Calviño ressuscita la ‘taxa Google’

MadridLa ministra d’Economia i Empresa en funcions, Nadia Calviño, va reobrir ahir la porta a l’aprovació d’un impost a les multinacionals tecnològiques, l’anomenada taxa Google. Segons la ministra, l’executiu de Pedro Sánchez no descarta impulsar-la a Espanya en solitari si els països de la UE o d’altres organitzacions (com l’OCDE) no són capaços d’arribar a un acord per crear una taxa transfronterera.

En un congrés sobre economia digital a Madrid, Calviño va dir que el govern espanyol “no descarta actuar a nivell nacional” en la implantació de l’impost a les grans tecnològiques sobre determinats serveis digitals, tot i que va afegir que l’administració seguirà apostant per una estratègia mundial o europea.

La ministra en funcions va assegurar que cal modernitzar el sistema fiscal i adequar-lo a “la realitat del segle XXI”, atès que actualment el valor afegit no procedeix dels béns sinó de les dades. És per aquesta raó que no ha descartat que l’executiu prengui mesures en solitari.

El 2018 el govern de Mariano Rajoy va calcular que un impost sobre les activitats de les grans tecnològiques -com Google, Apple, Facebook, Amazon i altres gegants del sector- aportaria a les arques de l’Estat uns ingressos addicionals d’entre 600 milions i 1.500 milions d’euros anuals.

En aquesta línia, malgrat l’entrada del PSOE a l’executiu, el gener passat el consell de ministres va aprovar un projecte de llei per tirar endavant la taxa, tot i que la posterior convocatòria d’eleccions va frustar el seu camí parlamentari. La idea inicial de Sánchez era copiar un impost com el que s’havia proposat inicialment a escala comunitària, encara que els estats membres de la Unió Europea tampoc hagin sigut capaços de posar-se d’acord.

Sense acord europeu

De fet, a escala europea la taxa ha sigut motiu de debat durant anys, però la UE ha acabat desistint davant la falta de consens sobre el tema: quatre països (Irlanda, Suècia, Dinamarca i Finlàndia) amb sectors tecnològics potents van vetar qualsevol proposta, incloent-hi les de mínims defensades per Alemanya i França. La Comissió havia proposat al principi taxar les empreses del sector que registressin facturacions superiors a 750 milions d’euros a escala mundial i de 50 milions a escala europea, però va acabar en paper mullat. Per la seva banda, els gegants tecnològics veuen aquesta taxa com un atac més de la UE després de les fortes multes que han rebut els últims anys de la Comissió Europea per violacions de la lliure competència.

Tot i que, un cop passades les eleccions generals de l’abril passat, el PSOE va deixar entreveure que abandonaria la creació de l’impost només a escala estatal, les paraules de Calviño ressusciten la idea de dur-lo a terme unilateralment, que altres membres del govern també defensen, com per exemple la ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero. Si es tirés endavant, seria un fet inèdit, perquè cap govern del món ha aprovat de moment un impost d’aquestes característiques.

De fet, els governs europeus van decidir ajornar qualsevol decisió fins al 2022, quan s’ha de tornar a discutir la hipotètica creació de la taxa en el marc de l’OCDE, una organització que agrupa 23 dels 28 estats de la UE i 13 països industrialitzats més, entre els quals hi ha el Japó, el Canadà, Turquia i els Estats Units, país on tenen la seu la majoria de les grans multinacionals tecnològiques del planeta.