El govern espanyol proposa un dèficit del 2,2% del PIB a les comunitats per al 2021

El sistema de finançament preveu deixar 140.000 milions entre les regions el 2021

La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, en roda de premsa posterior al Consell de Política Fiscal d'aquest dilluns.
Núria Rius Montaner
05/10/2020
3 min

MadridL'anunci de la suspensió de les regles fiscals per part del ministeri d'Hisenda ha marcat el Consell de Política Fiscal i Financera d'aquest dilluns. La qüestió clau sobre la taula ha sigut la "taxa de referència", que el ministeri d'Hisenda ha plantejat a les comunitats autònomes com a "alternativa" a l'objectiu de dèficit, suspès fins al 2021, i que per a aquest 2020 era del 0,2% del PIB. El govern espanyol ha proposat a les comunitats una "taxa de referència" del 2,2% del PIB per al 2021. Aquesta xifra, però, és orientativa i, per tant, no és d'obligat compliment, ha recordat la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L'indicador orientatiu de dèficit del 2,2% surt de sumar el dèficit previst per a aquest any, que s'acostarà al 0,6% del PIB; els recursos del fons covid-19 per a les regions, que signifiquen l'1,4% del PIB, i finalment la diferència de recursos que rebran l'any 2021 les comunitats, en comparació amb el 2020. Segons Hisenda, totes les comunitats han donat la "benvinguda" a aquesta xifra.

"La dada és una referència pel control intern de les comunitats i perquè les comunitats puguin redactar els seus pressupostos", ha especificat Montero, que ha reconegut que espera que les regions no l'esgotin. "Parlo de confiança, diàleg i responsabilitat dels governs", ha dit Montero sobre la no obligatorietat de seguir aquest indicador. La ministra d'Hisenda ha insistit que no exigirà "retallades, sí una responsabilitat fiscal".

La secretària d'Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, ha criticat que la proposta del 2,2% de dèficit el 2021 inclogui que els diners que ara arriben del fons covid-19 vagin a incrementar el dèficit. "Per al 2021 cal mantenir com a mínim els recursos que hem obtingut el 2020, mantenint les bestretes i el fons covid", ha dit Mas, que ha defensat que els diners siguin transferències directes.

Montero ja va avançar que es posaran a disposició de les comunitats i els ajuntaments a través del FLA les autoritzacions d'endeutament de cadascuna de les administracions. En canvi, des del departament d'Economia volen que els recursos que aquest 2020 es destinaran a les comunitats –a través dels 16.000 milions d'euros del fons covid-19– es tornin a repetir l'any vinent, de nou en forma de transferències, i no creant dèficit via FLA o d'altres mecanismes similars. De fet, una de les propostes d'Hisenda és que l'indicador del 2,2% sigui un 1,1% dèficit i un 1,1% restant fruit de transferències.

Recursos per a les comunitats

Sobre la taula, però, hi ha hagut dues altres qüestions importants. D'una banda, les bestretes del sistema de finançament. De cara al 2021 les autonomies rebran 105.589 milions d'euros, a més d'uns 9.000 milions d'euros de la liquidació.

A més a més, com ha estat passant els últims anys, un dels grans punts conflictius del Consell de Política Fiscal i Financera és el model de finançament autonòmic. En aquest sentit, es repartiran fins a 140.400 milions d'euros entre les comunitats el 2021 del sistema de finançament, una xifra que s'incrementa en comparació amb aquest any, quan l'Estat ha repartit 133.863 milions d'euros. "Segur que hi haurà persones que ho critiquin", ha reconegut Montero, que ha afegit que "el criteri de distribució no agrada a tothom".

L'actual model de finançament es va aprovar el 2009 i s'havia de revisar el 2014, tot i que l'Estat no hi està obligat per llei. De fet, un dels compromisos de Pedro Sánchez era renovar el sistema de finançament abans d'aquest 2020 però el covid-19 ha trastocat els plans.

Amb tot, el consell de ministres de demà dimarts té previst aprovar el sostre de despesa que serà 20.000 euros superior al previst i aprovar el nou quadre macroeconòmic, amb una previsió de la caiguda del PIB de fins a dos números i que oscil·la entre el 10% i l'11% per a aquest 2020.

stats