Espanya i Brussel·les acosten posicions per a la reducció de consum del gas

MadridEls ministres d'Energia de la Unió Europea han de donar llum verda aquest dimarts al pla per reduir el consum de gas que va presentar la Comissió Europea la setmana passada i que passava per limitar aquest consum a un 15%. La proposta, però, no té l'aval dels 27 països, i compta particularment amb l'oposició d'Espanya: el dia que Brussel·les va presentar el document, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va aixecar el dit per oposar-s'hi. En els últims dies s'han intensificat les negociacions per intentar arribar a un acord i, a poques hores perquè es reuneixi el Consell de Ministres europeu extraordinari, la Unió Europea s'ha mostrat disposada a flexibilitzar les mesures per limitar el consum de gas que haurien d'entrar en vigor l'1 d'agost i que s'estendrien fins al 31 de març del 2023, segons fonts coneixedores de les negociacions.

La setmana passada Brussel·les va presentar un pla de contingència en què establia una reducció del consum de gas del 15% per a tots els països. "Espanya, a diferència d'altres països, no ha viscut per sobre de les seves possibilitats des de punt de vista energètic", va defensar la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Espanya, al costat de Portugal o Grècia –aliats amb les qüestions energètiques–, s'havia oposat al pla de Brussel·les, mentre que els països del nord el veien amb bons ulls. En els últims dies, de fet, Ribera havia fet una proposta a la Unió Europea que passava per "oferir el màxim possible de gas als països de la Unió Europea" que ho necessitin, apunten fonts del ministeri de Transició Ecològica. A canvi, demanava a Brussel·les que tingués en compte les necessitats de cada estat. La idea, defensen les mateixes fonts, és "aprofitar la situació estratègica de hub que té Espanya" i "maximitzar les interconnexions". Això passaria per reactivar la planta de regasificació d'El Musel, a Astúries, i intensificar l'exportació de gas a través dels gasoductes de Navarra i el País Basc. El ministeri de Transició Ecològica havia xifrat l'aportació en 5,6 bcm (milions de metres cúbics de gas natural) durant els pròxims vuit mesos, una xifra que contribuiria a l'estalvi que s'ha marcat la Unió Europea, de fins a 45 bcm.

Brussel·les ha obert la porta a adaptar el percentatge de reducció de consum del 15% a les necessitats de cada país, segons informa l'ACN. La xifra es podria modular tenint en compte elements com el grau d'interconnexió o la quantitat de gas que exporta un estat a la resta de la Unió Europea, dues condicions que podria explotar Espanya. En el document inicial, Brussel·les establia algunes excepcions en relació a aquest percentatge, que passaven perquè un país de la Unió Europea pogués reduir en un 5% el 15% de caiguda de consum si demostrava que no podia contribuir amb els altres estats membres "pel seu nivell d'interconnexió", com seria el cas d’Espanya, que és un dels països amb un nivell actual més baix d'interconnexions.

L'estat d'alerta

Les mesures del pla elaborat per Brussel·les eren voluntàries, però la Comissió Europea va establir una clàusula perquè poguessin passar a ser obligatòries si s'activava "l'estat d'alerta". Podien activar-lo o bé la mateixa Comissió o un mínim de tres estats membres. Ara Brussel·les estaria disposada a dificultar el tràmit requerit per fer obligatòries les mesures. Per declarar aquest estat d'alerta, ho hauria de demanar la Comissió o bé cinc estats membres i, perquè s'apliqués, caldria el suport d'una majoria qualificada, és a dir, de 15 estats que representessin com a mínim el 65% de la població total de la Unió Europea.

Tot plegat s'haurà d'acabar de negociar en les pròximes hores. El pla de contingència europeu és, a la pràctica, una resposta a les possibles restriccions de gas per part de Rússia. De fet, aquest dilluns Moscou ha anunciat una restricció d'un 20% del subministrament de gas a través del gasoducte Nord Stream a partir d'aquest mateix dimecres. Una disminució que Rússia ha explicat per problemes tècnics amb una turbina i que afectaria especialment països com Alemanya. És per això que la Unió Europea continua reclamant una resposta "unitària" i "solidària" a tots els estats membres per fer front a l'amenaça de Rússia. Des del ministeri de Transició Ecològica, per la seva banda, insisteixen que la seva proposta és la més "solidària" i "eficaç".