Només un 19% de les sol·licituds de l’ingrés mínim s’han analitzat

Madrid“M’he apuntat a les ajudes, i res”, comenta resignada la Miriam. Ella és treballadora de la llar i des del 15 de juny la seva sol·licitud per rebre l’ingrés mínim vital (IMV) s’està “estudiant”, explica. Quan el govern espanyol va declarar l’estat d’alarma, la família de la casa on treballava la va acomiadar i els seus ingressos van desaparèixer d’un dia per l’altre. Fruit d’aquesta situació va demanar el subsidi extraordinari per a les treballadores de la llar, aprovat pel govern l’1 d’abril: “Encara no l’he cobrat”, lamenta. La manca d’ingressos la va portar a deixar de pagar el lloguer, tot i que ja des d’abans de la pandèmia arribar a final de mes ja era una carrera plena d’obstacles. “Estava molt mal pagada, estava guanyant 600 euros al mes”, diu. Al juny, la van fer fora del pis per impagament i ara una amiga l’acull a casa seva, tant a ella com al seu fill de nou anys. Davant aquesta situació, la Miriam va demanar l’ingrés mínim vital a través de la Fundació Marina de Madrid, que acompanya i assessora població en risc d’exclusió social, tot i que primer ho va intentar fer ella però “no entenia el procediment”, explica. Ara torna a treballar puntualment, però només veu una sortida factible si l’Estat l’ajuda.

La sol·licitud de la Miriam és una de les que opten a l’ingrés mínim vital, però que encara no s’han analitzat. De fet, de les més de 750.000 peticions que ha rebut la Seguretat Social, només 143.000 han sigut examinades, és a dir, un 19%. “Hem gestionat més de 3.400 sol·licituds de l’ingrés mínim”, explica una tècnica de la Fundació Marina. Assegura que les oficines tancades i les línies de telèfon “col·lapsades” no hi ajuden “gens”. De fet, des de la Fundació creuen que un 53% de la població es quedarà fora de l’ingrés mínim per problemes de “forma”. De la llarga tramitació, la tècnica de l’entitat destaca la complicació d’aconseguir el padró històric col·lectiu de manera física a través dels ajuntaments. “El perfil de la població que sol·licita l’ingrés mínim no té firma digital”, puntualitza. Sobre els requisits, també assenyala que la nova prestació social “no ajudarà els nous pobres”, ja que “demanen els ingressos de fa un any en què no es pot llegir l’impacte de l’epidèmia”.

Falten mans a la Seguretat Social

En aquest sentit, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va fer una lleugera autocrítica i va reconèixer aquest dijous a València que “s’estan afinant els processos, però això ja ho sabíem”, referint-se a la lentitud de les aprovacions. “Són processos amb molta documentació i complexos i no hi ha una altra manera de fer-ho”, va afegir Escrivá mentre insistia en deixar per a finals de setembre “l’avaluació de l’ingrés mínim”, després d’aquests “tres mesos complicats” i amb l’esperança que la situació millori. El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions també va recordar que els que facin la sol·licitud de la prestació abans del 15 de setembre i sigui aprovada, els serà concedida amb efecte retroactiu des de l’1 de juny.

A la burocratització del procés s’hi afegeix una administració amb “poc personal”, com va tornar a denunciar ahir el sindicat UGT. Des del sindicat van alertar que amb les plantilles actuals els treballadors eren “incapaços” d’atendre les demandes dels usuaris. En aquest sentit, Escrivá també va admetre la necessitat de “reforçar clarament les plantilles” de la Seguretat Social i va associar la manca de personal al deteriorament dels últims set anys: “Quan ha arribat la crisi s’ha notat”, va dir. Ho va exemplificar amb xifres: el gener del 2010 hi havia prop de 31.900 treballadors públics a la Seguretat Social, deu anys després el nombre s’ha reduït poc més d’un 20%, i actualment són 25.841.

200.000 surten de l’ERTO

Durant la visita a València, el ministre Escrivá també va donar dades sobre els expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Va afirmar que entre 10.000 i 15.000 treballadors han sortit diàriament d’aquests expedients en les últimes setmanes, arribant als 200.000 empleats.

No només els sindicats es van mostrar crítics amb la gestió del govern de Sánchez amb la gestió de les prestacions. Esquerra Republicana, a través d’una proposició no de llei registrada dijous al Congrés, va demanar el traspàs a Catalunya de la gestió de subsidis d’atur que són competència del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). “No ha compartit cap de les dades oficials sobre persones que han presentat queixa o que hagin estat afectades per l’erràtica gestió dels ERTO”, van afirmar des del partit.