Espanya no apujarà impostos com vol Brussel·les

Brussel·les"Que la Comissió Europea diu que hi ha marge per apujar l'impost de la gasolina? Molt bé. Això no vol dir en absolut que el govern l'apugi". Amb aquesta rotunditat el ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, descartava ahir seguir les recomanacions que Brussel·les fa a l'executiu espanyol en el segon informe d'avaluació del programa associat al rescat bancari espanyol. Un informe que, grosso modo , conclou que Espanya ha complert les condicions imposades a canvi dels 40.000 milions d'euros que han servit per sanejar la banca espanyola i que no caldrà posar-hi més diners. Però Brussel·les no combrega en tot i fa recomanacions a l'executiu de Mariano Rajoy.

Al text, la Comissió Europea adverteix al govern espanyol que "hi ha marge per reduir el nombre de béns i serveis que es beneficien d'un IVA reduït" i li reclama també un nou impost per a la gasolina. Però De Guindos no té previst seguir els consells ni en un cas ni en l'altre, almenys aquest any.

Pujada suficient de l'IVA

Des del setembre, l'IVA reduït, que s'aplica a béns i serveis considerats "essencials" -com els bitllets de transport i aliments com la carn i el peix-, va pujar del 8% al 10%. A més, alguns productes que fins llavors es beneficiaven d'aquesta reducció van passar a estar gravats amb el tipus general, del 21%, que els va carregar una pujada de 13 punts, com va ser el cas de les perruqueries i els béns culturals.

Brussel·les admet que aquesta pujada "millora l'eficàcia del sistema impositiu espanyol". Però no en té prou i demana retallar la llista de productes que tinguin un IVA reduït. "El govern espanyol considera que això és suficient", va respondre ahir De Guindos.

El ministre tampoc es planteja seguir les recomanacions de Brussel·les pel que fa als impostos a la gasolina. "Espanya segueix tenint un dels impostos ambientals més baixos de la Unió Europea", diu Brussel·les. "En prenem nota", respon De Guindos, que no pensa apujar-los i es refugia en la idea que la CE ha dit en diverses ocasions que no espera "cap mesura correctiva per part d'Espanya" aquest 2013.

Estrènyer-se el cinturó el 2014

Però que no calguin nous ajustaments aquest any no vol dir que la CE sí que vulgui mesures addicionals l'any vinent, que evitin que el forat de la caixa es faci massa gran: Brussel·les calcula que si Espanya no s'estreny més el cinturó el 2014, el dèficit públic de l'any que ve s'enfilarà fins al 7,2%. És a dir, que després de tots els esforços per fer-lo baixar, tornarà a remuntar.

Per evitar-ho, el govern de Mariano Rajoy haurà d'aprovar nous ajustaments, que no concretarà fins al mes que ve, quan presenti les línies mestres de la política econòmica de l'Estat per als pròxims anys.

El que sí que ja se sap a hores d'ara és que seria complicadíssim portar aquest 7,2% al 2,8% pactat amb Brussel·les. I per no ofegar l'economia de l'Estat, la CE -que veu com Espanya fa esforços estructurals i com ha patit una caiguda inesperada del PIB- donarà més temps a Madrid per complir. "No pot excloure's" una revisió dels objectius de dèficit, diu l'informe. L'únic que no se sap és si la pròrroga serà d'un o dos anys.

Precisament ahir, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es vantava a la sessió de control al Senat, que l'Estat "ha fet els deures" en matèria de dèficit públic i que l'ha reduït fins al 6,7% el 2012. Una reducció que implica un estalvi de 24.500 milions d'euros que no ha calgut demanar prestats i, per tant, no caldrà pagar-ne interessos.

El titular de les finances espanyoles, a més, va insistir que, si s'aconsegueix, està disposat a compartir aquesta pròrroga amb les autonomies. "El govern sempre intenta ser just i equitatiu en la distribució del dèficit públic, i valorem molt positivament l'esforç de les autonomies", que han aconseguit retallar el forat de la caixa del 3,3% del 2011 al 1,7% al 2012. El cert, però, és que l'executiu espanyol es va negar a compartir amb les autonomies les dues ampliacions que Espanya va obtenir l'any passat de Brussel·les per complir els objectius de dèficit.

De fet, un dels punts en què Brussel·les insisteix més és que Madrid ha de controlar de prop les autonomies. Per això no és estrany que en l'informe presentat ahir la CE demani reforçar els mecanismes d'alerta ex ante i de correcció dels plans pressupostaris de les autonomies. Uns mecanismes que "podrien ser més eficients i transparents" quan les autonomies no compleixen amb el dèficit, creuen.

L'executiu comunitari també considera que cal anar més enllà en la reforma de les pensions i reclama que s'augmenti l'edat efectiva de jubilació. "Espanya limitarà la jubilació anticipada per intentar reduir la diferència entre l'edat legal de jubilació i l'efectiva", es va comprometre el ministre.

Madrid presumeix de reformes

Tot i que Brussel·les va tornar a reclamar ahir a Espanya noves reformes, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, no va dubtar a treure pit en la seva visita a Berlín. La número 2 de l'executiu central va presumir que la seva trobada amb Angela Merkel, en principi protocol·lària, es va allargar més del que es preveia davant l'interès de la cancellera alemanya a "contrastar el ritme de reformes a Espanya", informa Isaac Lluch . "La veu d'Espanya és cada cop més ferma i més creïble", va indicar Sáenz de Santamaría mentre insistia que Berlín apreciava els esforços espanyols. A més de debatre amb Merkel i el ministre de la cancelleria, Ronald Pofalla, sobre el preocupant atur juvenil a Espanya, la vicepresidenta del PP va entrevistar-se amb el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, sobre la recapitalització directa dels bancs europeus amb problemes.