Espanya, líder en temporalitat

Brussel·lesEspanya està sortint de la crisi, però la millora de la situació econòmica i de la taxa d’atur no té cap impacte positiu en la temporalitat. Més aviat el contrari: hi ha menys atur però més precarietat laboral. En el cas de l’Estat, quantitat no és sinònim de qualitat. Les dades publicades ahir per l’Eurostat, l’oficina d’estadístiques de la Unió Europea, revelen que des de la reforma laboral del 2012, impulsada amb urgència per Mariano Reajoy, la taxa de temporalitat ha augmentat progressivament. La reforma ha penalitzat especialment els treballadors més joves, que són els més afectats. En el seu cas, l’augment dels contractes de duració determinada ha sigut encara més intens.

Un de cada quatre contractes (26,1%) que es van signar a Espanya l’any passat eren temporals. La xifra situa l’Estat en el segon lloc del rànquing europeu de països amb més contractes de durada determinada, només superada lleugerament per Polònia (27,5%), segons l’Eurostat. Espanya està molt per sobre de la mitjana comunitària (14,2%) i de les grans economies de l’euro com Itàlia (14%), Alemanya (13,2%) i França (16,1%). En només quatre anys, des del 2012 -any de la reforma laboral- fins al 2016, la taxa de temporalitat a l’Estat ha passat del 23,4% al 26,1%. En canvi, en els mateixos anys l’atur s’ha reduït del 24,8% al 18,4%.

Més joves, més precarietat

Si la taxa de temporalitat en tots els segments d’edat augmenta a Espanya, en el cas dels joves d’entre 15 i 24 anys s’ha disparat en els últims quatre anys. Del 62,2% del 2012 ha passat al 72,9% el 2016. És a dir, que gairebé tres de cada quatre joves que treballen tenen un contracte temporal. En aquest cas, Espanya lidera el rànquing europeu de temporalitat només seguit per Eslovènia (72%). La xifra espanyola és sensiblement superior a la mitjana europea (42,2%) i dobla la de països de l’euro com Bèlgica (31,4%) o, fins i tot, Grècia (25,4%).

L’escalada de la temporalitat a Espanya en els últims anys no ha passat per alt a la Comissió Europea. Brussel·les fa periòdicament un examen en profunditat de les economies europees i ha criticat en més d’una ocasió amb duresa el gran nombre de contractes de durada determinada. L’executiu comunitari ha advertit el govern espanyol que l’elevada taxa de temporalitat alimenta la precarietat laboral i fa augmentar el risc de pobresa.

“Amb massa freqüència, els llocs de treball temporal no constitueixen una bona base per a una carrera professional estable i poden associar-se a pitjors condicions laborals i a un risc de pobresa més elevat”, advertia Brussel·les al febrer, en les últimes recomanacions econòmiques a Espanya. L’informe també subratllava que “l’ús estès dels contractes temporals pot afectar negativament la situació social i frenar l’increment de la productivitat, sobretot perquè ofereixen menys oportunitats de formació al lloc de treball”.

Sentència europea

Tot i les advertències de Brussel·les per la temporalitat i la precarització del mercat laboral espanyol des del 2012, el govern de Rajoy defensa la reforma laboral i treu pit per la reducció de la taxa d’atur. Però una sentència del Tribunal de Justícia Europeu que es va fer pública al setembre en favor dels treballadors temporals podria obligar Espanya a reformular la legislació.

La sentència reconeixia el dret dels interins a rebre una indemnització en acabar el seu contracte i també subratllava que els treballadors temporals haurien de percebre la mateixa indemnització que els treballadors amb contracte indefinit. El govern espanyol encara està estudiant la sentència.

LES CLAUS

1. Per què Espanya ha augmentat la taxa de temporalitat?

Les xifres de l’Eurostat demostren que just després de posar en marxa l’última reforma laboral, el 2012, el pes dels contractes temporals ha anat augmentant any rere any. El fenomen afecta tots els grups d’edat, però especialment els més joves. Un de cada quatre joves d’entre 15 i 24 anys tenen un contracte de durada determinada. Espanya és el segon soci de la UE amb més temporalitat.

2. Les dades de contractes de durada determinada són xifres històriques?

En el cas dels més joves, sí. La taxa de temporalitat del 2016 (72,9%) és la més elevada des de l’any 1999. Va començar a augmentar abans de la reforma laboral del 2012, tot i que es va disparar a partir de la reforma. En canvi, el percentatge de treballadors temporals de totes les edats a l’Estat (26,1%) encara no va arribar el 2016 als nivells màxims que hi havia abans de la crisi.

3. Quina és la posició de la Comissió Europea?

Brussel·les té clar que un nombre elevat de contractes temporals equival a precarietat. En les seves anàlisis de la situació econòmica d’Espanya, la Comissió retreu obertament al govern de Mariano Rajoy la gran dualitat del mercat laboral i li demana que redueixi la taxa. Segons Brussel·les, una elevada temporalitat eixampla el risc de pobresa i dificulta als treballadors, especialment els joves, posar les bases d’una carrera laboral.