Finances
Economia03/05/2022

L'error humà que va enfonsar la borsa europea

El banc nord-americà Citigroup admet l'errada d'un empleat

ARA
i ARA

Un error humà d'un empleat del banc nord-americà Citigroup va provocar dilluns fortes caigudes en diverses borses europees, sobretot les dels països nòrdics.

Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Una font de Citigroup ha reconegut al canal de televisió financer CNBC que un dels seus empleats "va cometre un error a l'hora d'imputar una transacció". "En qüestió de minuts vam identificar l'error i el vam corregir", ha afegit. Malgrat la correcció, no es va poder evitar una brusca caiguda de les borses seguida d'una pujada igualment ràpida, un fenomen conegut com a flash crash.

Cargando
No hay anuncios

El "moment de pànic" es va viure just abans de les 8 del matí a Londres i no va tenir repercussions més greus, ja que dilluns era festiu en molts països i, per tant, l'activitat als parquets era menor a l'habitual en una jornada normal. Just en aquella hora, l'índex de referència de la Borsa d'Estocolm, l'OMX30, va caure un 8%, tot i que es va recuperar i va tancar la jornada amb unes pèrdues de l'1,9%. Altres borses europees també es van contagiar de l'ensorrada a Suècia i van patir pèrdues momentànies.

Aquest tipus d'errades fortuïtes quan un operador introdueix sense voler alguna xifra equivocada s'anomena fat finger error (errada de dit gros, en anglès). Hi ha ocasions, però, en què aquests errors sí que són intencionats, com va ser el cas del britànic Navinder Singh Sarao, més conegut com el gos de Hounslow (Hounslow és el barri de l'oest de Londres on residia), que el 2010 va provocar des de casa seva un flash crash a la Borsa de Nova York que va evaporar un bilió de dòlars en pocs minuts.

Cargando
No hay anuncios

El 2020 Sarao va ser condemnat a un any d'arrest domiciliari per un tribunal dels Estats Units. A més, va pagar una multa de 12,9 milions de dòlars, tot i que, segons la BBC, podria haver obtingut un benefici de més de 40 milions a través d'un programa que li permetia fer operacions en curt –és a dir, operacions especulatives per obtenir beneficis quan cau el preu d'una acció– en qüestió en mil·lisegons.

Un altre delicte similar és l'anomenat spoofing (falsificació o engany, en anglès), castigat per la llei als EUA, que consisteix en posar a la venda milers d'accions d'una empresa i, minuts més tard, cancel·lar-la abans de la seva execució, la qual cosa permet obtenir beneficis milionaris.