Estafa a Mallorca: “Vàrem vendre la casa i perdérem 85.000€”

PalmaUn negoci immobiliari amb una trentena de propietats inexistents, desfalcs milionaris i festes de luxe regades amb Moët & Chandon que culminen amb un fugat a Colòmbia i un operatiu policial internacional. Podria ser el guió de qualsevol pel·lícula de mafiosos, però són els ingredients del cas de Lujo Casa, una de les estafes immobiliàries més grans de la història de les Balears, basada en la venda de cases sobre plànols.

La jutge que ha investigat la causa n’ha conclòs la fase d’instrucció aquesta setmana, amb nou processats -entre propietaris, constructors, arquitectes, testaferros i altres còmplices- per pertinença a grup criminal, entre altres delictes. Ara, una de les 235 persones que van ser víctimes del frau entre el 2016 i el 2018, i possiblement la més afectada, trenca el silenci. “Vaig vendre casa meva i vaig perdre 85.000 euros”, lamenta Isabel (nom fictici) en declaracions a l’ARA Balears.

“Sents que t’han pres el pèl: t’han robat tots els estalvis de la teva vida”, admet la perjudicada, que va haver de rebre tractament psicològic quan va ser conscient que ho havia perdut tot. Els dies que varen venir després varen ser un turment per a ella i el seu marit. “No sabíem com dir-ho als nins, vaig passar nits sense dormir i vaig haver d’anar al metge, que em receptà antidepressius i ansiolítics”, recorda.

La víctima de la macroestafa insisteix que el seu cas “és diferent de la resta”. “Els altres afectats s’han quedat la seva casa. Jo, amb una mà davant i una darrere. I amb 43 anys ja no et pots comprar res. Ara, gràcies a la meva mare, almenys puc tenir un sostre”, afirma. Tot i que el desenllaç de la seva història és més tràgic, el seu cas comença al mateix lloc que el de la majoria d’afectats: a les oficines de Palma de Lujo Casa i Mallorca Investment -les dues societats principals de l’entramat, compost per un total de cinc. Al capdavant hi havia Carlos García Roldán i Michele Pilato, respectivament, encara que la jutge considera que el primer -Charly, com era conegut- era el cap de la trama, i el segon, la mà dreta.

“Vàrem veure l’anunci per internet i trobàvem que la casa s’ajustava al que cercàvem, així que el meu marit i jo decidírem visitar l’oficina de vendes. Tot semblava normal. Hi havia gent fent feina, anuncis de segona mà i nova promoció”, indica Isabel, que ja havia comprat la seva primera casa sobre plànols. Però la realitat és que allò només era una posada en escena. La jutge explica el que realment succeïa entre bambolines: utilitzaven imatges d’obres alienes i fotografies d’arquitectes d’internet, col·locaven cartells de promoció en solars dels quals no eren propietaris, pagaven sous de treballadors ficticis... “En cap cas es varen destinar [els diners a la promoció immobiliària”, resumeix la titular del Jutjat d’Instrucció 11 de Palma. De fet, la societat Promociones Lujo Casa SL es va crear el 2015 “sense gens de solvència, fons propis, recursos o finançament extern per emprendre la construcció dels habitatges oferits”, diu la jutge en la interlocutòria.

Per tota l’illa

El modus operandi era aparentment el de qualsevol immobiliària. A la seva pàgina web -lujocasa.com, ara tancada- publicitaven la trentena de propietats que van arribar a oferir arreu de Mallorca. Quan els clients mossegaven l’ham, els demanaven una paga i senyal del 10% del preu total de l’habitatge, uns 200.000 euros de mitjana. I quan deien que l’inici d’obres s’acostava, demanaven un 20% més. Ara bé, “de les 32 promocions ofertes, en cap no es va començar la construcció”, diu la jutge.

Amb el primer pagament, Isabel va abonar 15.000 euros a tall de reserva i va tirar endavant la venda de la casa on vivia. Per al segon abonament, de 70.000 euros, ja li havien comprat la casa i va utilitzar aquests doblers per transferir-los a Lujo Casa. Aleshores començaren les sospites. Charly va deixar de contestar al telèfon. Isabel va insistir-hi dos mesos fins que un dia va desistir i ho va veure clar: “Em vaig dir a mi mateixa: «M’han robat 85.000 euros». Em volia morir”, indica. Tot d’una, van denunciar els fets a la Guàrdia Civil, que els va informar que no eren els únics en la mateixa situació.

Fuga a Colòmbia

Però en aquell moment l’home que s’havia quedat amb els seus estalvis ja era a Colòmbia, on va fugir l’abril de 2018, a casa d’uns familiars de la seva parella. Allà, Carlos García va modificar el seu aspecte per evadir la justícia, però la seva estratègia només el va mantenir en llibertat deu mesos. El febrer de 2019 va culminar un operatiu conjunt entre la policia colombiana i l’espanyola amb la detenció de Charlya Valle del Cauca, totalment desplomat.

Tres anys més tard, la interlocutòria revela que, gràcies a aquesta “mena d’estafa piramidal”, es varen “gastar quantitats ingents de doblers en restaurants, serveis de companyia i casinos”, i “es varen adquirir joies i vehicles”. Ara, per recuperar els doblers, s’han obert dues vies judicials: una de penal, contra els delinqüents, i una de civil, contra els bancs. En el primer cas, pot passar que els processats es declarin insolvents, fet que obligaria a liquidar els pocs béns que tenguin. El segon cas és el que està més avançat. Es tracta d’una via judicial que reclama als bancs aquests doblers, en què els advocats al·leguen que varen incomplir la llei de prevenció del blanqueig de capitals, que els obliga a vigilar que els fons no procedeixin de l’activitat delictiva.