Espanya busca aliats perquè Brussel·les replantegi el seu pla de contingència
El govern oferirà exportar el màxim de gas possible a Europa per evitar la proposta de racionament
MADRIDEspanya ja ha dit que rebutja la proposta que ha fet la Comissió Europea de reduir el consum de gas natural un 15% a l'hivern. Ara bé, és conscient que al consell extraordinari de ministres d'Energia de dimarts que ve no només hi pot arribar amb un no al pla de contingència europeu, sinó que ha de fer una contraoferta. Aquesta passarà, entre altres qüestions, per oferir exportar el màxim de gas possible a Europa i evitar, així, la proposta de racionament de Brussel·les, segons expliquen fonts del ministeri de Transició Ecològica.
Com a mostra de la bona voluntat negociadora, la ministra Teresa Ribera ha enviat una carta a la CE assegurant que "Espanya és solidària i vol contribuir a un debat constructiu sobre quines mesures són les més efectives".
La cartera que lidera Ribera també treballa a contrarellotge per no arribar sola al consell de ministres. El govern ha engegat la maquinària diplomàtica i s'ha posat en contacte amb alguns socis europeus. Per ara, Portugal i Grècia també miren de reüll la proposta de reducció de la demanda de gas, però Espanya necessita més suports, perquè si el pla compta amb el vot favorable de 15 dels 27 estats membres, o que representen com a mínim el 65% de la població, segurament prosperarà.
La majoria dels països del nord aplaudeixen la proposta, així que la divisió al consell extraordinari està servida. També pot ser, però, que precisament fruit d'aquesta divisió —i per ser un tema tan espinós— es negociï fins a acostar postures. Deixar enrere l'homogeneïtzació del pla seria un pas que, per exemple, acostaria el sí d'Espanya.
La reacció del govern espanyol, però, no ha agradat a Brussel·les. "Si hi ha una tema sobre el qual els estats membres han discutit ad nauseam és el de l'energia. Han tingut molt temps per debatre", ha asseverat un dels portaveus principals de la comissió, Eric Mamer, aquest divendres. Al seu torn, el portaveu comunitari d'Energia, Tim McPhie, ha recordat que la proposta preveu excepcions i que un país de la Unió Europea podria "reduir un 5%" l'objectiu marcat "si pot demostrar que no està en posició de contribuir pel nivell d'interconnexió amb els estats membres.
Què planteja Espanya?
Des del ministeri, el pla europeu es veu com una "afectació molt important" per a la indústria, que és qui consumeix gran part d'aquest combustible fòssil que utilitza Espanya. "Suposa un esforç sobredimensionat", ha reiterat la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. La intenció d'Espanya per esquivar la reducció d'un 15% de la demanda és situar el debat en l'oferta i, per tant, en el rol de l'Estat com a proveïdor. De fet, com anticipava aquest diari, el govern fa setmanes que treballa en un pla propi de contingència (que haurà de presentar a Brussel·les) que inclou tenir en compte la reactivació de la planta de regasificació d'El Musel, a Gijón (Astúries), per fer-ne un ús "logístic", és a dir, no per injectar gas natural liquat (GNL) a la xarxa, sinó perquè metaners de GNL hi descarreguin combustible i una altra embarcació el pugui enviar a un país europeu.
A aquesta opció, però, s'hi afegeix la d'exportar el màxim gas possible a Europa a través dels gasoductes actius que connecten amb França (el de Navarra i el del País Basc). Ampliar la capacitat del tub, però, té la seva complexitat, reconeixen diferents fonts consultades per l'ARA. Les dues interconnexions tenen una capacitat de 7.000 milions de metres cúbics de gas natural (7 bcm) anuals, que equivalen a uns 7 vaixells metaners de GNL al mes. Si bé en els últims anys de mitjana no han estat a ple rendiment —Espanya no tenia un paper destacat com a exportador—, en els últims mesos sí, fins al punt que poc li falta per arribar al nivell tècnic permès. Com a tall d'exemple, al juny va exportar un 20% del gas que va arribar a la Península.
Sigui com sigui, el govern no només ha d'estudiar aquesta opció amb qui té la propietat de la infraestructura, Enagás, sinó també amb les comercialitzadores, que són les qui envien el combustible. La tercera opció que estudia l'equip de Ribera és la d'enviar més gas a Itàlia, en concret a Livorno, des de la planta regasificadora de Barcelona. En global, segons fonts del ministeri de Transició Ecològica, Espanya podria aportar fins a 5,6 bcm durant els pròxims vuit mesos a Europa, un pas que ajudaria en l'estalvi que s'ha fixat la Unió Europea en el seu conjunt: 45 bcm. Més a llarg termini, l'aposta és reactivar infraestructures com el Midcat, el gasoducte que connecta els Pirineus amb França.