Espanya registrarà el 2020 el dèficit més elevat des del rescat bancari, segons l’FMI
L'organisme preveu una recuperació gradual de l'economia durant la segona meitat de l'any
BarcelonaMés previsions adverses del Fons Monetari Internacional per a l'Estat. Segons l'informe Monitor Fiscal de la institució dirigida per Kristalina Georgieva, la crisi del coronavirus provocarà el 2020 un augment del dèficit fins al 9,5% del PIB, el més alt des del rescat bancari del 2012, mentre que el deute públic es dispararà al 113,4%.
L'escenari que projecta l'organisme, que preveu una recuperació gradual de l'economia durant la segona meitat de l'any, arribaria a disminuir el dèficit espanyol fins al 6,7% del PIB al 2021; tot i així, continuaria sent més elevat que el del 2013.
La previsió de deute públic d'Espanya està 16 punts per sobre de la mitjana europea, que se situa en el 97% del PIB. Pel que fa al dèficit, Espanya s'allunya dos punts de la mitjana de l'eurozona. La crisi del coronavirus eliminarà, així, l'exercici d'ajustament fiscal que ha fet Espanya en una dècada per sanejar els comptes públics i complir els criteris de la Unió Europea. En aquest sentit, els Vint-i-set han deixat temporalment en suspens les regles fiscals davant l'emergència pel covid-19.
Segons les previsions de l'FMI, el dèficit d'Espanya tornarà a nivells del 2012, quan es va situar en el 10,5% del PIB, i el deute públic assolirà nivells que no s'han vist en els últims 100 anys. "L'increment considerable dels dèficits aquest any és necessari i apropiat", defensa l'FMI, que ja alertava Espanya de l'elevat deute i dèficit en els seus informes.
L'FMI va vaticinar aquest dimarts un enfonsament de l'economia espanyola amb una caiguda del 8% del PIB, la més forta des de la Guerra Civil, i un repunt de l'atur del 20%. En el cas dels Estats Units, el deute augmentarà fins al 131% del PIB, mentre que al Japó augmentarà al 251,9%, a França al 115,3% i a Itàlia al 155,3%. La Xina, amb una previsió de deute públic del 64,9% del PIB, i Alemanya, del 68,7%, tenen més marge per aplicar polítiques fiscals contra la crisi del covid-19.