Les escoles de negocis resisteixen la pandèmia malgrat les pèrdues
Els centres van patir un fort impacte per la seva dependència dels alumnes estrangers i els requeriments de presencialitat
BarcelonaQuan des d’institucions públiques, patronals, organitzacions i empreses es destaca la capacitat de Barcelona per atraure empreses, se citen diversos factors: treballadors preparats amb sous competitius, un cost de la vida assumible en comparació amb altres capitals europees, les bones connexions de transport que té la capital catalana, un sector tecnològic a l’alça i escoles de negocis de primer nivell mundial.
Aquest últim ingredient de la fórmula Barcelona, les escoles de directius, va patir l'impacte amb la crisi derivada del covid, els confinaments i les restriccions, amb un problema per sobre de tots: els estudiants internacionals, fonamentals per a les escoles, van deixar de venir pels tancaments de fronteres i la incertesa sobre l’evolució de la pandèmia.
Com a conseqüència de tot plegat, les principals escoles de negocis de Barcelona, liderades per Iese i Esade —les més reconegudes internacionalment— han patit fortes caigudes de la facturació i han conegut les pèrdues en els seus últims dos anys (vegeu gràfic). Les xifres són concloents. Només Esade va millorar les vendes del curs 2020-2021 respecte a les que tenia abans de la pandèmia. En la resta de casos, tant Iese com les més petites ( UPF Barcelona School of Management i Eada) han vist caure les vendes.
El cas d’Iese és paradigmàtic. L’escola de negocis degana de Barcelona i vinculada a l’Opus Dei és la que històricament ha figurat més amunt en els rànquings mundials de màsters per a directius i està considerada una de les millors del món. A l’escola insisteixen que la competència la tenen “a l’altre costat de l’Atlàntic”, cosa que explica part dels problemes que ha tingut d’ençà de la pandèmia: és l’escola que ha vist caure més els ingressos des d’abans de la pandèmia a causa de l’elevat percentatge d’alumnes estrangers que té. L’escola explica que també va invertir en "una nova estructura organitzativa", en uns plans de beques més amplis, en protocols de seguretat sanitària i inversió tecnològica. Iese es va trobar amb “molts programes posposats i també alguns de cancel·lats” i d’aquí la caiguda d’ingressos. En total, va perdre 2,3 milions en el pitjor curs pandèmic, però en el 2020-2021 ja va tornar als beneficis, segons ha pogut saber l’ARA.
A Esade, l’històric rival d’Iese a Barcelona i vinculat als jesuïtes, la recuperació ha sigut més notòria. El curs passat es va situar en un benefici de quatre milions d’euros, una xifra elevada en el context històric de la institució. Esade, que ofereix també estudis de dret (i que, com Iese, en els darrers temps ha apostat fort per la seva escola a Madrid), ha aconseguit elevar la facturació fins al llindar dels 110 milions al conjunt de les seves seus, quan abans de la pandèmia estava en els 103. Fonts de l’escola han explicat a aquest diari que miren al futur “amb optimisme” i que en l’exercici en curs (2021-2022) han sumat més de 1.800 nous alumnes, xifra superior a la prevista, amb un augment del 20% respecte als que tenia abans del covid.
La nota més negativa que ha viscut en els darrers anys Esade és el fet que Creapolis, el hub empresarial que té al campus de Sant Cugat, va entrar en concurs de creditors amb un deute de 34 milions d’euros. Tot plegat deriva de l’impacte del covid, com va avançar l'ARA, i de l'última sentència que li impedeix allotjar empreses, base del model de negoci de Creapolis.
Els petits no s'escapen de l’impacte
Però tampoc la UPF Barcelona School of Management (BSM) de la Universitat Pompeu Fabra ni Eada han aconseguit esquivar el cop. La BSM ha vist caure un 5% la facturació en els dos últims cursos. Segons expliquen des de l’escola, encara noten l’efecte de la baixada de matrícules derivada del covid. Malgrat això, van aprofitar la pandèmia per fer inversions de cara a fer possible la docència híbrida (online i presencial) i, de cara a l’actual curs, preveuen recuperar el volum de negoci d’abans de la pandèmia.
Una situació similar ha patit Eada, que ha vist com els ingressos queien un 13%. L’escola també va accelerar durant els pitjors mesos de la pandèmia la implantació del model híbrid fent les corresponents inversions. De cara al futur més immediat, Eada ha entrat en un nou segment, el dels graus universitaris internacionals, de la mà d’una aliança amb la francesa SKEMA Business School i espera que això impulsi la seva facturació.
Fins ara hi havia hagut moltes formes d’explicar l’impacte econòmic de la pandèmia a Catalunya, amb el daltabaix del PIB, el boom d’empleats en ERTO, els nefastos resultats del Barça o les pèrdues de Seat. També es podrà recordar d’aquest bienni que, durant el covid, les quatre escoles de negoci de Barcelona van tenir pèrdues.