Escrivá, l'home que va encaminar la jubilació dels 'baby boomers'

Barcelona"Aquest senyor que és a menys d'un metre està parlant per telèfon i no em deixa parlar ni sentir-hi", deia José Luis Escrivà mentre intentava respondre les preguntes del PP al Senat en una compareixença aquest abril. "L'última vegada em van interrompre tres vegades", afegia, i li deia al president de la cambra, sense gaire èxit: "Això denigra el Senat". Poc després, el ministre decidia abandonar la cambra.

És un dels episodis de més tensió que ha viscut l'actual ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública –del 2020 al 2023 va assumir la cartera d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions–, però no l'únic. Si bé va aterrar a la política ara fa quatre anys com a gran aposta tècnica i independent del govern de Pedro Sánchez per reformar la Seguretat Social i el sistema públic de pensions, ara deixarà l'executiu sent objectiu de crítiques just pel motiu contrari: la seva falta d'independència.

La seva designació com a nou governador del Banc d'Espanya, que s'ha fet oficial aquest dimecres, ha aixecat polseguera perquè el nomenament no ha tingut el suport del PP, que hi veu un intent del PSOE de "colonitzar" la institució econòmica. Aquest dimecres al migdia el ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, ha comparegut al Congrés per anunciar el nomenament d'Escrivá per la seva "capacitat tècnica" i "experiència", i també pel seu coneixement de les institucions europees. La presidenta del Banco Santander, Ana Botín, ha dit en una trobada a la ciutat homònima que desitja el millor al nou governador i ha assegurat que seguiran col·laborant. "És una posició molt important per al sector financer espanyol i per a Espanya", ha afegit. El govern espanyol també ha donat a conèixer que el fins ara cap de gabinet de Pedro Sánchez, Óscar López, substituirà Escrivà com a ministre de Transformació Digital.

Escrivá, que aquest dimecres s'ha reunit amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, aterra a l'organisme supervisor per substituir Pablo Hernández de Cos, que ocupava el càrrec des del 2018, i que precisament ha passat per la direcció de l'ens mantenint una gran reputació. Durant aquest temps Hernández de Cos ha acostumat el públic general a discursos tècnics, amb moltes dades i sense judicis ni oposicions molt manifestes.

Aquest to del governador sortint contrasta amb el que ja tenia el que serà el seu successor abans d'entrar en política. Quan era president de l'Airef, institució que va dirigir des del 2014 fins al 2020 i on va guanyar-se el crèdit de la plana política i econòmica espanyola, Escrivá ja era més atrevit amb els seus pronòstics. En aquesta època ja tenia un discurs taxatiu sobre el sistema de pensions, carregant contra els que creaven, segons ell, una "angoixa innecessària". Sempre ha defensat que les tensions del sistema serien absorbibles i manejables. També des de la cadira que havia de vetllar per l'estabilitat dels comptes públics, Escrivá va reconèixer l'any 2019 que la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) no va suposar cap destrucció de llocs de treball, en contraposició als postulats del Banc d'Espanya.

Discussions a les xarxes socials

De comparèixer al Congrés amb el barret de l'Airef per defensar el sistema de pensions, més tard va passar a fer el mateix però amb la cartera ministerial sota el braç. I també ho va fer fins i tot més enllà de la cambra parlamentària i de tots els llocs on el portava la seva atapeïda agenda. El ministre ha traslladat en nombroses ocasions les seves fortes conviccions a Twitter, on no ha dubtat a discutir-se i contrastar idees amb els que posaven en qüestió la seva feina, des d'economistes fins a periodistes. Algunes discussions van ser més acalorades, com la que va mantenir amb el professor i economista José Carlos Díez. Escrivá també ha estat protagonista d'una de les escenes més divertides davant les càmeres: va ser l'any 2021, quan va omplir el forat d'un faristol amb aigua pensant-se que era un got. Mesos més tard, quan assumia la nova cartera ministerial, va generar expectació mentre remenava un faristol sense ser capaç de trobar el got. També crida l'atenció el seu patrimoni: en els darrers anys ha estat un dels ministres més rics, amb un patrimoni de més d'1,5 milions d'euros.

Durant aquests anys, Escrivá també ha estat el pare de l'ingrés mínim vital (IMV), una política ambiciosa que la mateixa institució que va presidir durant sis anys ha destacat que no ha arribat a la meitat de les persones que podrien rebre-la. Aquest any el govern espanyol i la Generalitat van acordar-ne el traspàs. Però si d'alguna cosa ha estat tutor Escrivá és de la reforma del sistema públic de pensions, amb la recuperació de la revalorització de les pensions segons l'IPC, la substitució del factor de sostenibilitat del PP aprovat l'any 2013 i un nou model de càlcul de la base reguladora, entre altres mesures. Tots elles amb el gran objectiu d'afrontar la jubilació de la generació més nombrosa, la del baby boom, durant els pròxims 20-30 anys.

I el temps sembla donar la raó a Escrivá: de moment la guardiola de les pensions ha crescut fins als 7.000 milions d'euros gràcies al mecanisme d'equitat intergeneracional, en vigor des del 2023, i que ha d'aportar fins a 130.000 milions en 20 anys.