Esade i Iese no veuen declivi a Barcelona

“No es dona prou importància al fet que Barcelona tingui dues escoles de negocis en el top 20”, lamenta Antonio Delgado, president del Círculo Ecuestre, que avui ha convidat els directors generals d’Esade i Iese, Koldo Echebarria i Franz Heukamp. Una possible prova que demostra el que diu Delgado és que els dos directors no havien coincidit mai en un acte públic. En aquesta ocasió, l’aforament és reduït –una seixantena de persones– i serà difícil que serveixi per canviar la percepció que lamentava Delgado.

Tots dos no han interactuat en públic, però es veuen “amb freqüència”, diu Heukamp. I Echebarria avança que al llarg de l’acte coincidiran més que no es diferenciaran. Així és: al llarg de la xerrada tan sols hi ha matisos, gairebé es podria intercanviar el que diu l'un i l’altre. El cap d’Esade s’encarrega de recordar que “la matriu de totes dues [escoles] és molt semblant”: van néixer d’organitzacions religioses (jesuïtes, en el seu cas; Opus Dei, en el de l’Iese) el mateix any, el 1958. La principal diferència que mostren avui és que Heukamp no duu corbata (no fa tant, a l'Ecuestre era obligatòria) i Echebarria sí.

La xerrada transcorre amablement, però la cosa més interessant arriba –com sol passar– cap al final, quan s’obre el col·loqui al públic i algú pregunta si aquestes escoles de negocis “senten el declivi de Barcelona com a pol d’atracció de talent”. La resposta de tots dos és rotunda: no. “Si miro les dades, no hi puc estar d’acord –diu Echebarria–. En tres anys hem passat del 45% al 60% d'estudiants internacionals. I en captació de professors, doncs tampoc”. Una opinió que Heukamp secunda: “Hi ha atracció. El nombre d’estudiants ha crescut i és sobretot estranger”.

Punts febles

Tot seguit arriben els peròs. Des d’Esade diuen que sí que perden alumnes de la resta d’Espanya: “Abans en reclutàvem a l’Aragó, València, les Balears... Ara no han desaparegut del tot, però s’han quedat en nombres molt petits”. I des d’Iese diuen que falten empreses de certa dimensió amb directius que puguin ser alumnes seus. “Quan mirem el nombre de directius que poden fer un curs de formació, la població no creix a Catalunya. Hi ha zones d’Espanya i d’Europa que creixen més”. Això deu explicar l’aposta cada cop més decidida que fan les dues escoles per créixer a Madrid, però no en diuen res.

L’acte s'acaba amb dos nous punts d’acord. El primer, que els “continguts enllaunats” que es poden trobar per internet poden tenir una funció i un cert èxit en formació, però alhora defensen que la “interacció personal” que elles ofereixen no es pot ni comparar amb aquesta mena de cursos. I el segon, que no es volen posicionar en temes polítics, ni fiscals ni de cap mena. “Nosaltres hem de ser una plataforma per acollir els debats”, diu Heukamp. “Com menys opinions tinguem, millor”, complementa Echebarria.