El nombre d'afectats per ERTO baixa per primer cop del milió

BarcelonaPer primera vegada des que l'Estat va avalar la generalització dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) com a mecanisme per salvar milions de llocs de treball, el nombre d'afectats per aquest procediment ha baixat del milió a Espanya. Segons ha anunciat el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, aquest dimarts a Twitter, la primera setmana d'agost es van situar en 959.000. Ara bé, l'evolució de l'economia de les setmanes vinents és la que determinarà si aquesta xifra continua baixant o si s'estanca, com temen alguns experts.

El nombre d'afectats per ERTO va tocar sostre el 30 d'abril, amb 3.387.000 treballadors acollits a aquest mecanisme. Va ser un mes i mig després que es decretés l'estat d'alarma, i un cop superades les primeres setmanes de col·lapse administratiu perquè les empreses ho sol·licitessin. Des de llavors, la xifra s'ha anat reduïnt. Primer tímidament –durant el mes de maig només es va reduir un 11% l'estadística d'afectats per ERTO– però després a un ritme més constant: durant el juny, una mitjana de 56.000 treballadors van sortir cada dia de l'ERTO, i durant el juliol, 32.000 diaris; una xifra que es manté durant la primera setmana d'agost, cosa que fa que Escrivá, en el seu tuit, es feliciti: "S'ha mantingut el bon ritme d'activació de treballadors", ha escrit.

El ministre destaca que l'amplíssima majoria dels que encara hi són (794.000 dels 959.000, el 82,8%) es deu a casos de força major. La "força major" que descrivia el Reial Decret 8/2020, que marcava el terreny de joc per als ERTO i preveia bonificacions per als empresaris, era molt àmplia: requeria que l'activitat empresarial s'hagi perdut per la suspensió d'activitats, el tancament de locals públics, les restriccions a la mobilitat, la manca de subministraments, l'aïllament preventiu dels treballadors o els possibles contagis a la plantilla. Per tant, ara per ara, segons les dades del ministre, hi ha 165.000 treballadors en situació d'ERTO per raons diferents a les de força major.

Por a un estancament

El catedràtic d'economia aplicada de la UAB, Josep Oliver, rebutja fer vaticinis sobre com evolucionarà l'estadística els pròxims mesos. La clau, segons Oliver, és el turisme. Les dades que esgrimeix Escrivá són del 7 d'agost. Per aquelles dates, Luxemburg, Polònia, Portugal, Romania i Suècia eren els únics països de l'espai Schengen que no havien recomanat als seus ciutadans que no viatgessin a Espanya. La resta sí que ho havien fet, la majoria a algunes regions concretes (i Catalunya solia ser a la llista). En aquest context, l'única basa del sector és la recuperació de la mobilitat interna, perquè, segons Oliver, "està empenyent els sectors vinculats al turisme" a la recuperació de llocs de feina i a la baixada dels ERTO. Aquests sectors, com la restauració o el comerç, han pogut remuntar, tot i que els llasts de la desaparició del viatger estranger pesen: "El centre de Barcelona mostra l'impacte de la crisi", detalla Oliver. Per tot plegat, creu, cal "esperar unes setmanes" per veure si el sector turístic demana allargar els ERTO. Segons Oliver, algunes empreses són partidàries que la mesura duri fins a l'abril de l'any que ve.

A banda, a l'hora de tenir una perspectiva real de les dades, el catedràtic de la UAB demana tenir en compte "el milió llarg" d'autònoms que reben la prestació per cessament de l'activitat.