Espanya és el segon país de la UE on més va caure el consum per la pandèmia
La taxa d'estalvi dels europeus es va disparar de mitjana en més de sis punts
BarcelonaEl 2020 va deixar a Espanya l'ensorrament econòmic més important des de la Guerra Civil i aquest forat en el PIB es va repetir també en la despesa en consum de les llars durant el primer any de pandèmia. Aquest indicador va registrar una caiguda de l'11,2% al tancament de l'any passat, la segona més elevada de la UE, segons les dades recollides i comparades aquest dilluns per l'Eurostat. La mitjana es va situar en un retrocés del 7% a la UE i del 7,5% a l'eurozona, en comparació amb els increments del 2% que s'havien registrat en anys anteriors.
L'oficina estadística comunitària posa en relleu que només Eslovènia va superar la davallada del consum domèstic a Espanya. Concretament, en aquest país l'ensopegada va ser del 15,4%, malgrat que també s'hi va registrar l'increment de la taxa d'estalvi més alt del continent, amb un salt de més de 20 punts percentuals.
Durant un any en què l'oci i la mobilitat dels ciutadans europeus han estat molt limitats, la taxa d'estalvi de les llars es va disparar més de sis punts en la mitjana de la UE. A la zona euro aquest repunt va ser encara més gran, de 7,7 punts. Malgrat que la caiguda del consum va ser força accentuada, però, pel que fa a l'estalvi Espanya es va situar en línia amb la mitjana europea si fem la comparació amb la resta d'estats membres.
L'INE ja va confirmar al març les dades rècord en l'estalvi de les llars espanyoles, amb una taxa del 14,8% i una millora de 8,5 punts respecte als nivells del 2019. De fet, l'organisme va constatar que l'indicador no havia sigut mai tan elevat en tota la sèrie històrica i també va remarcar la caiguda tant de la despesa en consum com de la renda disponible.
Després d'Eslovènia, els estats que van aconseguir estalviar més van ser Irlanda (+12,8 punts), Bèlgica (11,3), Àustria (10,9) i Grècia (10,4). Només un estat dels analitzats per l'Eurostat no va millorar l'estalvi respecte al 2019: Dinamarca, on la taxa va caure en 2,7 punts. Tot i així, el país escandinau també va ser l'únic on el consum de les llars es va incrementar en un tímid 0,2% malgrat la pandèmia.
Caiguda de la renda bruta disponible
D'altra banda, només tres països europeus van acabar el 2020 amb una caiguda de la renda bruta disponible dels seus ciutadans i Espanya va registrar el descens més accentuat. Així doncs, aquest indicador es va reduir en un 3,4%, per davant de Dinamarca (-2,6%) i Itàlia (-2,4%). En aquest sentit, l'Eurostat destaca que el factor que més va contribuir a augmentar la renda de les llars europees van ser les transferències socials que van aprovar els diferents estats membres. Per exemple, les ajudes als treballadors que es van quedar temporalment sense feina.
Finalment, l'oficina estadística també permet fer una comparació entre països sobre l'evolució de la inversió per part de les famílies en un any complicat per prendre decisions sobre el capital estalviat. Així doncs, en l'últim trimestre del 2020 aquesta taxa es va incrementar lleugerament en 0,2 punts percentuals a la UE. A Espanya aquest repunt va ser de prop de 0,6 punts, el tercer millor registre, mentre que a Hongria la dada va escalar 2 punts percentuals. En l'altre extrem, Finlàndia i la República Txeca van mostrar els descensos més acusats pel que fa a la inversió de les llars.