Alguns jutges no esperen el ple del Suprem i condemnen els bancs a pagar els tributs hipotecaris
Magistrats de primera instància ja apliquen la sentència del 16 d'octubre
BarcelonaEl Tribunal Suprem ha provocat una autèntica tempesta per la sentència dictada el passat dia 16 que establia que són els bancs, i no els clients, els que han de pagar els impostos lligats a la hipoteca. El mateix Suprem va decidir deixar en suspens aquesta doctrina jurisprudencial fins a la celebració d'un plenari de la Sala del Contenciós el pròxim 5 de novembre.
Un total de 31 magistrats hauran de decidir si finalment l'impost d'actes jurídics documentats l'han de pagar els clients, com fins ara, o accepten la nova doctrina de la sentència del passat 16 d'octubre i són els bancs els que han de pagar.
Però, malgrat la situació creada pel Tribunal Suprem, hi ha jutges que no han esperat i ja s'han sumat a la doctrina de la sentència del dia 16 (reproduïda pel mateix Suprem en dues sentències dels dies 22 i 23 d'octubre).
Una sentència és del jutjat de primera instància número 5 d'Alacant. La sentència, del dia 18 d'octubre –dos dies després de la primera sentència del Suprem– dona la raó al recurrent, que demanava que fos el banc el que pagués les despeses hipotecàries.
En aquest cas el jutge estableix que s'han de reemborsar les quantitats pagades pel client com a impost d'actes jurídics documentats. El jutge condemna Banco Mare Nostrum (que ara forma part de Bankia) a pagar els 2.791 euros de l'impost, i declara "l'abusivitat de la clàusula cinquena" de l'escriptura de la hipoteca que obligava a pagar el client i la declara nul·la.
No és l'únic cas. Un altre jutge, en aquest cas el del número 6 de primera instància de Castelló, també cita la polèmica sentència del Suprem, i en una resolució del 18 d'octubre indica que, a la vista de la nova doctrina, només pot es pot concloure que el client havia pagat el tribut "indegudament". El jutge declara la nul·litat de la clàusula que obligava a pagar el client i condemna el banc, en aquest cas el BBVA, a pagar els 4.286 euros de l'impost i "eliminar i no aplicar en el futur aquesta clàusula".
Un altre cas s'ha produït al jutjat de primera instància número 18 bis de Màlaga. En aquest cas la sentència és del 19 d'octubre. El magistrat també s'agafa a la sentència del Suprem del dia 16 i a una altra anterior, en el mateix sentit, del 15 de març del 2018. El jutge conclou que atribuir el pagament de l'impost al prestatari "no només és abusiu, sinó que la conseqüència d'aquesta declaració, en aplicació de les regles del tribut, és que aquest ha de ser pagat pel creditor", en aquest cas Unicaja, que haurà de pagar els 2.718 euros.
A la vista d'aquestes sentències, el despatx d'advocats Arriaga Asociados, especialista en aquest tipus de litigis, indica que sembla que les demandes dels usuaris que van per la jurisdicció civil tenen més possibilitats de guanyar que les que van per la via contenciosa, entre altres aspectes perquè no prescriuen.