Espanya gravarà les tecnològiques encara que Europa no ho faci

Brussel·lesLa proposta europea d’aplicar un impost del 3% a la facturació de les grans tecnològiques, com ara Google, Facebook i Amazon, està generant unes reticències difícils de llimar entre els països de la Unió Europea. Els diferents ministres de Finances dels 28, reunits ahir a Viena, es van donar un període de tres mesos per arribar a un acord. Amb tot, Espanya ja ha avisat que seguirà endavant amb la taxa a nivell estatal tot i que no s’aprovi la mesura en l’àmbit comunitari.

“La intenció del govern espanyol no és esperar que hi hagi un acord europeu o supranacional per adoptar les decisions oportunes”, va assegurar la ministra d’Economia, Nadia Calviño. La titular espanyola va assegurar que el govern estatal detallarà “en les pròximes setmanes” com serà l’impost. Tot i que no va concretar quant espera recaptar l’Estat, sí que va confirmar que treballaran sobre la proposta de la Comissió, és a dir, gravar segons la facturació de les firmes. Amb tot, la ministra no va descartar que l’impost espanyol hagi de ser reemplaçat en el futur per l’acord europeu o per la resolució que plantejarà l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que també està en plenes discussions sobre aquest afer.

Durant la jornada d’ahir, els ministres de la UE es van centrar a discutir com gravar l’activitat dels grans gegants d’internet, que han aprofitat la falta d’actualització de les normes europees davant els canvis digitals. La imposició d’aquest gravamen serviria, a més, per compensar les diferències impositives entre les grans tecnològiques i les empreses tradicionals instal·lades a la UE. Les primeres paguen actualment al voltant d’un 9% en impost de societats, una xifra que contrasta amb el 23,2% de les segones. La taxa afectaria les empreses que ofereixen serveis digitals (ja sigui la venda de publicitat i de dades dels usuaris o actuant com a plataformes intermediàries, com podria ser el cas d’Airbnb) amb un volum de facturació de com a mínim 750 milions d’euros anuals a nivell global i 50 milions a la UE.

Visions oposades

La proposta comunitària, però, no va rebre l’entusiasme esperat. Només alguns països com França (que va impulsar la iniciativa), Espanya i Itàlia defensen la taxa. Tot i que molts ministres entenen que la proposta pot ser molt popular entre els ciutadans, especialment de cara a les eleccions europees del maig, els esculls són difícils de superar. Un grup de països liderats per Irlanda va fer palès el seu rebuig. Irlanda és un país que acull tecnològiques que aprofiten el seu baix impost de societats, i tem que la mesura pugui afectar la seva economia. Finlàndia, Suècia i Dinamarca tampoc veuen motius per donar suport a la causa, ja que consideren que cal arribar a una solució global en el marc de l’OCDE.

En un intent d’allargar la mà, el ministre francès Bruno Le Maire va proposar ahir que s’inclogués una clàusula en la proposta europea perquè es reemplaci quan s’arribi a un acord amb l’OCDE. La possibilitat no es va descartar i podria ser la solució per arribar a un acord abans de finals d’any. Però la sorpresa la va donar Alemanya: quan es va posar sobre la taula la proposta es va mostrar entusiasta, però durant la reunió va acabar mostrant els seus dubtes. Malgrat tot, el país assegura que està disposat a arribar a una entesa. Tot plegat posa de manifest les discrepàncies que impedeixen que s’aprovi la mesura.