Espanya lidera la caiguda de la construcció de tota l'eurozona al setembre
La producció retrocedeix un 10% i reflecteix el refredament econòmic i el context d'incertesa
Brussel·lesRefredament de l'economia, inestabilitat política, bloqueig pressupostari i escassa millora del poder adquisitiu. Tot un còctel de mals símptomes econòmics que es veuen reflectits amb especial força en el sector de la construcció, encara un dels pilars de l'economia espanyola. La producció d'aquest sector a Espanya va caure un 10% al setembre i es compara amb el mateix mes de l'any anterior. És el màxim descens entre tots els països de la zona euro registrat aquell mes, segons les dades que ha publicat aquest dimarts l'Eurostat. La xifra destaca especialment perquè és l'única de dos dígits negatius a tota l'eurozona. Només a Eslovènia (8,1%) i França (2,9%) va caure més, mentre que altres països com Romania i Hongria registren increments al voltant del 20%.
La davallada d'Espanya és molt superior a la tendència que es registra en el conjunt dels països que tenen l'euro, on només es va reduir la producció un 0,7% al setembre si es compara amb el mateix mes del 2018. A més, en el conjunt de la Unió Europea, fins i tot va incrementar lleugerament fins al 0,3%. Si es compara, en canvi, el setembre amb l'agost, la producció del sector del totxo va caure a Espanya un 2,4%, el tercer país de la UE on la caiguda va ser més gran. Només Suècia i Romania van registrar caigudes superiors. En canvi, al conjunt de l'eurozona, de l'agost al setembre la tendència va ser a la millora (+0,7%).
Quin motiu hi ha darrere aquesta xifra? Segons el catedràtic de la UPF José García Montalvo, el sector de la construcció a Espanya acostuma a reflectir amb més força la inestabilitat econòmica i aquest 10% de descens interanual s'explica per una combinació de factors: "Hi ha un motiu general que és la desacceleració econòmica, però també que la recuperació del mercat de treball continua creant feina de mala qualitat i dificulta que es puguin aconseguir hipoteques i les famílies puguin fer grans inversions", apunta l'economista.
El sector tampoc és aliè en cap cas a la situació política espanyola. Montalvo recorda que aquest és un àmbit econòmic en què les inversions són operacions preparades amb temps i previstes a llarg termini. "És un període complex", assenyala, i explica que és una tendència que ja fa uns mesos que es nota. Per exemple, en la rebaixa dels pronòstics de creixement del Banc d'Espanya, bona part de la retallada es deu a les pitjors perspectives del sector de la construcció: "El Banc d'Espanya preveu que continuï creixent, perquè cal no oblidar que estem en recuperació econòmica, però preveu que creixi la meitat".
Un últim apunt en aquesta línia és la capacitat de finançament. Els ciutadans no es veuen amb cor de signar operacions grans a llarg termini i els bancs tampoc es troben en una situació en què donar crèdit els surti a compte pel context de baixos tipus d'interès. "El sector s'està desaccelerant d'una manera molt clara, s'han aturat les compravendes", recalca Montalvo, que recorda que en part també es deu al canvi de la llei hipotecària. El catedràtic augura, a més, que es mantingui la prudència en el sector tenint en compte l'eventual impacte que per al totxo podria tenir una entrada de Podem al govern espanyol amb influència, per exemple, en el mercat de l'habitatge.