Espanya es manté com el setè país de la UE amb el salari mínim més alt

Brussel·lesL'augment del salari mínim interprofessional (SMI) és un altre dels objectius del govern espanyol que lidera la vicepresidenta i ministra de Treball Yolanda Díaz, que ja ha convocat una reunió amb sindicats i patronals per al 7 de febrer per intentar arribar al llindar dels 1.000 euros aquest any. De moment, els augments dels últims anys han consolidat l'Estat en la setena posició entre els països europeus amb un salari mínim més elevat, una posició que ja mantenia ara fa cinc anys, el 2018. Si es compara amb fa una dècada, quan el salari mínim espanyol era de 748 euros, l'Estat ha millorat només una posició, perquè els socis europeus de la part alta també han engreixat proporcionalment el seu SMI.

Segons les dades publicades aquest divendres per Eurostat, Espanya, amb 1.126 euros (en 12 pagues, o 965 en 14), queda per darrere de França (1.603 euros), Alemanya (1.621), Bèlgica (1.658), Països Baixos (1.725), Irlanda (1.775) i Luxemburg (2.257). També val a dir que a la Unió Europea encara hi ha sis països que no tenen salari mínim. Són Dinamarca, Itàlia, Xipre, Àustria, Finlàndia i Suècia. Però les diferències dins la UE són abismals. A l'extrem oposat dels més de 2.200 euros de Luxemburg, hi ha Bulgària amb 332 euros, Letònia amb 500 i Romania amb 515, els estats del club comunitari amb els salaris mínims més baixos.

Justament per resoldre aquestes desigualtats, la Comissió Europea va proposar una directiva perquè tots els estats membres de la Unió Europea tinguin salaris mínims dignes, una iniciativa legislativa que la presidència francesa de torn de la UE s'ha proposat prioritzar. Però aquesta directiva està lluny d'establir un salari mínim europeu conjunt, un extrem que toparia amb l'oposició de molts socis europeus i que seria difícil de regular tenint en compte les escasses competències en l'àmbit laboral que té la Unió. El que sí que busca aquesta proposta de directiva és que tots els estats membres tinguin un salari mínim digne, segons va explicar el mateix comissari de Treball, Nicolas Schmit.

D'altra banda, l'agència d'estadística europea també calcula el salari mínim en funció del poder adquisitiu de cada país. En aquest rànquing, Luxemburg continua al capdavant, i Alemanya i els Països Baixos pugen a la segona i la tercera posició, respectivament. Per contra, Espanya cau un esglaó, fins al vuitè lloc, perquè Eslovènia li passa per davant.

Objectiu de 1.200 €

L'acord del govern de coalició espanyol parlava d'incrementar l'SMI fins a un 60% del sou mitjà a Espanya. Això significa aconseguir un salari mínim interprofessional d'aproximadament 1.200 euros l'any 2023. De fet, aquest llindar del 60% és el que recomana la Carta Social Europea, una declaració que firmen els membres del Consell d'Europa. A més, el recent augment dels preus vinculat a l'encariment del gas i l'electricitat ha esperonat els sindicats a reclamar un augment immediat dels salaris que eviti una major pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors a Espanya. Aquest serà també previsiblement un nou argument dels sindicats per pressionar per l'alça del salari mínim en la reunió que ha convocat Díaz.