Escac dels tribunals a la usura

Els tipus oficials baixos i el canvi de cultura judicial fan disparar les anul·lacions d’interessos abusius

La majoria de casos de tipus abusius es donen en l’àmbit dels crèdits al consum,  que lideren financeres com Cetelem, Cofidis i la financera d’El Corte Inglés.
Albert Vidal
14/11/2016
5 min

Barcelona“Serà nul tot contracte de préstec en què s’estipuli un interès notablement superior al normal del diner i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas o en condicions tals que resulti lleoní, havent-hi motius per estimar que ha sigut acceptat pel prestatari a causa de la seva situació angoixant, de la seva inexperiència o de com de limitades siguin les seves facultats mentals”. Així arrenca la llei Azcárate, una de les lleis més antigues vigents a Espanya. Data del 1908 i afecta la usura, un concepte amb connotacions ancestrals que, no obstant, s’ha convertit en un fenomen a l’alça en els nostres dies.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Al mes d’octubre dues notícies es van succeir amb pocs dies de diferència. “Un jutge tomba un crèdit de Cofidis al 21% TAE per usurer”, deia la primera. “Una jutge condemna Financiera El Corte Inglés per l’interès «usurer» de les seves targetes”, rematava la segona. En aquest cas, la jutge va afirmar que havia imposat un tipus “abusiu i desproporcionat 14 punts superior al legal”, però El Corte Inglés no ha volgut valorar la sentència. Sí que ho va fer Cofidis (vegeu peça adjunta), per defensar que havia aplicat interessos a preu de mercat.

Fonts judicials consultades per aquest diari han confirmat que, efectivament, els conflictes per interessos excessius ja són una de les grans batalles jurídiques entre entitats financeres i consumidors que s’estan lliurant actualment.

Qüestió de tipus

“Això està creixent i anirà a més perquè en el món dels préstecs abusius hi ha molt camí per recórrer”, explica Pablo Franquet, associat del departament processal i de litigació bancària del bufet Jausas. Aquest advocat assenyala dos factors clau per entendre el repunt de casos d’usura denunciats i tombats pels jutges. “S’ajunta el context de tipus d’interès baixos i fins i tot negatius amb uns jutges que estan més conscienciats de l’abús bancari”, explica.

Els tipus d’interès en mínims històrics són, en efecte, decisius a l’hora d’avaluar la usura perquè són el marc de referència en funció del qual s’ha de valorar cada acord amb una entitat. La usura es pot donar en dues circumstàncies: en els tipus ordinaris (el preu que es paga al banc a canvi del préstec) i en els de demora (el que es paga com a multa per incomplir els terminis fixats). La jurisprudència espanyola estableix com a usura els tipus d’interès ordinaris superiors al 20%. I, des de la llei de protecció del deutor hipotecari del 2012, estan fixats com a abusius els interessos de demora que superen en 2,5 vegades el preu legal del diner de l’any en què es va firmar un contracte. Aquest any el preu legal del diner és del 3%, per la qual cosa els interessos per retards en el pagament dels contractes firmats el 2016 pot ser com a màxim del 7,5%. El preu legal del diner (que es publica al BOE cada any) manté relació amb els tipus d’interès i d’aquí que el context anual de tipus baixos imposat pel BCE resulti decisiu en aquests conflictes.

La demanda, innecessària

Segons els experts, el repunt de casos és una evidència, però trobar estadístiques d’usura és difícil. La usura no està tipificada al Codi Penal i, quan un jutge veu un cas d’excés d’interessos, d’aquesta pràctica no se’n deriven condemnes: el que fa és anul·lar el tipus. Però, a més, es dóna la circumstància que un afectat per usura ni tan sols ha de presentar una demanda. És habitual, explica Franquet, que sigui l’entitat qui fa la denúncia contra el client que no paga el que deu. I en el mateix judici, l’advocat del morós pot denunciar que no ho fa perquè se li apliquen tipus d’usura. “El jutge, d’ofici, pot dictaminar que una clàusula és usura i anul·lar-la”, afegeix aquest expert de Jausas. Aquest peculiar sistema fa difícil de rastrejar els casos denunciats d’abús en el tipus d’interès.

El que sí que queda clar és que els crèdits al consum són l’àmbit en què es produeixen més situacions com aquesta. Aquest tipus de préstecs, un sector tradicionalment dominat per les financeres i en què els bancs tradicionals irrompen ara amb força, són especialment sensibles perquè sovint atreuen clients que les entitats clàssiques rebutgen. “És gent que no està en condicions d’obtenir un préstec a preus de mercat”, explica Franquet. “Però les males pràctiques no són una exclusiva dels xiringuitos”, afegeix.

Marina Berga, advocada del Col·lectiu Ronda, explica que una de les fórmules que obren la porta a les pràctiques usureres és l’acord que algunes financeres tenen amb botigues. “Quan el client compra un producte es troba que està vinculat a unes condicions de finançament amb una entitat en concret, amb la qual no pot negociar”, explica. Aquesta advocada assenyala Finanzia BBVA, Cetelem o Cofidis. “Tenen un topall d’interessos elevats, els clients han de llegir la lletra petita, no refiar-se’n i, si cal, assessorar-se amb un professional”, recomana.

El Col·lectiu Ronda ha reclamat reiteradament que els tribunals anul·lin els interessos quan siguin declarats abusius. “Aquesta és la visió de la justícia europea, d’obligat compliment per als països membres”, afirma Berga, que lamenta que els jutges, a Espanya, responen al seu propi criteri. Com en el cas de l’índex de referència dels preus hipotecaris (IRPH), la justícia europea és rotunda: si hi ha hagut abús, els interessos desapareixen i el préstec passa a ser a cost zero.

“AMB UNA INTERPRETACIÓ ERRÒNIA, EL 90% DE LES TARGETES DE CRÈDIT SÓN USURERES”

1. Per què augmenten els crèdits al consum un 19%?

S’explica perquè s’ha arreglat una mica l’economia i hem viscut anys de contenció de consum. En aquests moments les rentadores es van espatllant i s’han de canviar.

2. Quins preus acostumen a tenir? Segons Adicae, de mitjana estan al 8,65%.

Depèn: els pagaments amb Visa a crèdit estan al voltant del 25%; un crèdit revolving [en què es pot demanar més capital a mesura que es paga], al 21%.

3. Aquests preus queden per sobre del que es defineix com a usura.

Una hipoteca al 10% és un lladronici, perquè el mercat està entre el 0,5 i el 3%. Però una rentadora al mercat està entre el 19% i el 25% perquè quan la quantitat és petita l’interès ha de ser gran per compensar el treball. Amb una interpretació errònia, el 90% de les targetes de crèdit d’Espanya són usureres. La llei diu que és usura el que s’allunya de la realitat i el que s’aprofita de les circumstàncies del client.

4. En la sentència que els afecta, el jutge deia que el tipus que cobraven, del 20,8%, era abusiu.

Era un revolving però el jutge el comparava amb la mitjana dels crèdits de consum, que estava al 9%. Eren pomes amb peres.

5. ¿Els jutges donen la raó als clients més fàcilment?

La crisi ha generat una imatge del sector que no ens beneficia. A la judicatura hi ha tendència a donar la raó al particular enfront de l’empresa.

stats