Els sous més alts aportaran més: tots els detalls de la reforma de les pensions

MadridDesprés de mesos de negociació, el ministeri de la Seguretat Social ha posat damunt la taula una última (i apriori definitiva) proposta de segona part de la reforma de les pensions. Es tracta d’un document acordat entre els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem, que fins ara havien discrepat sobre alguns dels elements més espinosos de la reforma. Tanmateix, la Seguretat Social ha estat negociant també amb Brussel·les –de qui ja tindria l'aval–, amb els socis habituals al Congrés de Diputats, com ERC i EH Bildu, i amb els agents socials, sindicats i empresaris. 

L’acord ha arribat després d’una reunió aquest dijous al vespre entre el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz (Unides Podem) i la de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, també de la formació lila. Les parts han consensuat reformular la proposta inicial d’ampliació del període de càlcul, però també reforçar la via dels ingressos amb mesures perquè els sous més alts aportin més a la caixa de la Seguretat Social. Els agents socials han estat informats aquest divendres al migdia de l’acord i, de fet, alguns dels elements encara es poden renegociar amb ells. En tot cas, la patronal CEOE ja ha mostrat el seu "rebuig frontal" a la reforma, mentre que els sindicats ho veuen amb bons ulls però volen ampliar-la.

Al seu torn, la reforma de les pensions és una de les condicions que Brussel·les posa al govern espanyol pel desemborsament de la quarta part dels fons postcovid, dotats amb uns 10.000 milions d’euros. En aquest sentit, Escrivá ha assegurat que la Comissió Europea ha donat llum verda a la mesura i, l’executiu comunitari, tot i que no ha volgut confirmar públicament que l’ha avalat, ha admès que ha mantingut intercanvis intensos amb el govern espanyol durant els últims dies per aquesta qüestió. En tot cas, el vistiplau definitiu de Brussel·les a la reforma no arribarà fins que avaluï si entrega el quart tram dels ajuts a l’Estat, informa Gerard Fageda.

La reforma té per objectiu mantenir la sostenibilitat del sistema, és a dir, que hi hagi un equilibri entre els ingressos i les despeses. La caixa de la Seguretat Social fa anys que acumula dèficit, i davant la imminent jubilació de la generació del baby boom, la més nombrosa, la preocupació és que no hi hagi prou recursos per cobrir les pensions. Aquestes són les claus del nou model. 

Període de còmput d’anys 

La proposta inicial del ministre implicava ampliar el període de càlcul de les pensions de 25 a 30 anys i triar els 28 millors. Finalment, el pensionista podrà escollir. Fins al 2040 hi haurà dues opcions: es mantindrà el període de càlcul en 25 anys (l'actual) i, alhora, es podrà ampliar a 29 anys i escollir els 27 millors. A partir del 2040 hi haurà quatre anys de transició i després caldrà mirar 29 anys i escollir els 27 millors. L'opció d'ampliar el període es desplegarà a partir del 2026, segons fonts del ministeri de la Seguretat Social.

“L’ampliació del període de càlcul de la pensió no era acceptable”, reiteren fonts de la formació lila. Tanmateix, des del govern espanyol s'assumeix que hi ha treballadors, sobretot amb carreres més inestables, a qui pot beneficiar escollir entre els anys millors. Serà la Seguretat Social per la via d’ofici l’encarregada d’indicar al pensionista quina opció el beneficia més. 

Més ingressos

Segons els càlculs de l'executiu, cap al 2050, quan es jubili la generació més nombrosa, la despesa del sistema de les pensions creixerà del 12% del PIB actual al 15%. L'increment de la despesa, però, també és fruit de mesures com la revalorització de les pensions amb la inflació. Per cobrir aquesta despesa (aquests tres punts percentuals) i fer sostenible el sistema, el govern espanyol vol tocar la via dels ingressos a la Seguretat Social i, en particular, aquells que provenen dels sous més alts. 

Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI)

El govern espanyol toca el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI). Aquest mecanisme ha entrat en vigor aquest 2023 i ja es va acordar. Implica un augment de les cotitzacions (totes) de 0,6 punts percentuals. Ara la novetat és que aquest increment augmentarà progressivament fins al 2029, arribant a 1,2 punts percentuals (una dècima a l'any), i es mantindrà fins al 2050. El pes del mecanisme es reparteix entre el treballador i l'empresa. Per exemple, dels 0,6 punts, l'empresa assumiria un augment de les quotes de les cotitzacions de 0,5 punts percentuals, mentre que el treballador assumiria 0,1 punts, que es traduirien en una reducció del sou net. 

Deslimitar les cotitzacions màximes

Ara mateix, si un treballador té un sou de 6.300 euros mensuals, només es calcula el que ha de cotitzar sobre els primers 4.495 euros (base màxima de cotització l'any 2023). La resta de la remuneració, fins als 6.300 euros, queda exempta. Aquest límit de la base màxima de cotització també s'aplica a la pensió màxima, que té un límit. Fonts de l'executiu espanyol apunten que han identificat uns "35.000 milions d'euros" en salaris dels treballadors més ben pagats que no cotitzen per a les pensions.

