Espanya és on més cauen les noves patents

BarcelonaLa recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) és clau per guanyar productivitat i competitivitat en l’economia. I, si es mesura en les sol·licituds de patents que generen els organismes i empreses de l’Estat, Espanya sembla que té una assignatura pendent en aquest camp. Almenys així es desprèn d’un estudi de l’enginyer i professor d’OBS Business School Gian-Lluis Ribechini, que indica que de les 243.157 sol·licituds de patents mundials que es van presentar el 2017 només 1.415 són espanyoles.

L’estudi, basat en les dades de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI), posa en evidència el mal moment d’Espanya en aquest camp, ja que mentre el 2017 el nombre de sol·licituds de patents mundials va créixer un 4,4% respecte a l’any anterior, les que va presentar Espanya van ser un 6,1% menys respecte al 2016.

De fet, Espanya ocupa el lloc 18 entre els 20 primers estats que demanen més patents, i és el que registra un descens més fort. El rànquing l’encapçalen els Estats Units, la Xina, el Japó, Alemanya i Corea. Només aquests cinc estats generen més de tres quartes parts de totes les sol·licituds de patents mundials. Espanya només aporta un 0,6% de totes les patents.

On sí que ha millorat lleugerament Espanya és en les sol·licituds de patents europees. El 2017 en va presentar 1.676, un 7,4% més que l’any anterior. Però, tot i la millora, que li permet guanyar un lloc al rànquing i situar-se en la posició 17, Espanya només genera un 1% de totes les sol·licituds de patents europees. A més, el primer lloc del rànquing de demandes de patents europees el lideren els Estats Units, amb 42.300, una quarta part del total. Entre els Estats Units, Alemanya, Japó, França i la Xina generen més del 70% de les peticions de patents europees.

Un altre paràmetre que aborda l’estudi del professor Ribechini són les peticions de les anomenades patents nacionals, és a dir, les que es presenten a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques només per a Espanya. Madrid lidera el rànquing de les comunitats que demanen més patents d’aquest tipus, que van a la baixa. En el conjunt de l’Estat el 2017 es van presentar un total de 2.286 sol·licituds de patent nacional, quasi un 20% menys que l’any anterior. Madrid va generar 385 sol·licituds, quasi un 17% del total, però un 16% menys que l’any anterior. Catalunya ocupa el segon lloc en el rànquing -i els últims anys ha anat reduint la distància amb Madrid-, amb 354 sol·licituds, un 22% menys que l’any anterior, mentre que Andalusia, que liderava el rànquing el 2016, cau al tercer lloc amb 343 sol·licituds, un 33% menys. Entre les tres primeres comunitats -Madrid, Catalunya i Andalusia- generen gairebé la meitat de les sol·licituds.

El rànquing per empreses

Quan es mira la petició de patents no en funció dels estats d’origen, sinó de qui les fa, es detecta un important creixement de les empreses xineses. En sol·licituds de patents mundials, la companyia tecnològica xinesa Huawei ocupa el primer lloc, amb 4.024 peticions de patents mundials el 2017. El segon lloc del rànquing l’ocupa la també xinesa ZTE, amb 2.963, i la nord-americana Intel tanca el podi amb 2.637.

En el rànquing destaquen el creixement de les sol·licuds de patents d’Intel (+56%), LG Chem (+27%) i Mitsubishi (+23%), mentre que els descensos més forts són de ZTE (-28%), cosa que la porta a perdre el lideratge mundial, i Sharp (-20%).

Entre les empreses i entitats espanyoles, la que demana més patents mundials és el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que ocupa el lloc 376 del rànquing mundial amb 61 sol·licituds, i la primera empresa que apareix en el rànquing, al lloc 1.543 amb 15 peticions, és la farmacèutica catalana Laboratoris Esteve. Pel que fa a la petició de patents europees, el CSIC és la primera organització espanyola que apareix al rànquing, amb 43 sol·licituds, seguit de la fundació Tecnalia, amb 27, i els Laboratoris Esteve, amb 26.

L’estudi d’OBS conclou que durant l’any 2017 s’han detectat diverses conseqüències de l’entrada en vigor de la nova llei de patents a Espanya. Un primer efecte és la reducció de quasi un 20% de les sol·licituds de patents nacionals.

Una segona conseqüència és que el 2017 les empreses tornen a patentar més que els particulars, en una proporció del 44% enfront del 37%, un canvi de tendència respecte als anys anteriors i que possiblement quedarà consolidat amb la nova llei, ja que si es divideix l’any 2017 entre l’abans i el després d’entrar en vigor la nova normativa es detecta que els particulars van fer 83 peticions de patent nacional entre el gener i el març, però entre l’abril i final d’any, amb l’entrada en vigor de a nova llei, no en van fer cap.

LES CLAUS

1. Quin tipus de patents analitza l’estudi?

D’una banda, es miren les patents d’abast mundial, amb les dades de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI). En segon lloc, les patents europees, que es demanen a l’Oficina Europea de Patents (OEP). I, finalment, les patents nacionals, que es demanen a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM).

2. Quina és la situació d’Espanya?

Espanya ocupa el lloc 18 en el rànquing de sol·licituds de patents mundials i el 17 en el rànquing de peticions de patents europees. Però mentre les sol·licituds de patents mundials van baixar un 6,1% el 2017, les peticions de patents europees han pujat un 7,4%.

3. Quina és la posició de les empreses espanyoles?

La primera que apareix en el rànquing de patents mundials és la catalana Laboratoris Esteve, que amb 61 sol·licituds de patents mundials ocupa la posició 1.543 en el rànquing. Per fer-se’n una idea, la xinesa Huawei ocupa el primer lloc del rànquing de peticions de patents mundials, amb 4.024 sol·licituds, gairebé tres vegades més que les que genera tot l’estat espanyol.

4. Quina és l’evolució a Catalunya?

Les dades de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques demostren una caiguda generalitzada de les patents estatals, però Catalunya ha retallat distàncies amb Madrid, la comunitat líder, i el 2017 ha superat Andalusia, que s’havia col·locat al primer lloc.

5. Quin impacte ha tingut la nova llei espanyola?

Un primer efecte és una reducció de les anomenades patents nacionals, que van a la baixa, en favor de les patents europees, que el 2017 van guanyar un 7% de peticions. La segona derivada és que perden pes les persones particulars com a sol·licitants de patents en favor de les institucions i les empreses, que guanyen pes. Des que va entrar en vigor la llei fins a final d’any no n’hi va haver cap d’un particular.