El govern espanyol preveu tenir superàvit el 2021 i reduir l'atur a l'11%

MadridDesprés de presentar el projecte de pressupostos generals de l'Estat a la resta de partits polítics, toca explicar a les autoritats europees com s'ho farà l'actual executiu espanyol per garantir l'estabilitat pressupostària i econòmica els pròxims anys. Per això, aquest divendres compareixen els dos ministres econòmics de Rajoy, Román Escolano (Economia) i Cristóbal Montoro (Hisenda), per explicar el pla d'estabilitat que enviaran a Brussel·les dilluns vinent, com és obligatori cada mig any i com ha explicat el ministre d'Economia. Segons les seves previsions, preveu haver eliminat del tot el dèficit públic d'aquí quatre anys (fins i tot amb una dècima de superàvit).

Tal com ha explicat el ministre Montoro, les previsions de l'executiu són assolir una taxa d'atur de l'11% el 2021 i haver eixugat del tot el dèficit aquell any, i fins i tot comptar amb una dècima de superàvit. "Haurem trigat 14 anys a reduir el dèficit", ha sentenciat Montoro. Això sí, les mateixes previsions deixen clar que Espanya es mantindrà per sobre del 90% d'endeutament públic fins d'aquí quatre anys, quan l'executiu preveu quedar per sota d'aquest llindar per primera vegada.

Aquest pla preveu que l'economia espanyola creixi un 2,7% aquest 2018, com ja s'havia anunciat fa unes setmanes abans de presentar els pressupostos. Però la desacceleració (que ha començat a notar-se aquest divendres) es consolidarà a partir del 2019, quan el govern espanyol preveu créixer un 2,5% de mitjana anual. El creixement cauria fins al 2,3% el 2021 i ja baixaria al 2,4% el 2019.

Escolano ha volgut definir aquests pronòstics com a "prudents i conservadors" i, per això, "creïbles". El ministre d'Economia ha presentat un panorama "favorable i de creixement sostingut" de l'economia espanyola, sostingut gràcies a les inversions i les exportacions. Això sí, Escolano ha defensat que aquestes xifres no reflecteixen "un cicle econòmic esgotat" sinó que consoliden un període de creixement sostingut durant més de vuit anys.

En aquest document l'executiu de Mariano Rajoy ha de deixar garantit que les mesures econòmiques que preveu aprovar no posen en risc el dèficit, com alerten institucions com el Banc d'Espanya, l'Airef o el mateix FMI. També hi havia sobre la taula la incògnita sobre com es pagarà l'increment de les pensions d'un 1,6% pactat amb el PNB si finalment s'aproven els comptes. El ministre d'Hisenda ha aclarit que no seria la Seguretat Social qui es faria càrrec d'aquesta factura, sinó que seria l'Estat.

A banda d'això, també queda per determinar quin és l'impacte que l'Estat preveu que tingui sobre l'estabilitat pressupostària el rescat de les radials. Al pla d'estabilitat presentat ara fa un any, l'Estat es reservava uns 2.500 milions d'euros, però de moment no ho ha reflectit al projecte dels pressupostos del 2018 perquè assegura que és "difícil de calcular".