Escac a l’impost al sol
Tots els grups excepte el PP ja van donar suport a la supressió d’aquest gravamen, que ara pot tenir els dies comptats
BarcelonaL’arribada a la presidència del govern espanyol del líder socialista Pedro Sánchez i el nomenament de Teresa Ribera com a ministra d’Energia, Aigua, Medi Ambient i Canvi Climàtic, ha sigut molt ben rebuda pel sector fotovoltaic, que espera que el nou executiu derogui el denominat impost al sol, que grava l’autoconsum elèctric. De fet, Sánchez ja en va fer menció en el discurs del debat d’investidura, quan va incloure el medi ambient com un dels eixos principals del seu programa de govern.
El nou president espanyol fins i tot va fer una menció a aquest gravamen quan va dir que s’obre un camí per buscar acords polítics, i entre aquests va nomenar directament l’impost al sol. Malgrat els difícils equilibris polítics que ha de fer el nou govern espanyol, Sánchez podria trobar el suport suficient entre els grups de la cambra per derogar aquest tribut.
Només cal recordar la proposició de llei de mesures urgents de foment de l’autoconsum elèctric, que va tenir el suport de tot l’arc parlamentari excepte el PP, i que va quedar en el calaix amb el canvi d’executiu. Aquesta proposició de llei, presentada a finals de gener, volia reformar la llei elèctrica del 2013 -la reforma que va posar en marxa José Manuel Soria quan era ministre del ram- i incloure en l’articulat que “l’energia autoconsumida quedarà exempta de tot tipus de càrrecs i peatges”. No només això, sinó que la proposició establia que si hi ha excedents en les instal·lacions d’autoconsum, els podran bolcar a la xarxa “amb el mateix tractament que l’energia produïda en la resta d’instal·lacions de producció”.
El camí, doncs, està marcat per suprimir aquest impost, que al seu dia va ser molt mal rebut pels instal·ladors, pels usuaris i també per part de les autoritats europees, fins al punt que la Comissió Europea en va demanar la retirada, malgrat que al final li va donar llum verda. La mateixa proposició de llei de la llavors oposició ja deia que Espanya, malgrat tenir desenvolupada una gran indústria de renovables, té una generació verda molt per sota d’altres països que tenen condicions climatològiques pitjors.
Però la supressió de l’impost al sol no és l’únic canvi en la política energètica que s’albira amb l’arribada al poder del PSOE. En plena discussió del denominat paquet d’hivern a Brussel·les entre la Comissió Europea, el Parlament Europeu i els estats, que ha de marcar els objectius d’eficiència i de rebaixa d’emissions per als pròxims anys, Espanya podria fer un gir radical en les posicions que ha mantingut fins ara.
Canvi de política
El fins ara ministre del ram, Álvaro Nadal, s’havia desmarcat en aquestes negociacions de les posicions de molts dels seus socis europeus i fins i tot del comissari d’Energia i Medi Ambient, el popular Miguel Arias Cañete. Però, a més, Nadal també s’havia enfrontat a una bona part del sector, per exemple les grans energètiques que volen tancar les centrals de carbó. Malgrat que són les instal·lacions de generació que emeten més CO 2, Nadal va deixar clar que era el ministre qui havia d’autoritzar el tancament d’aquestes centrals. Aquesta posició va provocar una dura resposta de les elèctriques, especialment del president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez-Galán, que en un enfrontament de declaracions amb el ministre li va recordar que les centrals de carbó són “la font de generació elèctrica més contaminant, que no haurien de tenir cabuda” en el sistema energètic del segle XXI. Sánchez-Galán va recordar al ministre que la seva empresa, a Anglaterra, va tancar -i no va vendre a un tercer- les centrals de carbó.
Una cosa similar pot passar amb les nuclears. Les grans elèctriques, que en són propietàries, perden diners cada any amb aquestes instal·lacions i no veurien amb mals ulls el seu progressiu desmantellament, un fet que fonts del PSOE ja han apuntat.
A més, Nadal també va topar amb el sector energètic, especialment amb el del gas, pel pla per a la transició energètica, i fins i tot amb la seva companya de govern, la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, per la llei del canvi climàtic. La nova ministra sembla que té més sensibilitat en aquests temes, com va demostrar quan va criticar el recurs que el PP va presentar contra la llei catalana de canvi climàtic.
LES CLAUS
1. Quins partits donen suport a retirar l’impost al sol?
Totes les formacions amb representació al Congrés, excepte el PP, van donar suport a la proposició de llei impulsada pels socialistes per retirar aquest gravamen, fins i tot Ciutadans. Per tant, la mesura podria tirar endavant si el nou president, Pedro Sánchez, és capaç de refer el consens sobre aquesta mesura.
2. Cap a on pot anar la política energètica?
De les posicions expressades per la nova ministra, experta a més en canvi climàtic, cal esperar un tancament a curt termini de les centrals de carbó, tal com demana el sector, i un pla de transició energètic i canvi climàtic que posi una data per al tancament de les nuclears, en contra de l’anterior executiu que apostava per allargar-ne la vida útil.
3. Quins fronts oberts hi ha en el sector energètic?
La nova ministra haurà d’impulsar la transició energètica, que el PP no va poder aprovar, i resoldre a Europa i a l’Audiència Nacional el conflicte heretat d’Álvaro Nadal, que es va enfrontar a la CNMC pels peatges elèctrics, un fet que Brussel·les considera que li correspon a Competència i no al govern, com deia Nadal.