Espanya ratifica amb Brussel·les ampliar el període del còmput de les pensions

Brussel·les / MadridJa està gairebé tot a punt perquè Espanya pugui sol·licitar els diferents pagaments del total de 72.000 milions d'euros d'ajuts europeus directes que li corresponen del pla de recuperació i resiliència. Aquest dimecres, el govern espanyol i la Comissió Europea han signat definitivament el document que fixa les condicions del funcionament d'aquests pagaments, que estableix un control trimestral, amb reunions presencials o virtuals, per supervisar l'execució del pla de recuperació. Amb la signatura d'aquest document, Espanya ja pot sol·licitar oficialment el primer pagament de 10.000 milions d'euros, que estava pressupostat per abans de final d'any i que està vinculat a un seguit de fites i objectius que Espanya ja ha complert. Per això, la Moncloa espera que l'última llum verda sigui ràpida i que els diners puguin arribar abans del 2022.

De fet, el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimecres des de la tribuna del Congrés de Diputats que "en els pròxims dies" Espanya rebrà els 10.000 milions. L'acord, que es pot consultar aquí, també fixa la possibilitat de reunions o actes anuals, amb la participació de les parts implicades en l'aplicació del pla de recuperació. Amb tot, encara hi ha un petit tecnicisme més. El progrés en l'execució dels plans (per tant de les fites i reformes pactades) s'inclourà en l'anomenat semestre europeu, que és el sistema de supervisió semestral pel qual la Comissió Europea controla l'avanç de les economies europees i emet recomanacions.

Entre aquests reformes hi ha la laboral i la de les pensions, les dues més espinoses. Al document fet públic aquest dimecres, però, no hi ha grans novetats i la descripció dels canvis és força àmplia i vaga. Pel que fa a la primera, la reforma laboral, es parla de "modernització del mercat laboral" en el marc del diàleg social i d'aconseguir un "equilibri" entre la flexibilitat de l'empresa i la negociació col·lectiva. En relació amb la reforma de les pensions, el document recull les mesures de la primera part de la reforma, en tramitació ja al Congrés de Diputats, i les de la segona, és a dir, negociar amb els agents socials durant l'any que ve per aprovar-les abans que acabi el 2022. En aquest sentit, Brussel·les recull al document "l'ampliació del període del còmput per al càlcul de la pensió de jubilació", una mesura que sempre ha aixecat crítiques per part de sindicats, però també de partits com Unides Podem, socis al govern de coalició.

Si bé el ministre de Seguretat Social, José Luís Escrivá, ha negat que això es tradueixi en ampliar només el còmput d'anys, és a dir, de 25 a 35 anys com al principi es va estudiar (una mesura que va desaparèixer dels documents oficials), des del ministeri mai han tancat la porta a aquesta opció, acompanyada, això sí, d'altres mesures, com recull el component 30 del Pla de Recuperació del govern espanyol fet públic a l'estiu. De fet, al document amb les fites a assolir enviat el passat mes de juny a Brussel·les, que es pot consultar aquí, el govern espanyol ja feia referència a "l'entrada en vigor de la legislació relativa a l'adequació del període de còmput, estenent el període de còmput per el càlcul de la pensió de la jubilació". A més a més, al component 30 del Pla de Recuperació es parla d'"adequar a la realitat actual de les carreres professionals el període de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació, preveient la possibilitat d'elecció dels anys que integrin la base reguladora a les carreres més llargues" i s'afegia que si bé la mesura "augmenta el caràcter contributiu del sistema, pot tenir efectes negatius. Per això és important complementar-la amb mesures que modulin els seus efectes, com la possibilitat d'elecció dels anys".

En realitat, la maquinària dels fons europeus ja es va posar en marxa a mitjans d'agost quan, després de molts mesos de tràmits, l'Estat va rebre una primera tongada de diners: 9.000 milions d'euros, el 13% dels 72.000 milions que Brussel·les s'ha compromès a injectar d'ara fins al 2026. La particularitat, però, d'aquesta primera tongada és que era en forma d'avançament, i per tant no estava condicionada al compliment de cap reforma, a diferència del desemborsament sol·licitat aquest dimecres. La idea d'aquesta transferència per part de Brussel·les el mes d'agost passat era ajudar els governs a amortitzar algunes de les mesures que s'han anat implementant des que va esclatar la pandèmia.

No s'espera cap complicació per a l'entrega d'aquesta primera remesa de diners, perquè van supeditats a fins a 52 fites i objectius retroactius. Serà més endavant quan les coses es complicaran més. El següent pagament, el de 12.000 milions que hauria d'arribar la pròxima primavera, és el que va lligat a la reforma laboral i la de les pensions, dues fites molt més controvertides. La resta de pagaments s'aniran repartint en quantitats inferiors fins al juny del 2025, amb una última entrega de 3.700 milions. Que les fites es compleixin és indispensable per anar alliberant successivament els pagaments. Si hi hagués qualsevol entrebanc, per exemple un canvi de govern o l'incompliment d'una fita marcada, s'activaria automàticament un procés pel qual el govern en qüestió, la Comissió i la resta de països de la UE decidiran si és més adequat ajornar el pagament corresponent o fer-lo parcialment. 

Tot i això, és difícil compaginar el sistema de supervisió de l'execució d'aquests fons amb els anomenats "homes de negre", funcionaris de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu o el Fons Monetari Internacional que supervisaven directament les retallades dels països de l'eurozona durant la crisi financera. En aquest cas, es tracta d'un control de Brussel·les de l'execució d'inversions i el compliment de les reformes pactades.