Espanya, una fàbrica de ni-nis
L’Estat és el segon país de la UE on més s’han incrementat els joves que ni estudien ni treballen
Brussel·lesEspanya no millora en la seva gran assignatura pendent: les condicions en què es troben els joves. L’Estat és el segon país de la UE on més ha crescut en l’última dècada el nombre de joves que ni estudien ni treballen (ni-nis). L’increment ha sigut de vuit punts, per arribar al 21,2% al 2016, segons les últimes dades publicades per la oficina d’estadística europea, l’Eurostat.
Una realitat de l’Europa de la segona velocitat
L’Estat registra el segon increment més gran de tots els països de la UE amb 8 punts percentuals, només superat per Xipre, amb 9 punts, i per davant d’Itàlia (7,5), Grècia (6,2), Irlanda (5,1), Romania (4,7), Portugal (4,6) i el Regne Unit (4,2). El 2006 el percentatge de ni-nisera del 13,2%, i ha passat al 21,2%. Amb tot, Espanya redueix la dada un punt respecte al 2015, quan n’hi havia un 22,2%.
Alemanya, exemplar en aquest àmbit
En l’última dècada, dotze estats membres han reduït el seu nombre de ni-nis. Bulgària, un dels últims països a entrar a la UE, ha reduït la xifra en 6,6 punts, tot i que manté un alt percentatge. També s’ha reduït a Alemanya (-5,5) i Polònia (-4,2).
Tota una Irlanda que ni estudia ni treballa
Amb un total de 90 milions de joves entre els 15 i els 29 anys, la UE encara ha de treballar per fer front al problema de les diferències socioeconòmiques entre ells. Cinc milions de joves a la UE (un 16,7% del total) d’entre 20 i 24 anys ni estudien ni treballen, gairebé l’equivalent a tota la població d’Irlanda. Itàlia encapçala aquesta llista amb un 29,1% dels seus joves en aquesta situació, seguida de Romania (23,6%) i Grècia (23%). Aquest últim país encapçala totes les llistes d’atur, també la d’atur juvenil, que es troba al voltant del 50% després de patir les duríssimes conseqüències de la crisi econòmica i de tres rescats. Espanya es troba en la sisena posició (21,2%), per darrere de Bulgària i Xipre (tots dos amb el 22,7%).
Els Països Baixos, model a seguir
L’escletxa geogràfica pel que fa a l’ocupació es fa palesa també en les xifres. L’economia dels Països Baixos registra el nombre més baix de joves que ni estudien ni treballen amb només un 6,9% del total, seguida de Malta (8,1%), Dinamarca (8,5%), Luxemburg (9%) i Suècia (9,3%).
La pitjor franja d’edat
Els joves de la UE d’entre 25 i 29 anys encara veuen la seva situació més precaritzada, ja que el 18,8% d’aquesta franja d’edat ni estudia ni treballa. La situació és menys greu entre els 15 i els 19 anys: només un 6,1% dels joves d’aquesta edat de la UE són ni-nis.
Aportacions milionàries per abordar el problema
La Comissió Europea aspira que d’aquí al 2025 el 75% de les persones en edat de treballar tinguin una feina a la UE. Una xifra ambiciosa en què cal incloure els joves. El programa del Fons de Garantia Juvenil, nascut el 2013, és una de les mesures estrella de la UE, que ajuda a cofinançar amb els estats membres projectes de suport a joves perquè puguin trobar feina. Brussel·les va anunciar recentment que aportarà 837 milions més, que se sumen als 3.200 milions concedits fins ara, perquè qualsevol jove que tingui un contracte de pràctiques pugui rebre una ajuda de 430 euros mensuals, a part del salari. Actualment, 608.000 ni-nis espanyols estan inscrits en el Fons de Garantia Juvenil, xifra molt inferior a l’esperada. Brussel·les ja va donar un toc d’atenció al govern espanyol per la falta de “bona gestió” en els fons europeus.
