Espanya també tancarà Banco Madrid
S’investiga una possible filtració que va permetre la fuga massiva de diners poc abans de la intervenció
MadridBanco Madrid no és Bankia ni CatalunyaCaixa. El govern de Mariano Rajoy ho ha volgut deixar clar des que el Banc d’Espanya va intervenir l’entitat: no hi haurà un rescat amb diner públic. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va assegurar que es tracta d’“un banc petit i específic que no suposa cap risc sistèmic per al sistema financer espanyol”. I el secretari d’estat d’Economia, Íñigo Fernández de Mesa, afegia dilluns -després que el Banc d’Espanya forcés la presentació del concurs de creditors i es tanquessin les oficines- que el problema de Banco Madrid no és de solvència, sinó “reputacional”. Insistia, a més, que en cap moment es preveu que suposi cap cost per als ciutadans.
L’interès públic, d’una banda, i l’impacte en l’estabilitat financera de l’Estat, de l’altra, són dos requisits indispensables perquè el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) pugui rescatar una entitat. Aquest fons té a les seves mans durant els pròxims tretze dies decidir què fa amb Banco Madrid després que ahir el jutge ordenés suspendre temporalment el procediment concursal. Tot i això, fonts pròximes al cas van explicar a l’ARA que aquestes dues setmanes d’espera són un “mer tràmit administratiu” obligatori per llei que no atura la via prevista des de l’Estat per a l’entitat financera: la liquidació.
¿Però quan es produirà i com afectarà els clients? Des del FROB recorden que no tendeixen a esgotar terminis i que la decisió de tancar el banc s’adoptarà “tan aviat com es pugui”. El mateix deia ahir la presidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Elvira Rodríguez, que va assegurar que la suspensió es farà en “el mínim [temps] possible, però el que faci falta”. Mentrestant, fins a 600 milions d’euros en dipòsits d’aproximadament 14.000 clients continuen congelats, tot i que tenen garantits fins a 100.000 euros pel fons de garantia de dipòsits. Pel que fa als clients dels fons d’inversió, uns 50.000 en total, no tots s’han vist afectats pel corralito decretat per la CNMV, ja que la majoria dels productes que oferia Banco Madrid (un 70%) eren amb fons dels quals l’entitat madrilenya no era dipositària.
Possible avís dels gestors
Segons fonts del sector, el més probable és que la CNMV busqui un comprador per a les gestores de Banco Madrid, així com un banc dipositari dels valors. D’aquesta manera, els clients no es veurien afectats per la liquidació. Molts d’ells, però, ja es van salvar del corralito gràcies a l’avís de gestors de la mateixa entitat poc abans de la intervenció del Banc d’Espanya. I és que Banco Madrid va viure, pocs dies abans que es presentés el concurs de creditors, una espectacular fuga de dipòsits i una retirada massiva de diners de fons d’inversió, una reacció que internament se sospita que va estar motivada per les trucades d’alguns gestors als seus clients amb un capital important, segons va publicar Efe citant fonts pròximes a l’entitat.
En total, i segons la CNMV, es van retirar més de 40 milions d’euros només en fons. Amb aquesta mesura alguns gestors haurien provat de conservar la feina: preservar el client més enllà d’un banc caigut en desgràcia després de la denúncia dels Estats Units a la BPA.
La intervenció ha arribat tard?
Però per què no va actuar abans el Banc d’Espanya, per evitar així la fuga de capitals? La resposta s’ha convertit en un intercanvi de retrets entre el supervisor espanyol i el ministeri de Luis de Guindos. Com a teló de fons hi ha la investigació que el Servei de Prevenció Contra el Blanqueig de Capitals (Sepblac), a càrrec de la secretaria d’estat d’Economia, va dur a terme des de l’abril del 2014 fins al febrer d’aquest any sobre Banco Madrid, en què es van detectar irregularitats “molt greus”.
Si al febrer ja es tenia l’informe, per què el cas el va acabar destapant el Tresor dels EUA? El ministeri d’Economia se’n renta les mans i assenyala que el Sepblac va lliurar l’informe al Banc d’Espanya al febrer. Des de l’organisme presidit per Luis María Linde asseguren, però, que no és la seva feina respondre a temes de blanqueig de capitals. No va ser fins divendres passat, tres dies després de l’acusació dels EUA , que la Sepblac es va decidir a fer el pas i denunciar Banco Madrid davant la Fiscalia Anticorrupció. Dilluns la policia va escorcollar la seu de l’entitat a la plaça Colón. La Fiscalia tem que s’hagin pogut esborrar dades clau dels servidors.
