Espanya desmunta el mite: més productivitat no vol dir més sou
El Banc d'Espanya apunta com a causa la deslocalització i la caiguda del poder de negociació per part dels treballadors
MADRIDQuan la productivitat d'un país és baixa, els salaris se solen estancar. Automàticament, doncs, es podria pensar que quan la primera creix, els sous milloren. De fet, així ho han demostrat multitud d'estudis empírics. El cert, però, és que si s'observa l'evolució de totes dues variables els darrers trenta anys, aquesta màxima es dilueix automàticament, com a mínim a Espanya.
"L'avenç de la productivitat aparent del mercat laboral durant el període entre 1990 i 2019 va ser molt més gran que el creixement observat dels salaris reals mitjans", conclou el Banc d'Espanya en el capítol sobre el mercat laboral espanyol publicat aquest dimarts sota el paraigua de l'Informe anual 2023. "Espanya figura entre els països on aquesta bretxa és més gran", recalca.
Des de la dècada dels 90, la productivitat ha anat creixent a Espanya, tot i que sempre s'ha quedat un pas enrere en comparació a l'evolució de la productivitat de les economies més avançades. Només durant la crisi financera es va estancar –i fins i tot va caure lleugerament–, fins que va començar a repuntar a partir de l'any 2011 i fins al 2019. Des d'aleshores, però, i amb la pandèmia del coronavirus pel mig, la productivitat no s'ha recuperat a Espanya, però tampoc a la Unió Europea. De fet, ara per ara és una de les arestes de l'economia espanyola. La tendència ha estat més o menys similar a la resta d'economies avançades, amb la diferència que el ritme de creixement sempre ha estat superior.
Però mentre això passava, els salaris reals no creixien i només van començar a pujar en ple boom immobiliari. La tendència, però, es va parar en sec fins al punt que avui, a Espanya, hi ha una bretxa entre productivitat i salaris reals mitjans de més de 15 punts percentuals, tal com es desprèn de l'informe publicat pel Banc d'Espanya. Entre les economies avançades, en canvi, aquesta bretxa és de 5 punts. "Entre els països que conformen el G-7, la productivitat ha crescut un 35% les últimes dècades i els salaris reals un 30%. A l'economia espanyola la productivitat ha crescut menys, un 25%, però els salaris ho han fet encara menys, un 10%", destaca l'organisme que presideix Pablo Hernández de Cos.
Deslocalització i menys poder de negociació
Des del Banc d'Espanya (BdE) reconeixen que les raons que expliquen aquesta evolució negativa dels salaris en relació amb la productivitat en el cas espanyol continuen sent "objecte d'una anàlisi exhaustiva". Tanmateix, l'ens supervisor sí que apunta a possibles factors explicatius.
D'entrada, el BdE apunta als canvis tecnològics dels darrers anys, que podrien "haver impulsat un major grau de complementarietat amb el factor capital que amb el factor treball". Però també apunta al procés de globalització de l'economia, cosa que ha provocat la deslocalització d'activitats més intensives en termes d'ocupació i, per tant, una "caiguda del poder de negociació dels treballadors". Alhora, destaca un "major poder de monopoli" per part de les empreses en un context en què el poder de negociació ha minvat. Finalment, posa en relleu els canvis vinculats a la composició del mercat laboral: des de l'envelliment dels treballadors fins a la incorporació de la dona al mercat laboral i l'arribada de més treballadors migrants.
Salaris estancats
Des de finals de l'any 2019, la remuneració per assalariat a Espanya ha crescut un 16,9% en termes nominals i un 1,2% en termes reals, cosa que ha pressionat a l'alça els costos laborals unitaris, adverteix l'ens. Així, la remuneració per assalariat ha passat de créixer en termes nominals un 2% l'any 2020 a un 5% el 2023. Un repunt, però, que està associat a l'increment de la inflació: "en termes reals, [l'increment dels sous] s'ha contingut relativament", conclou el BdE.
L'informe també s'atura en l'evolució del salari mínim interprofessional (SMI). La primera conclusió és que el seu creixement ha deixat empremta: els treballadors afectats per l'SMI han passat d'un 5,1% l'any 2018 a un 11,5% el 2023 i s'estima que se situaran en un 12,7% el 2024. "Seria convenient, arribats a aquests nivells, tenir en compte els possibles efectes adversos dels increments [del salari mínim], sobretot en absència de més productivitat, per a determinats grups d'edat", recomana l'organisme.