Acord 'in extremis' per aprovar la llei del teletreball

Barcelona / MadridDes que va esclatar la pandèmia, cada final de trimestre el govern espanyol i els agents socials juguen el seu particular partit per veure qui s'imposa en les negociacions de l'allargament dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO). Aquest trimestre tampoc serà una excepció, i tal com va passar el juny, tot apunta que el partit s'allargarà fins al temps de descompte (els actuals ERTO s'acaben el 30 de setembre) i que el resultat tornarà a ser d'empat.

Ara bé, en aquest partit, a part dels ERTO i també de l'extensió de la prestació per a autònoms, s'hi incorpora un nou element: la nova llei del teletreball. Les dues parts tenen clar que aquests tres pilars són clau per evitar que es dispari la taxa d'atur i per garantir el funcionament de les empreses en cas de rebrots del coronavirus.

La llei del teletreball

Fonts del ministeri de Treball ja van anunciar la setmana passada que al consell de ministres d'aquest dimarts s'aprovaria la normativa. De fet, fa dues setmanes que el govern de Sánchez ja volia donar-li el vistiplau, però fonts properes a la negociació asseguren que la patronal ha intentat relantir l'aprovació. Primer, perquè no comparteix aquesta urgència i, segon, perquè no està d'acord que les empreses que hagin implantat el teletreball obligades per la pandèmia hagin de firmar un acord individual amb l'empleat i pagar-li les despeses que genera treballar des de casa, tal i com preveu la normativa a la que ha tingut accés l'ARA.

Després, però, d'una reunió que ha durat gairebé nou hores, govern central i agents socials han arribat a un preacord passades les vuit del vespre que ratificaran aquest dimarts al matí a CEOE i els sindicats CCOO i UGT just abans de ser aprovat pel consell de ministres.

A l'espera de veure els últims canvis, la llei deixa clar que l'acord "ha de formalitzar-se abans que comenci el treball a distància". La normativa considera que un empleat teletreballa si fa més del 30% de la jornada setmanal des de casa. També deixa clar que és una modalitat voluntària i reversible. Un dels altres esculls era el dels costos que havien d'assumir les empreses pel treball a distància. Fonts de la negociació confirmen a l’ARA que totes les empreses, independentment de si apliquen el teletreball de forma excepcional fruit de la pandèmia, hauran d’assumir els costos si compleixen amb la regularitat, és a dir, amb el 30%. Ara bé, serà a través de la negociació col·lectiva entre treballadors i empresa la forma en què es detallaran els costos i el conveni o l'acord el que recollirà les compensacions que hauran d'assumir les empreses, expliquen aquestes fonts. “La negociació col·lectiva tindrà un paper fonamental i haurà de ser el màxim cristal·lina” asseguren les mateixes fonts a l'ARA, que també detallen que “en cap dels casos” el treball a distància podrà significar un sobrecost pel treballador.

La llei entrarà en vigor en el moment que es publiqui al BOE excepte amb les empreses que ja tinguin regulat el teletreball en el seu conveni laboral. En aquest cas s'aplicaria quan finalitzi el conveni o en un termini màxim de tres anys.

Els ERTO

Actualment uns 773.000 treballadors a Espanya continuen afectats per un ERTO. El govern de Sánchez, la patronal i els sindicats es van posar com a data límit per tancar l'acord la setmana passada, però unes postures encara allunyades no van permetre complir aquest termini. Fonts sindicals creuen que amb sort hi haurà llum verda fins a finals d'aquesta setmana. Per ara en el que sí hi ha acord és en el fet que els ERTO s'allarguin fins al 31 de gener, que als afectats no se'ls resti atur o que segueixin cobrant un 70% de la base reguladora encara que faci més de mig any que estiguin inclosos en un expedient (la normativa diu que a partir del setè mes s'hauria de cobrar un 50%), entre altres aspectes.

Sobre la taula, però, hi ha dos grans punts de discòrdia. El primer és que el govern espanyol vol mantenir els ERTO per força major només a alguns sectors i la línia la posaria en el que es coneix com a classificació nacional d'activitats econòmiques (CNAE) que fa l'Institut Nacional d'Estadística i també els negocis que depenguin directament d'aquest sector, com per exemple una bugaderia que els seus principals clients siguin els hotels. La patronal, però, exigeix una tasca "més quirúrgica" i és partidària que s'estudiï empresa per empresa per estendre-ho a més companyies.

L'altre punt en què no hi ha acord entre el govern i els agents socials és el fet que les exoneracions de la Seguretat Social que tenen les empreses siguin superiors per als treballadors que surten de l'ERTO que per als que es queden. Tant patronal com sindicats volen que s'iguali. Actualment aquestes exoneracions són, per a les companyies de menys de 50 treballadors, del 60% per als empleats que tornin al seu lloc de treball i d'un 35% per als que segueixin en ERTO; mentre que per a les empreses amb una plantilla de més de mig centenar de persones són del 40% per als que tornin a l'activitat i d'un 25% per als que segueixin aturats temporalment.

Els agents socials esperaven aquest dilluns que el ministeri de Treball els convoqués a una reunió per demà dimarts per avançar amb les negociacions. Mentrestant, la patronal Foment del Treball ha insistit que el govern espanyol ha de prorrogar els ERTO perquè, en cas contrari, hi podria haver una "crisi social". "Si traiem els ERTO massa aviat es convertiran en EROs", ha assegurat Salvador Guillermo, director d'economia de Foment.

Prestacions per a autònoms

A banda dels ERTO també està previst que s'allargui la prestació extraordinària per cessament d'activitat per al milió d'autònoms que actualment es troben en aquesta situació fins al 31 de gener. El president de l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA) i vicepresident de la CEOE, Lorenzo Amor, va xifrar ahir en 6.300 milions d'euros el cost d'allargar tant els ERTO com la prestació d'autònoms fins al 31 de desembre.

De fet, va especificar que mensualment les prestacions i exoneracions dels ERTO costen 1.100 a les arques del govern espanyol mentre que les prestacions per treballadors per compte propi s'enfilen a 1.000 milions cada mes. En aquest sentit va assegurar que la despesa és "molt inferior" a la que diu el govern espanyol. El ministeri de Treball va assegurar la setmana passada que només en prestació d'ERTO s'havien gastat des de principis d'any 10.752 milions d'euros.