Espanya és el país de la UE on s'ha ampliat més la bretxa salarial amb la pandèmia

BarcelonaEls sous encara no s'havien recuperat del sotrac de la crisi financera i la del covid els ha col·locat altre cop a la casella de sortida. El conjunt de salaris va caure un 12,7% a Espanya la primera meitat del 2020, després d'anys en què amb prou feines creixien per sobre de l'1%. A més, aquesta retallada és molt més pronunciada en el cas de les dones que en el dels homes i situa l'Estat al capdavant dels països de la Unió Europea que més han patit el cop de la pandèmia en matèria de sous.

Un informe de l'Organització Internacional del Treball (OIT) indica que només Portugal ha perdut una mica més de massa salarial i que no hi ha cap altre país que hagi ampliat tant com Espanya la bretxa salarial. En concret, la retallada ha estat del 14,9% en el cas de les dones i de l'11,3% en el cas dels homes.

“Les dones estan sobrerepresentades en aquells treballs que són presencials i que més van patir per la pèrdua d'activitat”, ha analitzat aquest dimecres en un acte organitzat per la UAB Rosalía Vázquez-Álvarez, coautora de l'informe. “La feminització de certs sectors de l'economia es nota molt en aquesta crisi i no es va notar tant en la passada”, ha afegit. El gran problema és que s'han destruït els avenços fets en matèria d'igualtat, i això, ha lamentat l'experta, costarà dècades de recuperar.

L'estudi només ha agafat dades dels primers sis mesos de l'any passat, però l'organisme anticipa que l'escenari seguirà anant a pitjor. En part perquè l'OIT relaciona la caiguda dels sous amb el fet que mecanismes com els ERTO han reduït el total d'hores treballades. Quan aquesta eina desaparegui "segurament s'incrementarà la desocupació i els sous seguiran baixant", ha valorat l'experta de l'OIT.

De moment, l'altra realitat que ha constatat aquesta institució és que queda molt per fer a l'hora d'assegurar que els treballadors cobrin com a mínim el sou base estipulat per llei. Segons ha afirmat Vázquez-Álvarez, un 16,6% de la població assalariada d'Espanya cobra per sota del sou mínim. Un percentatge molt similar al 15% que es registra a escala mundial.

Si bé a diversos llocs del planeta aquest greuge s'explica perquè hi ha sectors, com l'agrícola, en què no està limitat el mínim a cobrar, en el cas espanyol es relaciona amb incompliments de la llei. “A Espanya no hi ha cap sector que estigui exclòs de la llei”, ha defensat. “La qüestió és que no es paguen les hores extres ni el sou adequat: els treballadors fan moltes més hores de les que estan remunerades segons el seu contracte”, ha denunciat.

L'ideal de salari mínim

Davant d'això, la seva recepta és que hi hagi campanyes per informar els treballadors sobre els seus drets (ja que els inspectors no poden arribar als domicilis privats), que s'estableixi un nivell de salari mínim adequat d'acord amb la productivitat del país i que es tingui en compte qui cobra aquest sou bàsic.

Amb les dades europees, aquest perfil és senzill de definir: són sobretot dones, joves, persones amb educació secundària com a màxim i treballadors de l'àmbit rural. “Treballadors vulnerables”, ha sintetitzat l'experta. Pel que fa a establir un “nivell adequat” de salari mínim, és la mateixa Unió Europea la que ha situat aquest llindar ideal en el 67% del sou mitjà del país. A Espanya és del 51%.