Espanya renuncia a la patent unitària europea perquè no està en castellà
El govern central argumenta que cal defensar l’idioma com a llengua de primer nivell al món
Barcelona / MadridLa patent unitària europea entrarà previsiblement en vigor l’any que ve, un cop Àustria ha ratificat la seva adhesió i Alemanya està a punt de fer-ho. Un sistema que ha de permetre, amb una única aplicació, que una patent entri en vigor en tots els estats que s’hi han sumat. Uns estats entre els quals no hi ha Espanya, que hi ha renunciat per una qüestió idiomàtica. La patent unitària es podrà tramitar en anglès, francès o alemany, però no en castellà.
La mesura no ha d’afectar especialment les empreses catalanes i espanyoles, però sí que té altres derivades. La secció central del Tribunal Unificat de Patents que es crearà per resoldre conflictes de patents a l’àmbit farmacèutic havia d’anar a Londres, però el Brexit ha fet que s’hagi de buscar una seu alternativa. “Era una ocasió per portar a Espanya un important organisme europeu”, indica Josep Maria Pujals, consultor independent de la propietat intel·lectual. Altres ciutats europees, com Milà, Amsterdam i Dublín, ja s’estan postulant per captar aquest organisme. Per a Pujals, aquesta secció del Tribunal Unificat de Patents podia haver sigut una opció per Barcelona, “ja que és un important clúster biotecnològic europeu i de la indústria farmacèutica espanyola”.
A més, segons Pujals, la possibilitat d’ubicar a Espanya un tribunal d’aquest tipus obriria la porta a l’especialització jurídica en aquest camp i al fet que jutges espanyols hi poguessin accedir.
![Investigadors treballant en un laboratori, en una imatge recent](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
La patent unitària no afecta l’actual patent europea. La diferència bàsica és que la patent europea actual és un procediment en què hi ha una acceptació o denegació. Però si l’Oficina Europea de Patents l’accepta, després s’ha de demanar la validació a cada país i fer els corresponents pagaments a cadascun d’ells. En el cas de la patent unitària, la idea és que un cop acceptada quedi immediatament validada en cada un dels estats adherits amb un pagament únic.
El camí per a la creació de la patent unitària ha sigut llarg. Brussel·les va engegar el paquet legislatiu el 2012, però es van produir diversos retards, com un pronunciament en contra del Tribunal Constitucional d’Alemanya o el Brexit. Ara, però, sembla que ja està a punt, amb la ratificació de la majoria de socis europeus, excepte Polònia, Croàcia i Espanya.
La idea de la patent unitària és clara. Una mena de finestreta única que un cop accepti una patent s’aplica a tots els països adherits. Una manera important de simplificar tràmits, sobretot per a les empreses d’altres economies, com la Xina, el Japó o els Estats Units, ja que amb una petició i un pagament poden abastar molts països europeus. Les altres opcions són l'esmentada patent europea o les patents nacionals, una opció bona per a aquelles empreses que volen protegir la seva propietat intel·lectual en un país o en un número molt reduït d’estats.
Fonts del govern espanyol han indicat a l’ARA que l’executiu manté la seva decisió de seguir fora de la patent unitària “en defensa dels drets lingüístics dels ciutadans i les empreses espanyoles”, i per “la defensa de l’espanyol com una llengua de primer nivell en l’àmbit internacional”.
Possible canvi de postura
Segons portaveus del ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, “sense mesures compensatòries adequades, suposa que els sol·licitants de patents espanyols, especialment les pimes, perdin un factor clau de competitivitat”. Aquestes fonts defensen que, a diferència de Polònia, les reticències d’Espanya són d’índole “tècnica i pràctica” i, en aquest sentit, indiquen que si la Comissió Europea i l’Oficina Europea de Patents fan passes per pal·liar aquestes reticències “serien benvingudes per a fomentar un debat serè sobre el possible canvi de posició espanyola”.
Per a Pepe Isern, president d'Isern Patentes y Marcas, encara que Espanya no entri en la patent unitària per a les empreses espanyoles, la situació no és dolenta. "Una empresa espanyola la podrà demanar igualment”, diu. D’aquesta manera, explica aquest expert, una companyia espanyola podria demanar la patent espanyola i, després, la unitària, i tindria protecció de la seva propietat intel·lectual tant a Espanya com a tots els països adherits a la unitària.
- Què és la patent unitària? És una patent que, un cop acceptada, s’aplica directament a cada un dels estats de la Unió Europea que s’hagin adherit al sistema. Això simplificaria molt els tràmits de protecció de la propietat intel·lectual en l’àmbit europeu.
- Quina diferència hi ha amb la patent europea que ja existeix? La patent europea es pot demanar a l’Oficina Europea de Patents. Aquest organisme la denega o l’accepta. Si ho fa, però, després s’ha de validar –i pagar– en cadascun dels estats on es vulgui tenir protecció per part de qui la demana.
- Per què Espanya no vol adherir-se a la patent unitària? El govern espanyol no s’hi suma perquè els idiomes per a la patent unitària seran l’anglès, el francès i l’alemany. L’executiu espanyol argumenta que això comportarà despeses molt grans de traducció per a les empreses espanyoles que vulguin demanar-la i també un cost important de traducció si es veuen immerses en un litigi de propietat intel·lectual.
- Què en pensen els experts? Els experts en propietat intel·lectual creuen que el fet de quedar fora de la patent unitària no afectarà especialment les empreses espanyoles, però indiquen dos efectes col·laterals. D’una banda, al no entrar en el sistema, Espanya no podrà optar a la seu del Tribunal Unificat que havia d’anar a Londres i que no ho farà pel Brexit. D’altra banda, quedar fora de la patent unitària impedeix als jutges espanyols especialitzats en propietat intel·lectual la possibilitat d’accedir als tribunals que decidiran en els litigis que puguin plantejar-se.
