Espanya rebrà 10.500 milions més en ajuts directes del fons europeus antipandèmia

Brussel·les / MadridEspanya rebrà 10.500 milions d'euros més dels previstos en ajuts directes del fons europeu antipandèmia. El volum final s'incrementa, tal com ha avançat aquest dijous El Mundo i han confirmat a l'ARA fonts del ministeri d'Economia, perquè la Comissió Europea ha actualitzat el càlcul amb les dades econòmiques de la tardor. Espanya havia de rebre 72.700 milions d'euros en ajuts directes, és a dir, fons que no s'han de retornar, però aquesta xifra s'eixampla lleugerament perquè una de les partides planificades s'amplia de 58.968 milions a 69.528 milions, i deixa la xifra final en 83.200 milions en ajuts.

A principis de novembre passat, la Comissió Europea va empitjorar considerablement les previsions de caiguda de l'economia espanyola. Augurava una patacada el doble de forta que la que patiria l'economia alemanya. En concret, una caiguda del 12,4% del PIB del 2020 i un especial impacte en el mercat laboral, en què es preveu que Espanya encapçali les xifres d'atur de la Unió. Per això, mentre els textos legals sobre els fons antipandèmia passen els últims tràmits a l'Eurocambra, els serveis de la Comissió han actualitzat el càlcul en favor de l'Estat. Val a dir que hi ha una altra revisió prevista per al 2022 que podria portar nous canvis.

Aquest pla de recuperació d'emergència està pensat per ajudar els països més maltractats per la pandèmia i l'exposició d'Espanya és especialment alta a causa de la seva dependència del sector serveis i el turístic, dos dels més afectats per les mesures de confinament.

Per recapitular, els caps d'estat i de govern de la Unió Europea van aprovar el juliol passat un pla de recuperació econòmica sense precedents davant l'impacte de la primera onada de la pandèmia del coronavirus a Europa. En total són 750.000 milions d'euros (390.000 milions dels quals en ajuts directes). Del total del fons, Espanya té accés a uns 140.000 milions. El govern espanyol ja ha promès "mobilitzar-ne 72.000 milions", la quantitat prevista en ajuts a fons perdut que ara augmenta en 10.500 milions d'euros. De fet, al pressupost aprovat per aquest any ja hi ha 27.000 milions previstos.

Tot i això, la tramitació de tots els textos encara no s'ha acabat. El pla de recuperació va passar una turbulenta negociació entre Eurocambra i governs a finals de l'any passat, per qüestions espinoses com el mecanisme que lliga el desemborsament dels diners al compliment de l'estat de dret (principis democràtics i de separació de poders). Hongria i Polònia es van valer del dret a veto per bloquejar els tràmits i finament van aconseguir rebaixar el mecanisme.

Però aquest periple encara no s'ha acabat. L'Eurocambra ha d'acabar de donar llum verda als textos legals, un tràmit que no es preveu complicat, però també els Parlaments estatals han de de donar-hi llum verda individualment perquè per aconseguir els 750.000 milions la Comissió Europea s'ha d'endeutar. Aquest és un tràmit temut per Brussel·les perquè depèn molt més de les dinàmiques estatals i les majories parlamentàries de cada soci comunitari. Justament acaben de caure els governs italià i l'holandès i la reconfiguració de diferents majories pot afectar els temps o les possibilitats de ratificació.

Finalment, perquè els diners comencin a arribar a Espanya cal que el govern presenti (abans de l'abril) els anomenats "plans de reformes", és a dir, la planificació del que té previst fer amb aquests diners. Hi ha certes condicions, com per exemple que estiguin destinats en un 30% a la transició verda i també a la digital. Però l'esperit d'aquest pla també és que els governs reformin i modernitzin la seva economia per corregir els problemes "estructurals" que es veuen agreujats per la pandèmia. I aquesta és una de les grans polèmiques a Espanya perquè dues de les peticions sistemàtiques de Brussel·les als governs espanyols són la reforma del sistema de pensions i del mercat laboral. Justament aquest divendres hi ha reunió dels agents socials amb el govern espanyol amb mala maror per la proposta del ministeri d'Inclusió d'allargar la el càlcul de cotització de les pensions.