El govern espanyol incentiva els plans privats de pensions en plena sagnia de la Seguretat Social

MadridLa Seguretat Social (juntament amb l'administració central) és l'organisme de l'administració espanyola que més dèficit públic arrossega i que menys el redueix. Per molt que creixen les cotitzacions, el forat no s'eixuga i, a més, tal com es calculen ara mateix les pensions, els jubilats no deixaran de perdre poder adquisitiu els pròxims anys (un 7% menys fins al 2022 segons l'Airef). A aquest panorama s'hi suma la incapacitat dels partits polítics espanyols de desencallar la reforma del sistema públic de pensions tot i que fa un any es reuneixen per abordar-la de manera "urgent". Però el que sí que ha decidit impulsar el govern és l'estalvi privat per a la jubilació. L'executiu de Mariano Rajoy ha impulsat una reforma de les regulacions dels plans de pensions privats per la via del decret llei que busca generar el marc adequat perquè els joves comencin a fer coixí per a la jubilació més enllà del que fan a través de la cotització.

"Cal conscienciar els més joves perquè comencin a estalviar", expliquen fonts del ministeri d'Economia. Per això, l'àrea que lidera Luis de Guindos ha optat per dues vies. D'una banda, es rebaixen les comissions de gestió, com ja s'havia començat a fer el 2014, i es divideixen en tres trams en funció del tipus de risc. Cal recordar que el mercat dels plans de pensions privats està regulat per un màxim legal de comissió de gestió. Amb la reforma, el cas dels plans a renda fixa (els més comuns) es rebaixen d'un 1,5% d'interès màxim a un 0,85%. Per als de renda fixa mixta baixen de l'1,5% d'interès a l'1,3%. La resta –els de renda variable mixta, pura i fons garantits– es mantenen a l'1,5%. Segons el càlcul d'Economia, s'aconsegueix una reducció mitjana que situa el tipus màxim d'interès a l'1,25% aproximadament, com ja havia explicat Guindos.

Una reforma pensada per als joves

Es permetrà retirar els diners després de 10 anys

Però a banda de fer aquests productes més atractius augmentant-ne la rendibilitat, la reforma que intenta atraure més l'atenció dels joves (a partir dels 25 anys seria el millor segons el ministeri d'Economia), és la possibilitat de retirar els diners estalviats al cap de 10 anys. El ministeri d'Economia ja havia anunciat aquesta intenció però, ara, amb el decret llei aprofundeix en aquesta via i se'n regula la fórmula. No es fixarà cap limitació per recuperar aquests diners; fins ara només es podien recuperar en circumstàncies considerades "excepcionals", com ara una malaltia greu o ser considerat aturat de llarga durada. Durant el període de crisi econòmica també es podia sol·licitar la retirada d'aquests diners en cas d'execució hipotecària, és a dir, abans d'arribar a l'extrem d'un desnonament.

Però un cop entri en vigor aquesta reforma ja hi haurà una quantitat elevada de fons de pensions que superen els 10 anys d'antiguitat. En aquest cas, la mesura tindrà efectes retroactius a data 31 de desembre del 2015, que és en realitat quan van començar a aplicar-se canvis en aquesta direcció. Així doncs es podrà disposar dels diners a partir del 2025 sense limitacions. Segons fonts d'Economia, són un total de 68.000 milions d'euros els que hi ha acumulats que compleixen aquestes característiques fins a finals del 2015 i que, per tant, es podrien retirar el 2025 "massivament".

I com es tributa si es volen retirar aquests diners? Doncs no hi ha cap recàrrec extraordinari, una altra forma que el govern de Mariano Rajoy ha trobat per incentivar-ne l'ús. Continua gravant-se com a rendiment del treball. I l'últim canvi inclou la mateixa possibilitat per als plans privats vinculats a les empreses, que també podran ser recuperats al cap de 10 anys si així ho pacten el treballador i l'empresa.

Malgrat que fonts d'Economia intenten deslligar aquesta reforma de la crisi del sistema públic de la Seguretat Social i asseguren que cal que els espanyols incrementin els estalvis privats destinats a les jubilacions, aquest decret llei arriba quan més encallada està la reforma del sistema públic de pensions, que arrossega un dèficit de 17.000 milions d'euros (15.000 d'estructurals) i just abans que es prorroguin uns pressupostos generals de l'Estat que només preveuen un increment del 0,25% de les pensions per a l'any que ve, molt per sota del que està previst que pugin els preus.