xina, les disrupcions a les cadenes de subministraments i el risc d'estagflació estan impactant en el creixement", ha afegit Malpass. En aquest sentit, doncs, l'escassedat de primeres matèries i béns industrials intermedis és un altre dels elements que empenyen els preus a l'alça. Així mateix, els colls d'ampolla a les cadenes de subministrament de la indústria a causa dels tancaments de ports a la Xina també han incrementat la inflació.
L'estudi del Banc Mundial compara la situació actual, marcada per la inflació, amb l'estagflació de la dècada del 1970. L'organisme destaca que tant aleshores com en l'actualitat la inflació no té l'arrel en un excés de demanda–per exemple, que els preus pugin per un consum de les famílies molt accelerat gràcies a pujades salarials–, sinó que ve de la banda de l'oferta: hi ha escassetat de certs productes o problemes per subministrar-los, o bé inestabilitat als mercats energètics, i tot això fa encarir els combustibles, la qual cosa encareix tota la resta de productes del cistell de la compra.
Per contra, el dòlar actualment es troba a un valor fort, la qual cosa permet als EUA –el motor econòmic del món– mantenir un nivell d'importacions elevat que ajuda al creixement de la resta d'economies, mentre que els increments de preus de primeres matèries són proporcionalment inferiors als registrats fa gairebé 50 anys. A més, el Banc Mundial celebra que la majoria de bancs centrals tenen un mandat clar i les eines necessàries per contenir les pujades de preus, un fet que no es produïa ara fa més de quatre dècades.