Espanya té el tercer salari mínim més baix de la UE en relació amb els ingressos de mitjana de la població
El salari mínim més alt de la UE supera sis cops el més baix
Espanya té el tercer salari mínim més baix de la Unió Europea (UE) en relació amb els ingressos de mitjana de la població. Segons dades de l'Eurostat –l'oficina d'estadística comunitària–, el salari mínim a l'Estat se situa en el 44% dels ingressos mensuals de mitjana. Només Estònia i Malta tenen un salari mínim inferior a l'espanyol en relació amb els seus ingressos de mitjana, amb un salari mínim que representa el 42% i el 43%, respectivament.
La major part dels estats de la UE tenen un salari mínim que se situa entre el 50% i el 59% dels ingressos de mitjana de la població. França és l'estat que té el salari mínim més alt en relació amb els ingressos mitjans de la població. A França se situa en el 66% i la segueixen Portugal (64%), Eslovènia (62%) i Romania (61%).
Aquesta estadística és una relació entre el sou mínim –sempre en brut i, per tant, comptant retencions i cotitzacions– i els ingressos mensuals de mitjana en cada un dels socis comunitaris i, per tant, dona una idea de quina capacitat adquisitiva en relació amb el conjunt del país tenen els que cobren el salari mínim en cadascun dels estats. Però el rànquing és diferent quan es mira el salari mínim en euros en cascun dels estats.
Malgrat que el salari mínim a Espanya, de moment, aquest any ha quedat congelat, en el rànquing de la UE el lloc que ocupa l'Estat no és tan avall com quan es compara amb els ingressos de mitjana de la població. Amb 1.108 euros bruts al més, Espanya és el setè dels socis de la UE amb el salari mínim més elevat, amb dades del mes de gener d'aquest any. Però no tots els estats tenen un salari mínim, només 21 dels 27 socis tenen aquest referent en les retribucions.
De fet, entre els socis comunitaris hi ha una gran diferència de salaris mínims. El més elevat, a Luxemburg, duplica l'espanyol, mentre que el més baix, a Bulgària, és una tercera part del de l'Estat. El salari mínim de Luxemburg, amb 2.202 euros bruts al mes, és més de sis vegades més elevat que el de Bulgària, de 322 euros mensuals.
L'estadística deixa clars tres grans blocs geogràfics a la UE. Els salaris mínims més baixos es paguen a l'est d'Europa, ja que se situen entre 300 i 700 euros al mes a Bulgària, Hongria, Romania, Letònia, Croàcia, la República Txeca, Estònia, Polònia, Eslovàquia i Lituània. Un segon grup, segons la classificació d'Eurostat, són els països del sud d'Europa, amb salaris entre els 700 i 1.100 euros, com Grècia (758), Portugal (776), Malta (785), Eslovènia (1.024) i Espanya (1.108 ). Els salaris mínims més alts de la UE es donen en sis països de l'oest i el nord del continent, amb sous mínims bruts per sobre dels 1.500 euros al mes: França (1.555), Alemanya (1.614), Bèlgica (1.626), els Països Baixos (1.685), Irlanda (1.274) i Luxemburg (2.202).
Impacte dels preus
No obstant això, si s'atén a les diferències en el nivell de preus en cada país, la bretxa es redueix. Eurostat fa una classificació amb la correcció de preus, i Luxemburg ocupa el primer lloc, amb 1.668 EPA (estàndard de poder adquisitiu), que és 2,7 vegades superior al de Bulgària, el més baix (623 EPA). Amb aquesta correcció de preus, Espanya ocupa el vuitè lloc amb 1.151 EPA. La correcció de preus fa que els salaris mínims en els països amb un nivell de vida més alt siguin relativament més baixos i, al revés, puja el dels països amb un salari mínim més baix.
Dilluns que ve el Parlament Europeu debatrà sobre aquest assumpte per adoptar la seva posició sobre com combatre la desigualtat i la pobresa entre persones amb ocupació, i es posarà especial èmfasi en la protecció de treballadors de la nova economia digital, sovint més precaris que altres sectors. El Parlament considera que amb una nova directiva europea sobre salari mínim que garanteixi un sou superior al llindar de pobresa es reduirien les desigualtats entre els països membres i dins de cadascun. La Comissió Europea va fer recentment una proposta que busca garantir que tots els països de la UE tinguin un salari mínim just.
El comissari europeu d'Ocupació i Drets Socials, Nicolas Schmit, va assegurar en un comunicat que la pandèmia del coronavirus, a més de la digitalització i el canvi climàtic, està transformant el treball, de manera que "cal actuar ara i aprofitar les oportunitats per abordar aquests importants reptes".