Espanya, guardiana de la meitat del gas liquat de tot Europa

MADRIDEls països guarden gas de dues formes: en la seva forma natural o bé liquat (GNL). Amb l'esclat de la guerra a Ucraïna i arran de la reducció sense precedents del subministrament de gas natural de Rússia, sobretot a través de gasoductes, a Europa el GNL es va convertir en la joia de la corona: per als estats membres era important obtenir-ne, però sobretot guardar-ne per afrontar els mesos de més consum, com l'hivern. Però no tots els països tenien les infraestructures gasistes suficients per assolir aquest segon objectiu i uns altres, com Espanya, han jugat amb avantatge fins al punt que a 30 de setembre l'Estat emmagatzemava el 46% del gas liquat de tot Europa. Segons les últimes dades del registre Alsi, 2,68 milions de metres cúbics de GNL dels 5,7 milions a tota la Unió Europea.

La dada l'ha detallat aquest dimarts el conseller delegat d'Enagás, Arturo Gonzalo, en el marc de la presentació dels resultats del tercer trimestre de l'operador del sistema gasista espanyol. Espanya, fruit de tot un seguit de casuístiques, com ara ser una "illa energètica", va desplegar tota una infraestructura gasista que, fins i tot, ha estat qualificada de "sobredimensionada" per alguns experts. En aquest cas, destaca tant els tancs de GNL com la capacitat de regasificació gràcies a les sis plantes que té per tot l'Estat —set, si es té en compte l'obertura imminent de la planta del Musel, a Astúries—. Durant els nou primers mesos de l'any, els tancs de GNL s'han situat de mitjana al 61% de la capacitat.

Aquestes plantes, a diferència dels magatzems de gas natural, que estan a màxims històrics (a Espanya al 100%, segons les darreres dades d'AGSI), solen fluctuar molt més per l'entrada i la sortida de gas. Cal tenir en compte que una gran part del GNL que es guarda a Espanya és reexportat a altres països europeus que, a diferència de l'Estat, tenen menys plantes de regasificació. Fins al setembre, el 65,9% del gas que va importar Espanya era liquat i la resta gas natural (34,1%) de fins a setze països, entre els quals cal destacar Algèria, Nigèria i els Estats Units.

"Espanya té un rol clau en la seguretat de subministrament a Europa", ha destacat Gonzalo aquest dimarts. De fet, fins al setembre les exportacions de gas natural (liquat i no liquat) han augmentat un 32% en comparació amb el mateix període de l'any 2022. Entre les destinacions on més exporta Espanya hi ha Itàlia, Portugal i França. Pel que fa al consum intern, el conseller delegat d'Enagás ha destacat un "canvi de tendència" al tercer trimestre amb una "forta recuperació" de la demanda de gas de la indústria, sobretot d'aquelles activitats vinculades a la refineria, el sector químic i el farmacèutic.

Menys beneficis

Amb tot, Enagás ha obtingut un benefici net de 258,9 milions d'euros durant els nou primers mesos de l'any, cosa que representa una caiguda del 26,7% respecte als 353,4 milions d'euros registrats fa un any, segons ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

Es tracta d'un resultat fruit de les plusvàlues més baixes. Tanmateix, el gestor del sistema gasista espanyol aspira a assolir la part alta del seu objectiu anual de benefici net per a l'exercici d'aquest 2023, fixat en uns 310-320 milions d'euros.

D'altra banda, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) ha informat que un terç de la demanda de gas espanyola es va negociar el 2022 al Mercat Ibèric del Gas (MIBGAS), amb un augment de la negociació del 76,5% respecte a l'any anterior. El preu de mitjana va ser de 99 euros/MWh, 52 euros més que l'any anterior, però 24 euros menys que la mitjana del preu al mercat europeu de referència, el TTF dels Països Baixos.