Ara, el govern començarà a deslimitar aquestes cotitzacions màximes. Ho farà a partir del 2024 i fins al 2050, quan es jubili el baby boom. En concret, augmentarà anualment amb l'IPC i s'hi sumaran 1,2 punts percentuals. "Ens volem alinear amb els països de l'entorn", defensen fonts del govern. També indiquen que no serà una deslimitació del 100%, sinó que continuarà havent-hi un punt a partir del qual una part del sou no cotitzarà. L'augment de la base màxima que està subjecta a tributar implica, de facto, un augment de la recaptació.

Les pensions màximes també augmentaran de forma progressiva, tot i que més lentament. Es revaloritzaran any a any amb la inflació anual i amb un increment addicional de 0,0115 punts percentuals fins a l'any 2050. A partir de 2050 i fins a 2065 hi haurà increments addicionals. Aquest 2023 la pensió màxima d'un jubilat és de 3.059 euros mensuals.

"Quota de solidaritat"

A partir del 2025, i de forma permanent, es posarà en marxa una "quota de solidaritat". Aquesta quota s'aplicarà a la part dels salaris que ara no cotitzen, és a dir, només afectarà els sous més alts, on hi ha una part que no cotitza a la Seguretat Social. A partir del 2025 s'aplicarà una quota d'un 1% que arribarà a un màxim del 6% l'any 2045 (augmentarà 0,25 punts percentuals cada any). El pes de la quota recaurà principalment sobre l'empresa (un 5% l'empresa i un 1% l'empleat).

Així, a una persona que ingressa 500 euros més que el màxim de cotització només se li aplicarà la quota sobre aquests 500 euros i no pel total del seu salari. Per tant, l'any 2025 cotitzaria uns 5 euros addicionals.

Segons els càlculs del govern, quan aquestes tres mesures estiguin implementades al 100% ajudaran a ingressar uns 15.000 milions anuals per cobrir la despesa del sistema (es traduirien en un 1,2 punts sobre el 15% del PIB). A banda, el govern confia que la reforma dels autònoms o els incentius per allargar l'edat de jubilació també ajudin per la via dels ingressos. 

Bretxa de gènere

El govern augmentarà el complement de bretxa de gènere. Damunt la taula hi ha incrementar aquest complement un 10% els anys 2024 i 2025 per després fer-lo créixer progressivament. 

Millora de les 'llacunes de cotització'

Les anomenades llacunes de cotització són períodes en què els treballadors han vist interrompuda la carrera professional, és a dir, han estat a l'atur durant uns quants anys. Tradicionalment, aquestes interrupcions han afectat més les dones, sobretot quan han estat mares i han hagut de deixar la feina per cuidar els fills, i han acabat repercutint negativament en la prestació final per jubilació.

Una de les mesures per reduir l'impacte d'aquestes llacunes era que durant un temps, sempre en cas d'haver estat a l'atur, la Seguretat Social comptabilitzava que el treballador o la treballadora havia cotitzat per la base mínima. En concret, la Seguretat Social podia aportar fins al 100% de la base mínima de cotització (de mitjana se situa en 906 euros) durant 48 mensualitats i a partir del mes 49è (4 anys) hi aportava el 50% de la base.

El que ara proposa el govern espanyol és ampliar fins a set anys (84 mensualitats) el període en què la Seguretat Social comptabilitzaria que un treballador ha estat cotitzant la base mínima malgrat estar a l'atur. La mesura, amb tot, té molts matisos. Escrivá planteja reforçar aquest substitut de cotització els quatre últims anys (és a dir, entre els mesos 49 i 84). Primer, augmentant l'aportació fins al 50% de la base mínima (fins a la mensualitat 60), i després fins al 80% de la base mínima entre el mes 61 i el mes 84 (del cinquè al setè any), en casos en què homes i dones han estat a l'atur, és a dir, han interromput la carrera laboral, entre els 35 i els 45 anys i després de tenir un fill.

Pensions mínimes

També es milloren les pensions mínimes, tant les contributives com les no contributives. En aquest cas, s'estableix que de cara al 2027 les pensions contributives mínimes per a majors de 65 anys amb conjugue a càrrec han de créixer fins a arribar al 60% de la renda mitjana d'una família de dos adults. Les pensions contributives són les de jubilació, viudetat, orfandat, incapacitat permanent o en favor de familiars. En el cas de les no contributives, el 2027 no podran quedar per sota del 75% del llindar de pobresa calculat per a una família unipersonal.

La intenció del govern espanyol és aprovar la norma com a reial decret llei en consell de ministres i després portar-la al Congrés dels Diputats on buscarà el sí dels socis habituals. De fet, està previst que es convoqui la Comissió del Pacte de Toledo dimecres que ve per presentar la proposta formal als partits polítics.