Tot va bé si acaba malament
La sentència avala Rato i el Banc d'Espanya i amb prou feines frega l'hecatombe de Bankia
MadridEls 134 fulls dels fets provats de la sentència de la sortida a borsa de Bankia són un tribut a Franz Kafka. En el seu llibre El procés, el sacerdot diu: “Hi ha qui diu que la història no dona dret a emetre un judici sobre el guardià. Sigui quina sigui l'opinió que ens mereix, és un servidor de la llei, o sigui, que pertany a la llei i escapa al judici humà”. En els fets provats, els magistrats de la secció quarta de l'Audiència Nacional, Ángela Murillo -presidenta i ponent-, Teresa Palacios i Juan Francisco Martel, no és que s'abstinguin d'emetre un judici com a tal sobre els guardians -al cap i a la fi, què són si no el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)- sinó que exposen en 134 fulls tot el que els guardians han explicat durant la instrucció. Ho han comprat tot.
Però la pregunta és la de la dita: si tot va bé si acaba bé, ¿per què està bé, segons els magistrats, el que ha acabat malament, el que escandalosament ha portat a posar-li a la cartera 19.000 milions d'euros a José Ignacio Goirigolzarri després de destituir Rodrigo Rato, com ell mateix ha narrat al judici oral?
“A mi em fa fora Rajoy”, va declarar Rato. Els magistrats sembla que no van sentir. No parlen de destitució, sinó de dimissió, i obliden en els fets provats els 19.000 milions que va extraure Goiri de Luis de Guindos a principis de maig de 2012, que s'unirien als 4.465 milions de participacions preferents convertides en capital.
¿Hi pot haver cap més prova que això que la sentència diu que ha estat bé -la fusió de les set caixes en BFA-Bankia, la sortida a borsa del 20 de juliol de 2011 (tot controladíssim, aclareix, pel Banc d'Espanya i la CNMV) i el nivell de provisions per cobrir futurs sanejaments- no ha estat bé perquè ha acabat com el rosari de l'aurora, amb la intervenció de Bankia i el seu salvament amb diners públics, que va donar a l'Estat el 61,4% del capital de l'entitat a través del Frob-BFA? La versió dels fets provats és la descripció que han donat el Banc d'Espanya i la CNMV. És una versió descriptiva.
Abans de començar el judici oral, el 2018, va transcendir que la magistrada ponent Murillo estava preparant el material de la instrucció. I diu l'anècdota que l'intrigava per què els executius imputats del Banc d'Espanya n'havien sortit impunes, tenint en compte que ni el jutge instructor Fernando Andreu ni el fiscal Alejandro Luzón van voler acusar-los mai. Si van ser imputats, finalment, va ser degut a una interlocutòria de la magistrada Clara Bayarri, de la sala penal de l'Audiència Nacional. I, poc després, se'ls va arxivar la causa.
Murillo ha trobat la resposta: en van sortir impunes perquè estava bé, el que van fer. La sentència entén que la informació aportada en el fullet de sortida a Borsa estava perfecta i que alertava dels riscos. S'enfronta amb la sentència de la sala civil del Tribunal Suprem de principis de 2016:
“La incorrecció, inveracitat, inexactitud o els errors comptables del fullet porten a concloure que la informació econòmica, financera i comptable divulgada al públic subscriptor va resultar inexacta i incorrecta en aspectes rellevants, primordials i substancials com els beneficis i les pèrdues de la societat emissora; per tant, es va vulnerar la legislació exposada del Mercat de Valors”.
Afegeix que “al fullet constava com a dada rellevant de solvència un benefici acumulat de 309 milions d'euros, quan el cert és que els comptes finals de Bankia de l'exercici 2011 reflecteixen una pèrdua real i efectiva de 3.030 milions d'euros”.
Ves per on, els inversors minoristes van ser rescabalats íntegrament per Bankia, amb 1.840 milions d'euros, per aquesta i una altra sentència similar de la sala civil del Suprem. ¿Demanaran els accionistes de Bankia que els tornin els diners emparant-se en la sentència dictada per la secció quarta de l'Audiència Nacional?
Tanquem amb Kafka. El sacerdot assenyala: “El guardià ha estat cridat per la llei a complir un servei; dubtar de la seva dignitat equivaldria a dubtar de la llei”. K: “Hi estic completament d'acord, perquè si hom s'hi adhereix, ha de considerar cert tot el que diu el guardià”. El sacerdot: “No, no s'ha de creure que tot és veritat; s'ha de creure que tot és necessari”. Josef K conclou: “Una opinió desoladora. La mentida es converteix en l'ordre universal”.
