Espanya, líder europeu de la llum cara

Brussel·lesLa factura que els ciutadans que viuen a Espanya paguen per endollar qualsevol electrodomèstic o encendre un llum de casa ja s’ha convertit en un assumpte polític que corre el risc de desenfocar el problema de fons: Espanya és, des de fa temps, un dels països de la Unió Europea on la factura de la llum és més cara. Aquest estiu els preus han escalat a tot el continent i es preveu que continuïn fent-ho, però a l’Estat s’han combinat un conjunt de factors que perjudiquen encara més la butxaca dels seus ciutadans cada vegada que premen un interruptor connectat a la xarxa elèctrica. Ni hi ha una sola causa que ho expliqui, ni hi ha una solució simple i única que ho resolgui. 

El preu del gas

L’energia més cara fixa el preu final de la factura arreu de la UE

Amb la fi dels confinaments la demanda d’electricitat ha augmentat arreu d’Europa en un moment en què la falta de vent i les altes temperatures fan insuficient les fonts d’energies renovables per produir els kilowatts que demanen llars i fabricants. Per això s’està necessitant cobrir la demanda amb energies fòssils, principalment el gas, que, després d’un hivern dur, està en nivells de reserva molt baixos. A més, Rússia (el principal proveïdor) en limita el flux i el dirigeix principalment a l’Àsia. El preu del gas està tan disparat que cotitza inusualment per sobre del cru, com recordava l’agència Bloomberg aquesta setmana en un article que avisava que a l’hivern encara serà pitjor.

Que el gas estigui pels núvols és rellevant perquè encara que només un 10% de l’electricitat que es consumeix a Espanya provingui d’aquesta energia, el sistema de preus (marginalista) provoca que sigui l’última energia que entra la que fixi el preu de la resta. I tot plegat s’agreuja. Com recorda Tim Schittekatte, expert en el mercat elèctric europeu de la Florence School of Regulation, “si els preus del gas estan elevats perquè escasseja, s’ha de fer servir més carbó, que produeix el doble de CO₂ per cada MWh”. Els drets d’emissions de CO₂ (ETS) són més cars perquè es volen penalitzar les energies contaminants i això se suma al desorbitat preu del gas. Per tant, encara que estiguem fent servir més fonts renovables que mai, les no renovables disparen la resta.

Aïllament i impostos

Espanya està mal connectada i carrega de tributs la factura

Gairebé cap país de la UE va registrar preus majoristes inferiors a 130 euros el Mw/h divendres passat, quan Espanya i Portugal van superar els 150 euros. Però per què a la península Ibèrica el problema s’agreuja? És un problema de connectivitat que també pateix en mesura similar Itàlia perquè és a la perifèria. “El mercat espanyol està molt desconnectat de la resta d’Europa perquè la capacitat de transmissió de França és molt baixa”, explica l’expert de Bruegel Georg Zachmann. 

Deixant tot aquest còctel de factors externs i temporals a part, el rebut de la llum a Espanya és, des de l’última dècada, un dels que tenen un component més elevat d’impostos d’Europa, cosa que deixa el consumidor en desavantatge d’entrada quan es produeixen episodis d’escalada excepcional de preus com el d’aquest estiu. Les estadístiques de l’Eurostat proven que només Dinamarca, Alemanya i Portugal tenen una porció de tributs més elevada que l’Estat en la factura, on és més del 45%. Amb dades del 2019, només les llars daneses, alemanyes, belgues i irlandeses pagaven més diners per l’electricitat que Espanya, i tots ells són països amb millors salaris. Zachmann, a més, afegeix que el mercat espanyol té poca competència interna i que la preeminència de la tarifa regulada també trasllada en més mesura els preus més elevats. 

El paper d’Europa

Brussel·les diu que Espanya té marge dins la regulació comuna

Amb els preus desbocats, Espanya ha intentat prendre algunes mesures que s’han vist ràpidament neutralitzades per una escalada sense aturador. La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, fins i tot s’ha dirigit a Brussel·les per demanar canvis en un mercat la reforma del qual ella mateixa va aprovar i s’ha escudat en el fet que la Comissió no permet fer certes intervencions. 

Un portaveu de l’executiu comunitari assegura que estan en contacte amb el govern espanyol en cas que vulgui prendre més mesures. Brussel·les defensa que l’actual sistema és el més eficient i efectiu tant per garantir competitivitat com perquè els preus redirigeixin inversions cap a les tecnologies renovables. Els experts consultats hi coincideixen. “El mercat és europeu i està ben dissenyat, si no fos per aquest sistema l’energia encara seria més cara”, diu Schittekatte, que insisteix que el sistema serveix per “donar al consumidor la idea que s’ha de consumir l’electricitat en funció de la producció i no de la demanda” per fer el consum més sostenible. “El mercat està emetent els senyals correctes”, diu Zachmann. 

Això no vol dir, però, que un govern no tingui marge de maniobra. “La legislació europea permet als estats aplicar salvaguardes, com ara intervencions públiques en la fixació de preus per a llars o consumidors vulnerables”, recalca el portaveu de la Comissió. “Espanya pot modificar les normes nacionals complint sempre amb les del mercat interior europeu”, afegeix.

“França, que té una elèctrica pública i fixa els preus de la nuclear, i altres països de la UE demostren que és possible ajustar els preus de l’electricitat per al consumidor. La pregunta és si és una bona idea. Jo diria que és lògic reduir el cost d’electrificar la calefacció i el transport, per exemple, reduint els impostos. Alhora, crec que s’hauria de cridar a reduir el consum quan l’oferta és escassa (a l’hivern, els plàtans també són més cars). En aquest cas, es podria aconsellar al govern que doni una indemnització global a les llars en funció dels ingressos extres generats pels preus elevats de l’electricitat (IVA, impost sobre electricitat, empreses estatals)”, diu l’expert de Bruegel.